Skip to main content

EL CÀNCER DE MAMA: una història que no s'oblida

Autor: Clàudia Petit Garrido
Centre: INST.RIBERA DEL SIÓ
Document:
Vaig tenir molt clar des del primer dia quin seria el meu tema. Així doncs, el tema escollit va ser el càncer de mama. El motiu principal pel qual vaig encaminar-me per aquest tema va ser perquè la meva mare en va patir quan tenia quaranta-tres anys. En aquell moment, jo en tenia dos i el transcurs de la malaltia el vaig viure sense ser conscient de tot el que ella estava passant ni de tot el que ens envoltava.

Tenir la possibilitat d’investigar sobre el càncer de mama era una oportunitat per conèixer i, alhora, desvetllar sentiments i emocions que la mare em podria explicar ja que ella seria el millor testimoni que podria tenir.
Així mateix, vaig fer-li la proposta ja que, des del meu parer, aquesta vivència era molt personal i potser no estava disposada a reviure-ho. Però, des del primer moment em va donar tot el seu suport i va mostrar una bona predisposició per a qualsevol cosa.

HIPÒTESI
La meva hipòtesi és saber si patir un càncer de mama et canvia com a persona (un cop superat), tant físicament com psicològica.

OBJECTIUS
- Conèixer què és el càncer de mama.
- Conèixer plenament el cas de la meva mare i com a ella li va afectar física i psicològicament.
- Com ho viuen els familiars més propers de la persona malalta.
- Tenir l’oportunitat de poder parlar amb una experta sobre el càncer de mama.
- Quina informació tenen les dones sobre aquesta malaltia per mitjà d’una enquesta.


CONCLUSIONS
He treballat com es desenvolupava tota la malaltia, les seves causes, els símptomes, el diagnòstic, els tipus de cirurgia, els tractaments, etc. A més a més, després de comprendre la part fisiològica del càncer de mama, m’he centrat també amb la part psicològica, per tal d’afirmar que l’estat emocional va enllaçat amb la millora de malaltia i el benestar personal en general.
Intercanviant hores de conversa amb la meva mare per tal de saber com ho va viure des de l’inici fins al final del procés, he pogut veure reflectida la recerca en un cas real i personal.
Pel que fan als canvis físics i psicològics que experimenta una víctima del càncer de mama, el que m’ha sorprès més és que malgrat la importància de la situació i els moments difícils que suposa, no es va donar per vençuda i va poder tirar endavant ella mateixa traient forces d’on no les tenia i això la va fer ser més forta. Un fet a destacar que també m’ha colpit, ha estat que el factor físic de la caiguda del cabell és el que més va impactar-li psicològicament, ja que és un canvi físic notable.
Gràcies a una entrevista, vaig aprendre que la psicooncologia és l’especialitat, dins de la psicologia de la salut, que s’ocupa d’atendre als pacients afectats per càncer i a les seves famílies. La seva funció és l’acompanyament i el suport psicològic durant tot el procés.
A més a més, vaig descobrir quins serveis ofereixen a l’associació. El que més m’ha sorprès de l’entrevista ha estat que majoritàriament són els familiars qui recorren a un suport psicològic més que els propis malalts.
En el cas de la nostra família, tal com es pot observar en les entrevistes a les més germanes, les seves opinions també m’han proporcionat una altra visió per entendre de forma més global com es va lluitar i quin va ser el rol de cada persona del nucli familiar.
Pel que fa als resultats de l’anàlisi de les enquestes, n’he extret un seguit de conclusions generals. Les dones entrevistades coneixen què és el càncer de mama però s’observa que aquest coneixement no és exhaustiu, mostren diverses opinions vers els símptomes, i el “bony” és el més comú.
Pel que fa a la prevenció, totes les edats coincideixen en alguns mètodes com ara la palpació, els hàbits saludables i el control ginecològic.
He arribat a la conclusió que el càncer de mama afecta la persona de forma significativa perquè el funcionament del nostre cos treballa de forma integral. És a dir, els canvis físics com podria ser la caiguda de cabell, la debilitat del sistema immunològic, perdre òrgans, etc., provoquen un desgast emocional i per tant, afecten la part psicològica de la persona. Per altra banda, la força mental que un pacient va adquirint, seguint el seu propi ritme, proporciona una millora fisiològica i també emocional. En conclusió, el nostre cos ha d’estar en sintonia amb la nostra ment.