El K-Ras com a biomarcador. El futur dels tractaments contra el càncer.

Títol: El K-Ras com a biomarcador. El futur dels tractaments contra el càncer.
Autor: Júlia Saperas de Batlle
Centre: INST.MERCÈ RODOREDA
Premi: Accèssit
Càncer. Càncer és, probablement, una de les paraules més temudes en la societat actual. És per això que vaig decidir que el meu Treball de Recerca tractés sobre aquesta malaltia.
El treball està format per dues parts: d’una banda, el marc teòric, on es parla de què és el càncer, què el causa, que són els biomarcadors, la epigenètica, etc. D’altra banda, el marc pràctic que consisteix en la memòria del treball realitzat al laboratori.
Al laboratori, he treballat amb el biomarcador K-Ras, un biomarcador que té un paper molt important en alguns tipus de càncer, com per exemple el de còlon o el de pulmó.

Objectius de treball:
En primer lloc, vaig voler conèixer en profunditat què és el càncer, què el causa i com es tracta. Concretament, vaig voler centrar-me en el futur d’aquesta malaltia i els avenços i investigacions més punters del moment.
A més de fer recerca bibliogràfica, també vaig voler experimentar com és la recerca científica a nivell de laboratori i aplicar alguns mètodes de recerca biomèdica del càncer. Per fer-ho, vaig treballar amb els científics del laboratori de proteòmica de la Universitat de Barcelona de l’hospital Clínic, que em van deixar formar part d’un projecte de recerca en el que participen.
Al laboratori vaig treballar amb el biomarcador K-Ras. Com a objectius de recerca vaig proposar-me aconseguir millorar el procediment d’extracció de K-Ras d’un cultiu cel·lular. D’altra banda, vaig voler demostrar que la molècula PKC fosforila el biomarcador K-Ras. La feina feta al laboratori forma part d’un gran projecte d’investigació realitzat pels investigadors de la UB de l’hospital Clínic.
Metodologia emprada:
Vaig començar el meu treball fent recerca bibliogràfica sobre el càncer i aspectes relacionats amb aquest. Llegint per internet, vaig trobar que moltes de les investigacions més recents i punteres en aquest àmbit estaven realitzades en entitats properes, en saber això, vaig decidir centrar el meu treball en aquestes investigacions.
Per fer-ho vaig contactar amb el Doctor Josep Maria Estanyol, encarregat del departament de proteòmica de l’hospital Clínic de la Universitat Barcelona, que em va parlar sobre un projecte en el que estaven participant i em va oferir col·laborar-hi.
Un cop acordada la meva participació en el projecte vaig començar a treballar per dues bandes de manera simultània: per una banda vaig buscar informació per a poder entendre tot allò que faria al laboratori i per la redacció de la memòria del treball, i d’altra banda, vaig treballar al laboratori durant les tardes del més de juliol.
Conclusions i resultats:
Un cop acabat el meu treball de recerca, puc dir que he complert els meus objectius i sobretot que he pogut treballar en un laboratori de recerca biomèdica i conèixer aquest món més d’aprop.
A més, he pogut confirmar o desmentir les meves hipòtesis.
D’una banda he millorat el procediment d’extracció de K-Ras, el que permetrà a partir d’ara als investigadors de la universitat de Barcelona treballar millor amb aquest biomarcador. I d’altra banda, no he pogut confirmar la segona hipòtesi. Tot i així, la recerca seguirà per quest camí, intentant demostrar la fosforilació del K-Ras per la molècula PKC, ja que es creu que l’experiment va sortir malament a caua d’un error de procediment.