La leucèmia; tractaments convencionals o innovadors
Autor: Olga Pinart i Noguera
Centre: INST. ARGENTONA
Premi: Accèssit
Document:
treball_de_recerca_premi_occ.pdf
(1.99 MB)
L'objectiu principal del treball és conèixer els diferents tipus de leucèmies i els tractaments que s'han utilitzat i s'utilitzen per la leucèmia limfoblàstica aguda infantil a Espanya. Paral·lelament, estudiar si existeixen factors externs als mèdics que ajuden en la curació d'un pacient infantil
Per altre banda, comparar i analitzar la incidència i la supervivència de la leucèmia a Espanya entre els anys 80 i l'actualitat, fent possible la estimació de la supervivència de la LLA en un futur.
Finalment, conèixer el procés que es duu a terme a l'hora de fer un trasplantament de medul·la òssia.
A partir de les dades extretes del registre espanyol de tumors infantils, he analitzat i comparat la incidència de la leucèmia i la LLA des de la dècada dels 80 fins a l'actualitat. Després, he analitzat com ha evolucionat la supervivència dels pacients de LLA en les darreres dècades, i s’ha fet una projecció de futur estimant com augmentarà la supervivència en propers anys. Per acabar a partir de la recerca bibliogràfica dels tractaments utilitzats per aquesta patologia (LLA), les entrevistes a especialistes, enquestes a persones que han sofert la malaltia, familiars, amics i personal sanitari s'ha valorat la importància dels factors externs als mèdics i els grups de suport en els malalts, poden tenir un paper clau en la curació d'un pacient.
Després de realitzar el treball, puc afirmar que la taxa de supervivència de la leucèmia i la leucèmia limfoblàstica aguda infantil han incrementat significativament degut que els tractaments han canviat considerablement des de els seus inicis.
Per altra banda, podem refutar que la utilització del trasplantament de medul·la serà un tractament segur en un futur perquè actualment s'estan investigant noves teràpies que tenen la mateixa o major eficàcia i menys efectes secundaris com la teràpia dirigida i la immunoteràpia.
Pel que fan els factors externs als mèdics, no he trobat cap estudi que demostri que la seva existència afavoreix la curació del pacient però tant els pacients com els especialistes creuen que alguns factors poden jugar un paper clau, com l'actitud positiva del pacient o realitzar activitats lúdiques durant l'ingrés. També, pensen que les famílies i els amics són el principal grup de suport d'un pacient infantil.
Veient els resultats obtinguts en aquest treball m’agradaria continuar estudiant el paper de la genètica en la curació dels pacients, ja que a vegades a unes persones amb la mateixa malaltia els pot ajudar un medicament i a d’altres els pot perjudicar. També, seria interessant avaluar la relació entre la inversió en recerca i l’increment en la taxa de supervivència dels malalts.
Per altre banda, comparar i analitzar la incidència i la supervivència de la leucèmia a Espanya entre els anys 80 i l'actualitat, fent possible la estimació de la supervivència de la LLA en un futur.
Finalment, conèixer el procés que es duu a terme a l'hora de fer un trasplantament de medul·la òssia.
A partir de les dades extretes del registre espanyol de tumors infantils, he analitzat i comparat la incidència de la leucèmia i la LLA des de la dècada dels 80 fins a l'actualitat. Després, he analitzat com ha evolucionat la supervivència dels pacients de LLA en les darreres dècades, i s’ha fet una projecció de futur estimant com augmentarà la supervivència en propers anys. Per acabar a partir de la recerca bibliogràfica dels tractaments utilitzats per aquesta patologia (LLA), les entrevistes a especialistes, enquestes a persones que han sofert la malaltia, familiars, amics i personal sanitari s'ha valorat la importància dels factors externs als mèdics i els grups de suport en els malalts, poden tenir un paper clau en la curació d'un pacient.
Després de realitzar el treball, puc afirmar que la taxa de supervivència de la leucèmia i la leucèmia limfoblàstica aguda infantil han incrementat significativament degut que els tractaments han canviat considerablement des de els seus inicis.
Per altra banda, podem refutar que la utilització del trasplantament de medul·la serà un tractament segur en un futur perquè actualment s'estan investigant noves teràpies que tenen la mateixa o major eficàcia i menys efectes secundaris com la teràpia dirigida i la immunoteràpia.
Pel que fan els factors externs als mèdics, no he trobat cap estudi que demostri que la seva existència afavoreix la curació del pacient però tant els pacients com els especialistes creuen que alguns factors poden jugar un paper clau, com l'actitud positiva del pacient o realitzar activitats lúdiques durant l'ingrés. També, pensen que les famílies i els amics són el principal grup de suport d'un pacient infantil.
Veient els resultats obtinguts en aquest treball m’agradaria continuar estudiant el paper de la genètica en la curació dels pacients, ja que a vegades a unes persones amb la mateixa malaltia els pot ajudar un medicament i a d’altres els pot perjudicar. També, seria interessant avaluar la relació entre la inversió en recerca i l’increment en la taxa de supervivència dels malalts.