ESTUDI I REALITZACIÓ D’UNA COL·LECCIÓ D’INDUMENTÀRIA A PARTIR DE L’ANÀLISI DE L’INFERN DE LA DIVINA COMÈDIA DE DANT ALIGHIERI
Autor: Júlia Garcia Escribà
Centre: EASD VIC
Premi: 2n premi ex aequo
Document:
archivo_comprimido.zip
(23.25 MB)
“AL bell mig del camí de nostra vida
vaig retrobar-me en una selva obscura,
del dreturer vial la passa eixida”.1
Aquesta cita va marcar l’inici de la meva recerca, a través d’aquesta selva obscura inexplorada, de
la qual parla Dante.El meu treball de recerca tracta d’una anàlisi de la Divina Comèdia per tal de crear una col·lecció
d’indumentària. Aquesta indumentària s’idea a partir dels trets significatius de cada part, cercle,
subcercle, rotllo, o personatge que es creguin convenients seleccionats de la part de l’Infern de
la Divina Comèdia de Dant.He estat molt fidel als comentaris de la publicació de Sagarra, encara que en aspectes concrets
he considerat altres possibilitats que m’han semblat rellevants.
Al llarg de l’obra, he que l’autor s’avançava a l’època, en segons quins aspectes. Per exemple,
malgrat que la Divina Comèdia és un text religiós que tracta el tema de la salvació de l’home,
Dant carrega contra grans protagonistes de la religió catòlica titllant-los de pecadors
mereixedors dels diversos càstigs monstruosos i feréstecs exposats. En aquest grup hi destaquen
diversos papes.
L’ Església mateix va escollir l’obra de Dant per descriure l’espai ultraterrenal. Així doncs, fent
aquest acte, l’Església etiqueta La Divina Comèdia com una descripció de l’itinerari fins a la
coincidència amb Déu.
Hi ha una exposició de contrastos d’ideologies, entre diferents personatges de diverses èpoques
i localitzacions. Les concepcions de l’existència predominen entre els personatges són les
medievals i les clàssiques.
La segona part del treball es va basar en l’anàlisi de la roba que es trobava en el tombant d’Itàlia
a finals de l’edat mitjana al Renaixement. De l’època medieval he après que van aparèixer els
primers oficis com a professional relacionats amb el món de la indumentària, els sastres.
1 Dante Alighieri. La Divina Comedia. Traducció i comentaris de Josep M. De Sagarra. Edició bilingüe. Editorial Selecta.1983.
Gràcies al comerç també hi van aparèixer clares influències d’Orient, com els botons com a suport per
sostenir les peces de roba. Hi comencen a néixer estils propis per a cada nació, junt amb les
preferències individuals a partir del material i els colors per confeccionar. Neix l’element
distintiu entre nobles a partir de l’estampat i a partir dels accessoris també, encara que aquesta
distinció prevalia entre pocs, ja que entre altres només existia la roba com una facultat de
protecció davant les varies temperatures. El centre de la moda a l’època era Flandes, però a la
caiguda d’aquest territori, França s’hi va convertir en la gran capital d’Europa amb més influència
en la moda.
En quan als teixits he descobert que la llana va ser el teixit principal per a qualsevol peça, on el
punt principal de fabricació va ser Itàlia. Va començar a usar-se la seda també, i en quan a les
pells, les quals sempre es portaven, se n’utilitzaven de diferents. La tela d’ovella, de teixó, de
marta, d’ermini, etc.
Al Renaixement la roba ja no era només un mitjà de protecció davant del clima, comença a néixer
l’interès d’utilitzar-la com un mitjà d’entreteniment per algunes classes. A l’època també
determinava el teu ofici el color amb el qual vesties, i en el cas de les classes benestants, hi havia
famílies que es caracteritzaven pels colors.
En quan a l’anàlisi he vist que al Renaixement s’inicia la fabricació de la seda a la pròpia Europa,
juntament amb el naixement, segons molts, de l’encaix.
Hi apareixen accessoris adherits a les peces de roba; hi apareixen les màscares com a ornament
habitual i quotidià per a tots dos sexes, etc.
Una vegada vaig haver analitzat l’Infern i la roba que s’utilitzava a Itàlia a finals de l’edat mitjana i
en la seva transició fins al Renaixement, vaig identificar que era el moment precís per començar
la part creativa del treball.
El primer pas de tots va ser realitzar una proposta per a cada càstig de l’Infern, propostes que es
basaven sobretot en el fet de ser identificades per formes simbòliques i pels colors. Seguidament
a través de la realització de les propostes vaig haver d’analitzar-les explicant altra vegada el càstig
de cada cercle, els colors utilitzats, les formes i els teixits, fins que finalment va arribar l’hora de
confeccionar una proposta.
L’últim pas era confeccionar la proposta del novè cercle de l’Infern, partint de l’elecció dels
diversos teixits que s’utilitzarien, fins arribar a l’última peça cosida a màquina.
