Skip to main content

Grups feministes: la sororitat és revolució

Autor: Raluca Sisca
Centre: INST.CIRVIANUM DE TORELLO
SÍNTESI DE “GRUPS FEMINISTES: LA SORORITAT ÉS REVOLUCIÓ”
Aquest és un treball sobre el feminisme que està enfocat als grups feministes de la
comarca d’Osona i de Barcelona.
El que em va motivar per triar aquest tema va ser que, tot i saber què és el
feminisme i ser partidària de la lluita, tenia molt poc coneixement sobre tot
l’activisme que s’ha dut a terme des del principi fins a l’actualitat. Els meus objectius
eren aprendre el funcionament, les activitats i els objectius dels grups feministes del
meu entorn i cercar informació sobre algunes de les dones representatives de la
història del feminisme, per entendre els inicis d’aquesta lluita.
És per això que vaig elaborar la següent hipòtesi: les entitats feministes són una
aportació molt important per a aconseguir la igualtat entre sexes i la societat n’és
conscient. La recerca d’aquest treball no només em va servir per confirmar aquesta
hipòtesi, sinó per descobrir tota la feina que fan els grups feministes.
El treball es pot dividir en dues parts: una part teòrica amb les definicions de
feminisme, femellisme i altres qüestions per introduir el tema i un seguit de breus
biografies de grans dones -ordenades cronològicament des dels inicis de la història
del feminisme fins a l’actualitat- escollides segons la seva influència en diferents
camps com la ciència, l’art, la política, la religió…
En segon lloc, la part pràctica, que també es pot dividir en dos: primer les
entrevistes que vaig fer a cinc grups feministes -tres d’Osona i dos de Barcelona
concretament- on vaig combinar preguntes genèriques amb preguntes personals per
a la representant del grup que estava entrevistant o el grup en si i per últim, unes
enquestes a la població per estar al corrent de la seva opinió sobre el feminisme i
els grups feministes.
Un cop realitzat el treball vaig arribar a la conclusió que els grups feministes són una
gran ajuda per a les noies i dones que la necessiten. Les integrants dels grups em
van explicar totes les activitats que duien a terme a més de manifestacions i
xerrades, que podrien ser les més òbvies. Em va emocionar la seva disposició a
ajudar i la motivació que desprenien les seves paraules davant d’un món on els
governs d’ultradreta -característics per ser antifeministes, entre altres coses- estan
en un moment de prosperitat en molts països. També vaig aprendre que existeixen
grups feministes mixtos -tot i que no és el cas dels grups entrevistats- on també
apareix la figura dels homes que estan a favor de la lluita. Quant a la qüestió que
afirmava que la societat és conscient de la gran tasca que els grups feministes fan,
vaig veure que les persones enquestades confirmen aquesta hipòtesi, però, em vaig
trobar que, tot i la conscienciació social que hi ha sobre el feminisme i la seva lluita,
gairebé la totalitat dels enquestats mostraven una falta d’iniciativa a l’hora de
participar en les activitats reivindicatives que es duen a terme, cosa que es deu a la
desinformació i a una gran falta d’interès. Aquest és un fet alarmant que, juntament
amb el problema de la pujada dels partits d’ultradreta mencionat anteriorment em va
inspirar per escriure l’última conclusió del meu treball:
Si seguim aquest camí, és probable que el feminisme esdevingui més necessari que
mai, i és per això que necessitem els grups feministes: per unir-nos, organitzar-nos i
lluitar pels nostres drets.