Els refugis d'animals i el seu futur
Autor: Andrea Martin Escribano
Centre: INST.CIRVIANUM DE TORELLO
Document:
els_refugis_danimals_i_el_seu_futur.pdf
(19.85 MB)
- OBJECTIUS Des de petita sempre m’havien cridat molt l’atenció els refugis d’animals que apareixien a les pel·lícules, per la qual cosa, vaig trobar que el treball de recerca era una bona oportunitat per indagar sobre ells i veure com eren realment. Em despertava molta curiositat saber què hi havia entre les parets d’aquells espais i esbrinar si totes les pel·lícules mostraven la seva veritable realitat. A l’hora d’escollir una hipòtesi vaig creure convenient saber si aquests refugis tenien un futur o desapareixerien pròximament. És a dir, si aquestes associacions no reben cap ajuda, podran seguir endavant o es veuran obligats a posar fi als seus objectius? Per aquests motius i per l’estimació que sempre he tingut cap als animals, vaig poder decidir el tema del meu treball de recerca: els refugis d’animals i el seu futur.
Pel que fa a l’elaboració del meu treball i per tal de trobar tota la informació necessària, vaig llegir articles de diaris que em va facilitar la protectora de Gurb i que em van proporcionar moltes dades essencials i que necessitaven aparèixer a dins del treball. A més, Internet també em va servir d’ajuda per redactar la part teòrica i poder trobar la informació adequada per introduir els orígens dels refugis d’animals i les seves característiques. Per últim, convé donar molta importància a les entrevistes que vaig realitzar a Laura Sellés, voluntària de la protectora de Gurb, i a Rosa Marín, membre de l’Associació De Rescat d’animals d’Osona, que van ser imprescindibles per poder saber tot el funcionament dels refugis d’animals i descobrir la seva realitat.
- RESULTATS I CONCLUSIONS Quant als resultats de la meva hipòtesi, convé dir que és difícil trobar una resposta clara i concreta. Al final del meu treball, vaig poder resoldre la meva gran pregunta i concloure que els refugis d’animals tindran un futur si altres entitats, com ara un ajuntament, els hi proporcionen ajudes i els hi faciliten recursos necessaris per seguir endavant. En canvi, aquests refugis no tindran un futur si no reben cap ajuda d’enlloc i ningú els dóna suport. Cal destacar que al començament del treball no esperava aquests resultats finals, ja que les meves expectatives sobre els refugis d’animals eren majoritàriament positives. No obstant això, quan ja havia finalitzat les entrevistes, vaig poder veure
la necessitat que tenien les associacions de rebre ajudes per poder seguir salvant vides i acollint a animals que han passat per moments difícils.
En referència a les meves conclusions, és important dir que durant tot el seguiment del meu treball he viscut situacions que m’han superat, com ara escoltar diferents casos d’abandonaments i maltractaments d’animals. A més, poder veure com era la protectora de Gurb em va impactar molt, ja que vaig presenciar l’energia de tots els animals del refugi i la necessitat que tenien de sentir-se estimats. Aquesta experiència em va ajudar a veure com és realment la nostra societat i les poques ganes que té la gent de col·laborar per poder salvar vides.
Finalment, un aspecte imprescindible a comentar és la feina que fan tots els membres dels refugis d’animals. Gràcies als seus esforços, molts d’ells tenen l’oportunitat de tenir una vida millor i poder aconseguir una família nova. Sobretot, cada un dels membres de les associacions intenten promoure l’adopció i que la gent aporti una mica de la seva voluntat, encara que sigui molt petita, per ajudar-los amb el futur dels refugis d’animals.
Pel que fa a l’elaboració del meu treball i per tal de trobar tota la informació necessària, vaig llegir articles de diaris que em va facilitar la protectora de Gurb i que em van proporcionar moltes dades essencials i que necessitaven aparèixer a dins del treball. A més, Internet també em va servir d’ajuda per redactar la part teòrica i poder trobar la informació adequada per introduir els orígens dels refugis d’animals i les seves característiques. Per últim, convé donar molta importància a les entrevistes que vaig realitzar a Laura Sellés, voluntària de la protectora de Gurb, i a Rosa Marín, membre de l’Associació De Rescat d’animals d’Osona, que van ser imprescindibles per poder saber tot el funcionament dels refugis d’animals i descobrir la seva realitat.
- RESULTATS I CONCLUSIONS Quant als resultats de la meva hipòtesi, convé dir que és difícil trobar una resposta clara i concreta. Al final del meu treball, vaig poder resoldre la meva gran pregunta i concloure que els refugis d’animals tindran un futur si altres entitats, com ara un ajuntament, els hi proporcionen ajudes i els hi faciliten recursos necessaris per seguir endavant. En canvi, aquests refugis no tindran un futur si no reben cap ajuda d’enlloc i ningú els dóna suport. Cal destacar que al començament del treball no esperava aquests resultats finals, ja que les meves expectatives sobre els refugis d’animals eren majoritàriament positives. No obstant això, quan ja havia finalitzat les entrevistes, vaig poder veure
la necessitat que tenien les associacions de rebre ajudes per poder seguir salvant vides i acollint a animals que han passat per moments difícils.
En referència a les meves conclusions, és important dir que durant tot el seguiment del meu treball he viscut situacions que m’han superat, com ara escoltar diferents casos d’abandonaments i maltractaments d’animals. A més, poder veure com era la protectora de Gurb em va impactar molt, ja que vaig presenciar l’energia de tots els animals del refugi i la necessitat que tenien de sentir-se estimats. Aquesta experiència em va ajudar a veure com és realment la nostra societat i les poques ganes que té la gent de col·laborar per poder salvar vides.
Finalment, un aspecte imprescindible a comentar és la feina que fan tots els membres dels refugis d’animals. Gràcies als seus esforços, molts d’ells tenen l’oportunitat de tenir una vida millor i poder aconseguir una família nova. Sobretot, cada un dels membres de les associacions intenten promoure l’adopció i que la gent aporti una mica de la seva voluntat, encara que sigui molt petita, per ajudar-los amb el futur dels refugis d’animals.