Vaig assolir tots els objectius principals del treball, objectius que es dividien en la part més
teòrica i en la part pràctica, però que s’unificaven en un mateix camí, que era aquest treball, el
qual m’ha obert diverses portes. Una de les primeres portes obertes ha estat la porta cap al món
de la poesia. La segona porta ha estat oberta cap al món de la història de la indumentària. La
tercera porta m’ha permès l’accés a la part de la creació d’un disseny. L’última porta oberta, i no
per aquest fet la menys important, ha estat oberta a través de l’aprenentatge de com confeccionar
una peça de roba...tancant així l’últim cercle del meu infern!.
vaig retrobar-me en una selva obscura,
del dreturer vial la passa eixida”.1
Aquesta cita va marcar l’inici de la meva recerca, a través d’aquesta selva obscura inexplorada, de
la qual parla Dante.El meu treball de recerca tracta d’una anàlisi de la Divina Comèdia per tal de crear una col·lecció
d’indumentària. Aquesta indumentària s’idea a partir dels trets significatius de cada part, cercle,
subcercle, rotllo, o personatge que es creguin convenients seleccionats de la part de l’Infern de
la Divina Comèdia de Dant.He estat molt fidel als comentaris de la publicació de Sagarra, encara que en aspectes concrets
he considerat altres possibilitats que m’han semblat rellevants.
Al llarg de l’obra, he que l’autor s’avançava a l’època, en segons quins aspectes. Per exemple,
malgrat que la Divina Comèdia és un text religiós que tracta el tema de la salvació de l’home,
Dant carrega contra grans protagonistes de la religió catòlica titllant-los de pecadors
mereixedors dels diversos càstigs monstruosos i feréstecs exposats. En aquest grup hi destaquen
diversos papes.
L’ Església mateix va escollir l’obra de Dant per descriure l’espai ultraterrenal. Així doncs, fent
aquest acte, l’Església etiqueta La Divina Comèdia com una descripció de l’itinerari fins a la
coincidència amb Déu.
Hi ha una exposició de contrastos d’ideologies, entre diferents personatges de diverses èpoques
i localitzacions. Les concepcions de l’existència predominen entre els personatges són les
medievals i les clàssiques.
La segona part del treball es va basar en l’anàlisi de la roba que es trobava en el tombant d’Itàlia
a finals de l’edat mitjana al Renaixement. De l’època medieval he après que van aparèixer els
primers oficis com a professional relacionats amb el món de la indumentària, els sastres.
1 Dante Alighieri. La Divina Comedia. Traducció i comentaris de Josep M. De Sagarra. Edició bilingüe. Editorial Selecta.1983.
Gràcies al comerç també hi van aparèixer clares influències d’Orient, com els botons com a suport per
sostenir les peces de roba. Hi comencen a néixer estils propis per a cada nació, junt amb les
preferències individuals a partir del material i els colors per confeccionar. Neix l’element
distintiu entre nobles a partir de l’estampat i a partir dels accessoris també, encara que aquesta
distinció prevalia entre pocs, ja que entre altres només existia la roba com una facultat de
protecció davant les varies temperatures. El centre de la moda a l’època era Flandes, però a la
caiguda d’aquest territori, França s’hi va convertir en la gran capital d’Europa amb més influència
en la moda.
En quan als teixits he descobert que la llana va ser el teixit principal per a qualsevol peça, on el
punt principal de fabricació va ser Itàlia. Va començar a usar-se la seda també, i en quan a les
pells, les quals sempre es portaven, se n’utilitzaven de diferents. La tela d’ovella, de teixó, de
marta, d’ermini, etc.
Al Renaixement la roba ja no era només un mitjà de protecció davant del clima, comença a néixer
l’interès d’utilitzar-la com un mitjà d’entreteniment per algunes classes. A l’època també
determinava el teu ofici el color amb el qual vesties, i en el cas de les classes benestants, hi havia
famílies que es caracteritzaven pels colors.
En quan a l’anàlisi he vist que al Renaixement s’inicia la fabricació de la seda a la pròpia Europa,
juntament amb el naixement, segons molts, de l’encaix.
Hi apareixen accessoris adherits a les peces de roba; hi apareixen les màscares com a ornament
habitual i quotidià per a tots dos sexes, etc.
Una vegada vaig haver analitzat l’Infern i la roba que s’utilitzava a Itàlia a finals de l’edat mitjana i
en la seva transició fins al Renaixement, vaig identificar que era el moment precís per començar
la part creativa del treball.
El primer pas de tots va ser realitzar una proposta per a cada càstig de l’Infern, propostes que es
basaven sobretot en el fet de ser identificades per formes simbòliques i pels colors. Seguidament
a través de la realització de les propostes vaig haver d’analitzar-les explicant altra vegada el càstig
de cada cercle, els colors utilitzats, les formes i els teixits, fins que finalment va arribar l’hora de
confeccionar una proposta.
L’últim pas era confeccionar la proposta del novè cercle de l’Infern, partint de l’elecció dels
diversos teixits que s’utilitzarien, fins arribar a l’última peça cosida a màquina.
Vaig assolir tots els objectius principals del treball, objectius que es dividien en la part més
teòrica i en la part pràctica, però que s’unificaven en un mateix camí, que era aquest treball, el
qual m’ha obert diverses portes. Una de les primeres portes obertes ha estat la porta cap al món
de la poesia. La segona porta ha estat oberta cap al món de la història de la indumentària. La
tercera porta m’ha permès l’accés a la part de la creació d’un disseny. L’última porta oberta, i no
per aquest fet la menys important, ha estat oberta a través de l’aprenentatge de com confeccionar
una peça de roba...tancant així l’últim cercle del meu infern!.