PLVS VLTRA. Més enllà del llatí.
Autor: Mònica Saumell Buendía
Centre: PUIGCERVER
Document:
A causa del poc atraient que és l’estudi de les llengües clàssiques per a la majoria d’estudiants, els professors d’aquestes assignatures temen la marginació i la desintegració del coneixement de les llengües antigues.
Les classes de llatí han estat a punt de desaparèixer de l’ensenyament secundari en els centres educatius.
El meu interès personal com a estudiant de batxillerat humanístic i seguidora de les llengües i de la narració culta, em porta a investigar, consultar i plasmar el “més enllà del llatí”, com va derivar fins a convertir-se en les actuals llengües oficials a Catalunya (català i castellà), la història que hi ha darrere d’això, els documents escrits trobats en aquest procés i tot allò que m’ajudi a comprendre la riquesa de les llengües que parlem i demostrar amb fets la importància i el valor que realment té.
Viure a Catalunya és font d’aprenentatge, de riquesa i diversitat lingüística. Ser bilingues des del naixement ens fa més receptius a l’hora d’adquirir coneixements en altres llengües.
Aprenem i convivim amb dos idiomes amb moltes semblances i diferències, però, sobretot, dos idiomes amb una mateixa arrel. Dos idiomes amb gran riquesa cultural i lingüística.
Aprendre un idioma sempre és un art, conèixer la llengua llatina permet comprendre millor la gramàtica catalana i castellana, les arrels etimològiques del nostre vocabulari i augmenta el coneixement del lèxic, amb un doble efecte positiu: millora l’expressió escrita i l’expressió oral.
La introducció de paraules i locucions llatines al costat de les catalanes i castellanes donen un aspecte al text com a acadèmic, culte i autèntic.
L’estudi de la llengua llatina no es limita únicament a l’elit social, no serveix únicament per a llegir la literatura litúrgica. En els àmbits científics, existeixen una sèrie de paraules que guarden una arrel llatina, sobretot en els camps de la biologia, les matemàtiques, la medicina, la botànica, les ciències de la terra i la vida o la geologia.
Durant més de deu segles, la llengua llatina ha estat en contacte constant amb altres cultures no llatines (a les quals els romans denominaven “bàrbares”), va donar lloc a les diferents transferències lingüístiques entre cada dialecte que delimitava l’imperi.
El llatí vulgar, el que s’empra a les províncies pròximes a Roma, al llarg de la història, ha donat lloc a nombroses llengües a Europa. Aquestes llengües són oficials dels estats europeus i americans, parlades per més de mil milions de persones a tot el món, i són les denominades llengües romàniques (català, castellà, gallec, italià, francès, portuguès, romanès, etc).
Per tant, l’objectiu principal d'aquest treball és conèixer des de la base el perquè de les nostres llengües maternes, promocionar (donar a entendre), facilitar el seu estudi i demostrar la importància del llatí.
A l’actualitat encara conservem paraules i locucions llatines al nostre vocabulari, i que les associem a la nostra llengua com una més sense tenir coneixement de que són els anomenats llatinismes i molts d’ells no han sofert cap variació ni semàntica ni ortogràfica des del seu naixement en la llengua llatina.
M’ha semblat molt interessant afegir el mètode Orberg, per ser el mètode amb el que actualment treballen la majoria dels professors per l’ensenyança del llatí.
Un cop indagat el motiu, els professionals de l’ensenyança, han coincidit que és un sistema amb el qual adquireixen els coneixements més essencials per aprendre l’idioma, s’aprèn vocabulari, temps verbals, sintaxi i s’arriba a llegir i entendre textos sense necessitat d’una traducció simultània, del qual com alumna que segueix aquest sistema d’aprenentatge en dono fe.
Per la meva part pràctica, he volgut unir l’aprenentatge amb el joc, d’aquesta manera l’aprenentatge de vocabulari és més amè i arriba al màxim nombre d’estudiants possible. Jugant i divertint-nos amb els companys practiquem la llengua llatina i comprovem la seva transformació.
