Skip to main content

Existeix jet lag en els animals?

Autor: Tania Moya Martínez
Centre: ESCOLA PIA DE GRANOLLERS
Premi: 1r Premi ex aequo
Document:
tr_definitiu.pdf (3.56 MB)
El preguntar-me el per què de les coses o endinsar-me en un tema que m’interessa, sempre ha estat característic de la meva personalitat. D’aquesta manera queda reflectit en el meu treball, on a partir de la lectura d’un article de la revista NATURE sobre el rellotge biològic dels hàmsters, vaig inspirar-me per a investigar en una línia similar amb aquests animals com a subjecte de la recerca.

Així doncs vaig decidir partir de la hipòtesi següent: Els animals pateixen jet lag com els humans. A partir d’aquesta vaig establir uns objectius clars per a poder corroborar o refutar la hipòtesi anterior. D’entre un llistat m’agradaria destacar els més rellevants:

• Cercar informació sobre el rellotge biològic i destacar la seva importància
• Conèixer la conducta dels hàmsters
• Realitzar una pràctica amb hàmsters establint unes variables a estudiar (pes, equilibri, orientació...) I no oblidar fer rèpliques de la pràctica.
• Redactar enquestes per a persones que treballen en torns laborals rotatoris o nocturns
• Comparar i relacionar ambdues pràctiques

Pel que fa la pràctica experimental, els resultats obtinguts varen ser els següents: en primer lloc, vaig poder descartar que l’aigua fos una variable modificada ja que es va mantenir constant, amb els mateixos valors que el grup control. Ara bé, el pes va disminuir en tots ells exceptuant un hàmster que va arribar al sobreprès. L’equilibri també es va veure afectat, el nombre de caigudes va augmentar considerablement, una diferència de 7,4 caigudes. L’activitat no només es va poder veure amb els resultats sinó que fruit de l’observació directa puc afirmar que durant la setmana de l’experiment es van mostrar més inactius. De la mateixa manera, la desorientació es va poder veure en el laberint, arribant a triplicar el temps que havien fet en un inici. Per últim vull afegir que es van mostrar esquerps alhora d’agafar-los per netejar la gàbia.

Fent referència a les enquestes realitzades, és interessant veure que el 100% de la mostra coincideix en conèixer el jet lag però més de la meitat assegura no patir-ho en el seu dia a dia (probablement perquè relacionen aquest trastorn amb viatges de llargues distàncies). Tot i això, en preguntar si pateixen una sèrie de símptomes, mínim un per persona és indicat, podria resultar doncs contradictori. La deshidratació és l’únic símptoma que cap persona pateix, i les molèsties digestives i l’equilibri en un percentatge baix en relació amb els altres. Per una altra banda, la somnolència, el cansament i els canvis anímics són els principals símptomes i probablement els més fàcils de reconèixer diàriament. Fent referència al reconeixement dels símptomes, l’única persona que ha indicat una disminució d’equilibri, ho ha notat perquè és ballarina i aleshores ho nota amb més facilitat. Finalment, en preguntar quins hàbits segueixen per alleujar els símptomes anteriors, citen: mantenir horaris fixes, fer esport, descansar... Ara bé, alguns asseguren recórrer a les pastilles. Aquest és sinònim de «no sé quins hàbits puc seguir», i com que la venta de la majoria d’aquestes és sense recepta mèdica, la població s’automedica sense conèixer la dependència que aquestes poden crear i els possibles riscs. Ja que si ens fixem en els altres, portar un vida sana i ordenada és el que els proporciona benestar físic i psíquic.

Doncs bé, amb la recerca bibliogràfica, els experiments realitzats i les enquestes, vaig arribar a les conclusions. En aquestes el més important és remarcar la relació que existeix entre hàmsters i humans pel que fa al jet lag. Si parlem dels símptomes, es pot exemplificar clarament amb el cansament que tant animals com humans han donat veu a aquest. L’activitat dels hàmsters s’ha vist alterada considerablement, de les variables que més marge de canvi han presentat abans i després de l’experiment. Tanmateix, els humans davant de la pregunta de resposta múltiple: «Durant els dies laborals, pateixes alguns d'aquests símptomes?», el major símptoma ha estat el cansament físic o psicològic (un 70,7%). De manera paral·lela, la deshidratació també ha presentat els mateixos resultats en ambdós: s’ha mantingut constant.

De la mateixa manera, la conducta dels hàmster (esquerp,poruc, dificultat per agafar-los...) i els canvis d’estat d’ànim de les persones enquestades també pot ser una resultat significatiu probablement degut al jet lag.

Tot i aquestes relacions, considero que no seria 100% rigorós afirmar la hipòtesi tal i com va ser redactada el primer dia per diverses raons. Per una banda la pèrdua d’equilibri en els hàmsters ha estat molt present, mentre que en els humans ha estat poc significatiu; l’estudi de la recuperació dels símptomes no ha estat part del treball i podria ser diferent... entre d’altres.En conseqüència l’enunciat més correcte, per no dir que és exactament el mateix jet lag el que pateixen, considero que és el següent: «els animals pateixen símptomes similars als humans».