La dona negra a la publicitat
Autor: LAIA SOTO MOLLFULLEDA
Centre: INST. RAMON TURRÓ I DARDER
Document:
La dona negra pateix dos grans atacs que neixen de l’odi: el masclisme i el racisme. D’altra banda, el fet que la publicitat suposi tant estudi i manipulació per empènyer els consumidors a prendre la decisió de comprar un producte és fascinant. El tema de la publicitat és força típic, però el meu treball ofereix una combinació força diferent d’allò que ja s’ha fet: pretén endevinar si les dones negres víctimes de múltiples discriminacions són, a més, mal representades o manquen de
visibilització a la publicitat. Donat que el masclisme i el racisme són elements ben presents en la nostra societat, la dona
negra, sensible als atacs d’ambdós, es veurà mal representada en la publicitat, ja que aquesta és el reflex de la societat i, a la vegada, una idealització d’aquesta, mostrant el que la gent vol veure.
La metodologia que he utilitzat ha estat llegir un llibre sobre la publicitat com a introducció, un altre sobre la diversitat a la publicitat i un conjunt de 32 articles d’una revista de dones negres en els quals tots expliquen un testimoni d’alguna dona negra. A partir d’aquests he extret la informació pel marc teòric, des de l’àmbit publicitari fins al de la dona negra. Per a la part pràctica he realitzat una entrevista a Nicolás Lorite (professor de la UAB i fundador i director de MIGRACOM) i un
formulari que he enviat a alumnes i professors del meu centre educatiu. La part més important ha estat l’anàlisi d’anuncis mitjançant una rúbrica.
Els anuncis, sovint, cauen en estereotips, i de vegades menyspreen les dones negres, o les presenten com a exòtiques. Dic això basant-me, d’una banda, en l’opinió dels experts. En segon lloc, hem vist els resultats de l’enquesta, que ho corroboren. Finalment, els anuncis, que en ser escollits, han estat una demostració del que costa trobar un anunci on la protagonista sigui una dona negra. A més, amb els espots que he pogut aconseguir, he coincidit amb exemples de tot tipus. La consciència de fer-ho millor existeix, però sempre hi haurà anunciants i agències que no acabaran de complir amb les bones pràctiques o ni tan sols s’hi esforçaran, puig que al final, han de vendre i prou. La societat és masclista i racista i el reflex d’aquesta també ho pot arribar a ser: al final, la imatge que veiem en un mirall és la realitat objectiva i la publicitat és, fins i tot, la realitat més exagerada. A més, tenint en compte que vol mostrar allò més desitjat, també s’admet que hi ha un punt que no depèn dels publicistes, sinó que el que més vengui serà el més representat. La dona negra serà mal representada mentre hi hagi gent que trobi la seva imatge còmica i no hi trobi cap problema. Publicitat i societat, un peix que es mossega la cua. La realitat, el reflex, i el seu mirall. Un procés que avança en paral·lel. De nosaltres depèn començar a fer un petit pas des de baix, que ja ha arrencat. Dels anunciats depèn començar a fer un petit pas des de dalt, que també ha començat. Comprovant la meva hipòtesi espero aportar alguna cosa i despertar alguna consciència.
visibilització a la publicitat. Donat que el masclisme i el racisme són elements ben presents en la nostra societat, la dona
negra, sensible als atacs d’ambdós, es veurà mal representada en la publicitat, ja que aquesta és el reflex de la societat i, a la vegada, una idealització d’aquesta, mostrant el que la gent vol veure.
La metodologia que he utilitzat ha estat llegir un llibre sobre la publicitat com a introducció, un altre sobre la diversitat a la publicitat i un conjunt de 32 articles d’una revista de dones negres en els quals tots expliquen un testimoni d’alguna dona negra. A partir d’aquests he extret la informació pel marc teòric, des de l’àmbit publicitari fins al de la dona negra. Per a la part pràctica he realitzat una entrevista a Nicolás Lorite (professor de la UAB i fundador i director de MIGRACOM) i un
formulari que he enviat a alumnes i professors del meu centre educatiu. La part més important ha estat l’anàlisi d’anuncis mitjançant una rúbrica.
Els anuncis, sovint, cauen en estereotips, i de vegades menyspreen les dones negres, o les presenten com a exòtiques. Dic això basant-me, d’una banda, en l’opinió dels experts. En segon lloc, hem vist els resultats de l’enquesta, que ho corroboren. Finalment, els anuncis, que en ser escollits, han estat una demostració del que costa trobar un anunci on la protagonista sigui una dona negra. A més, amb els espots que he pogut aconseguir, he coincidit amb exemples de tot tipus. La consciència de fer-ho millor existeix, però sempre hi haurà anunciants i agències que no acabaran de complir amb les bones pràctiques o ni tan sols s’hi esforçaran, puig que al final, han de vendre i prou. La societat és masclista i racista i el reflex d’aquesta també ho pot arribar a ser: al final, la imatge que veiem en un mirall és la realitat objectiva i la publicitat és, fins i tot, la realitat més exagerada. A més, tenint en compte que vol mostrar allò més desitjat, també s’admet que hi ha un punt que no depèn dels publicistes, sinó que el que més vengui serà el més representat. La dona negra serà mal representada mentre hi hagi gent que trobi la seva imatge còmica i no hi trobi cap problema. Publicitat i societat, un peix que es mossega la cua. La realitat, el reflex, i el seu mirall. Un procés que avança en paral·lel. De nosaltres depèn començar a fer un petit pas des de baix, que ja ha arrencat. Dels anunciats depèn començar a fer un petit pas des de dalt, que també ha començat. Comprovant la meva hipòtesi espero aportar alguna cosa i despertar alguna consciència.