Skip to main content

Deixem volar els nens

Autor: Marina Viñas Arnáiz
Centre: INST.CENDRASSOS
Premi: 2n premi ex aequo
Des que sóc petita que em crida l’atenció la pedagogia i l’ensenyament. Per això, vaig optar per emprendre la meva recerca dins l’àmbit educatiu. Aquest és molt ampli, pel que vaig decidir acotar i centrar-me en la diversitat que hi ha a l’aula a l’hora d’aprendre.

Abans de realitzar el meu treball de recerca em vaig marcar dos objectius essencials: que hi regnés respecte, és a dir, que no naixessin prejudicis davant dels instituts amb els quals he treballati provocar que la gent que llegís el treball reflexionés sobre el mètode educatiu que estem seguint. També em vaig fixar uns altres de més específicsque m’ajudarien a guiar el desenvolupament de la part teòrica i la part pràctica.

Per elaborar el marc teòric, l’objectiu era ampliar els meus coneixements sobre els diferents estils d’aprenentatge, la teoria de les intel•ligències múltiples de Gardner i la taxonomia de Bloom. Per assolir-lo vaig informar-me mitjançant llibres, documents extrets d’Internet i entrevistes amb pedagogs de diferents centres educatius.

Un cop tenia la base, vaig executar la part pràctica del treball on el meu gran objectiu era treballar amb 4 nens de diferents instituts de Figueres per tal de conèixer les seves habilitats, preferències i tendències. Amb ells també vaig poder identificar quin era el seu estil d’aprenentatge i quines intel•ligències múltiples tenien més desenvolupades mitjançant tests. Un altre objectiu dins d’aquest apartat era poder analitzar les activitats que proporcionen els centres per saber si es treballen els diferents aspectes que he aprofundit en el meu treball. Per tant, vaig realitzar un projecte de treball on els mateixos nens van anotar les activitats que havien dut a terme en els seus centres durant dues setmanes no consecutives. A través de quatre plantilles elaborades per mi vaig analitzar totes elles.

Dues plantilleses basenen dos models que fan una classificació dels diferents estils d’aprenentatges, és a dir, de les diverses estratègies que una persona utilitza per aprendre.

La primera segueix la divisió del model d’en David Kolb, que afirma que hi ha quatre estils d’aprenentatge. En la plantilla podem observar com generalment en tots els instituts predominen les activitats on es practiquen les teories apreses anteriorment, és a dir, s’adapten als nens amb un estil pragmàtic. En canvi, l’estil actiu, el que l’alumne aprèn mitjançant l’experiència, és el que es potencia menys.

L’altra segueix el model deFelder i Silverman. Aquest classifica els estils d’aprenentatge tenint en compte cinc dimensions i en cada una hi trobem dues alternatives contraposades. Generalment en tots els instituts,per tal que els nens treballinla informació, utilitzen més aquelles activitatsque s’han de comentar en veu alta que aquelles que provoquen una reflexió. Potencien més l’aprenentatge concret que abstracte per tal que l’alumne percebi la informació. Utilitzen més el camí verbal que el visual per tal que l’estudiant rebi la informació. Afavoreixen més als nens que aprenen linealment que els que comprenen de forma discontinua. Per tal que un nen organitzi la informació es potencia més la forma deductiva que la inductiva.

La tercera plantilla es centra en la teoria de les intel•ligències múltiples de Gardner, que explica que l’home té vuit intel•ligències amb un grau de desenvolupament diferent. Els quatre instituts coincideixen en què les activitats estan enfocades en treballar la intel•ligència lingüística, interpersonal ilògico-matemàtica. En segon lloc, fomenten la intel•ligència visual-espacial i la naturalista. Finalment, les que no es treballen tant són la intrapersonal i la musical.

La última plantilla es basa en la taxonomia de Bloom, que estructura en sisnivells unes habilitats d’aprenentatge, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior. Tots els instituts proporcionen activitats que assoleixen els nivells inferiors: el coneixement, la comprensió i l’aplicació. En canvi, tenen més dificultat en assolir els nivells més alts: l’anàlisi, l’avaluació i la creativitat.

A partir de l’anàlisi de les activitats vaig poder extreure conclusions sobre quines formes d’aprenentatge es potenciaven més a les aules. En general, els quatre instituts tenen l’objectiu que l’alumne apliqui i practiqui allò que s’ha explicat a classe. També, quees treballi la informació per tal de convertir-la en coneixement.

Per altra banda, fàcilment s’observa com no totes les intel•ligències es treballen de la mateixa manera. Per això, hi ha assignatures específiques per potenciar l’àmbit lingüístic i matemàtic, en canvi, no es dediquen tantes hores en aprofundir en el coneixement d’un mateix o en la música. He de confessar que em va sorprendre que hi haguessin moltes activitats enfocades a realitzar-les en grup. No obstant això, considero que caldria treure’ls-hi més profit i intentar treballar l’empatia i l’ètica. També, penso que aprofitant els treballs es podria aprofundir en la creativitat, el nivell que és més difícil assolir.

Amb aquesta recerca em vaig sentir afortunada d’haver pogut treballar amb quatre nens que tenen un perfil acadèmic molt diferent. Gràcies a ells, he pogut observar que tots els nens tenen preferències i facilitats conforme quin és el seu estil d’aprenentatge i quines intel•ligències tenen més desenvolupades. No obstant això, cal que els mestres els hi presentin amb ganes, motivació i de diferents maneres la matèria, per tal que ells puguin volar i descobrir diferents camins per construir un aprenentatge sòlid.