Desprès d’hores i hores d’ardu treball de recerca he complert amb el meu objectiu i puc demostrar amb fets que el llatí, encara que sigui considerada una llengua morta, per a mi el terme més correcte seria una llengua transformada i immortal.
Les classes de llatí han estat a punt de desaparèixer de l’ensenyament secundari en els centres educatius.
El meu interès personal com a estudiant de batxillerat humanístic i seguidora de les llengües i de la narració culta, em porta a investigar, consultar i plasmar el “més enllà del llatí”, com va derivar fins a convertir-se en les actuals llengües oficials a Catalunya (català i castellà), la història que hi ha darrere d’això, els documents escrits trobats en aquest procés i tot allò que m’ajudi a comprendre la riquesa de les llengües que parlem i demostrar amb fets la importància i el valor que realment té.
Viure a Catalunya és font d’aprenentatge, de riquesa i diversitat lingüística. Ser bilingues des del naixement ens fa més receptius a l’hora d’adquirir coneixements en altres llengües.
Aprenem i convivim amb dos idiomes amb moltes semblances i diferències, però, sobretot, dos idiomes amb una mateixa arrel. Dos idiomes amb gran riquesa cultural i lingüística.
Aprendre un idioma sempre és un art, conèixer la llengua llatina permet comprendre millor la gramàtica catalana i castellana, les arrels etimològiques del nostre vocabulari i augmenta el coneixement del lèxic, amb un doble efecte positiu: millora l’expressió escrita i l’expressió oral.
La introducció de paraules i locucions llatines al costat de les catalanes i castellanes donen un aspecte al text com a acadèmic, culte i autèntic.
L’estudi de la llengua llatina no es limita únicament a l’elit social, no serveix únicament per a llegir la literatura litúrgica. En els àmbits científics, existeixen una sèrie de paraules que guarden una arrel llatina, sobretot en els camps de la biologia, les matemàtiques, la medicina, la botànica, les ciències de la terra i la vida o la geologia.
Durant més de deu segles, la llengua llatina ha estat en contacte constant amb altres cultures no llatines (a les quals els romans denominaven “bàrbares”), va donar lloc a les diferents transferències lingüístiques entre cada dialecte que delimitava l’imperi.
El llatí vulgar, el que s’empra a les províncies pròximes a Roma, al llarg de la història, ha donat lloc a nombroses llengües a Europa. Aquestes llengües són oficials dels estats europeus i americans, parlades per més de mil milions de persones a tot el món, i són les denominades llengües romàniques (català, castellà, gallec, italià, francès, portuguès, romanès, etc).
Per tant, l’objectiu principal d'aquest treball és conèixer des de la base el perquè de les nostres llengües maternes, promocionar (donar a entendre), facilitar el seu estudi i demostrar la importància del llatí.
A l’actualitat encara conservem paraules i locucions llatines al nostre vocabulari, i que les associem a la nostra llengua com una més sense tenir coneixement de que són els anomenats llatinismes i molts d’ells no han sofert cap variació ni semàntica ni ortogràfica des del seu naixement en la llengua llatina.
M’ha semblat molt interessant afegir el mètode Orberg, per ser el mètode amb el que actualment treballen la majoria dels professors per l’ensenyança del llatí.
Un cop indagat el motiu, els professionals de l’ensenyança, han coincidit que és un sistema amb el qual adquireixen els coneixements més essencials per aprendre l’idioma, s’aprèn vocabulari, temps verbals, sintaxi i s’arriba a llegir i entendre textos sense necessitat d’una traducció simultània, del qual com alumna que segueix aquest sistema d’aprenentatge en dono fe.
Per la meva part pràctica, he volgut unir l’aprenentatge amb el joc, d’aquesta manera l’aprenentatge de vocabulari és més amè i arriba al màxim nombre d’estudiants possible. Jugant i divertint-nos amb els companys practiquem la llengua llatina i comprovem la seva transformació.
Desprès d’hores i hores d’ardu treball de recerca he complert amb el meu objectiu i puc demostrar amb fets que el llatí, encara que sigui considerada una llengua morta, per a mi el terme més correcte seria una llengua transformada i immortal.