Disseny i construcció d'un sensor de monitorització de la incontinència urinària
Autor: Laia Moreno Aranu
Centre: INST.D'AURO
Premi: 2n Premi ex aequo
Document:
DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’UN SENSOR DE MONITORITZACIÓ DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA
Introducció
El nostre projecte consisteix en dissenyar i programar un aparell que detectes la incontinència urinària i pogués enviar tota la informació enregistrada a una plataforma externa que permetés als pacients i metges poder observar a temps real gràfiques amb les quantitats de pèrdua i a través d’aquestes poder determinar-ne un tractament adequat.
i que englobés diferents camps com són els de la tecnologia, química, biologia i economia. Vam decidir construir un detector i enfocar-lo en el camp mèdic, i, a partir d’aquí, se'ns va ocórrer dur a terme un treball relacionat amb la incontinència urinària, per poder aportar un nou invent que ajudés a desenvolupar nous mètodes d'anàlisis en l’àmbit.
Metodologia i objectius
Vam iniciar el nostre treball amb la intenció de realitzar sis objectius:
L’objectiu principal i primer era “aconseguir crear un sensor que monitoritzi la humitat” . Per realitzar-lo, vam haver d’aprendre la informació bàsica per treballar amb Arduino i buscar un sensor d’humitat compatible amb la placa que teníem. També, vam haver de programar-lo perquè detectés humitat entre uns valors establerts.
El segon objectiu era “programar la placa per tal que el sensor faci les funcions que necessitem”. Per dur-lo a terme, vam haver de llegir-nos dos llibres i realitzar un curset online d’Arduino. Aquestes eines van ser essencials pel desenvolupament de l’objectiu, ja que ens van proporcionar molta informació per aprendre a programar la placa de tal forma que el sensor fes les funcions que necessitàvem.
Per realitzar el tercer objectiu, que era “aconseguir poder visualitzar les dades que enregistra el sensor a través d’una plataforma digital” vam haver d’investigar sobre les diverses plataformes digitals que estaven relacionades amb Arduino, i que, alhora, fossin assequibles per poder utilitzar. Després de dies de molta recerca, vam trobar una plataforma molt útil, anomenada “ThingSpeak”. Aquesta plataforma transformava les dades de forma gràfica. Això ens ha permès poder analitzar les pèrdues de les pacients i desenvolupar la part pràctica del treball.
El quart objectiu, que era “dissenyar una caixa que atregui el client i que protegeixi la placa i la bateria” l’hem dut a terme gràcies a una aplicació anomenada SolidWorks, la qual ens ha proporcionat les eines adequades per poder desenvolupar el disseny de la caixa de l’aparell que protegeix la placa i la bateria. Per saber utilitzar el programa vam realitzar un curset a l’EUSS.
El cinquè objectiu es basa en “aconseguir que el sensor tingui una utilitat en el camp de la medicina”. Per fer-ho, vam programar el sensor de tal manera que aquest pogués enviar les dades que detectava a una plataforma digital, anomenada ThingSpeak. En aquesta aplicació, es poden observar totes les gràfiques i fer un control exhaustiu i precís de totes les pèrdues, juntament amb un informe mèdic, les observacions i un qüestionari orientatiu que hem realitzat que ens permet determinar el tipus d’incontinència de cada pacient. Per poder validar aquest objectiu vam realitzar quatre provatures.
Finalment, l’últim i sisè objectiu, que era “elaboració d’un pla de màrqueting per comercialitzar el sensor” l’hem dut a terme a través de la realització d’un logo de l’empresa, juntament amb una pàgina web i un cost de venda aproximat del prototip. Amb això, hem pogut treballar els elements claus que permetrien comercialitzar el producte.
Conclusions
Malgrat tots els inconvenients que ens hem anat trobant durant aquests darrers mesos d’investigació, els nostres objectius s’han complert. Els resultats obtinguts durant el treball han sigut coherents i prou precisos. Tot i això, és possible el marge d’error, ja que és molt fàcil que el sensor no detecti sempre la quantitat de pèrdua exacta del pacient. No obstant això, la diferència en els resultats seria mínima.
En definitiva, els objectius s’han pogut assolir tal com esperàvem. En aquest sentit, podem concloure que crear un sensor d’incontinència urinària enfocat en l’àmbit de la medicina és factible.
per poder dur a terme el nostre treball vam utilitzar diferents mètodes, primerament vam realitzar diferents cursos i recerques per poder aprendre tots els coneixements necessaris per poder realitzar el treball nosaltres mateixes, sobretot a la part practica, el disseny i la programació de l'aparell. a continuació vam comprovar la seva validesa fent el seguiment de tres pacients i una prova pilot per estar segures de que el funcionament de l'aparell era el correcte i complia amb els nostres objectius.
Introducció
El nostre projecte consisteix en dissenyar i programar un aparell que detectes la incontinència urinària i pogués enviar tota la informació enregistrada a una plataforma externa que permetés als pacients i metges poder observar a temps real gràfiques amb les quantitats de pèrdua i a través d’aquestes poder determinar-ne un tractament adequat.
i que englobés diferents camps com són els de la tecnologia, química, biologia i economia. Vam decidir construir un detector i enfocar-lo en el camp mèdic, i, a partir d’aquí, se'ns va ocórrer dur a terme un treball relacionat amb la incontinència urinària, per poder aportar un nou invent que ajudés a desenvolupar nous mètodes d'anàlisis en l’àmbit.
Metodologia i objectius
Vam iniciar el nostre treball amb la intenció de realitzar sis objectius:
L’objectiu principal i primer era “aconseguir crear un sensor que monitoritzi la humitat” . Per realitzar-lo, vam haver d’aprendre la informació bàsica per treballar amb Arduino i buscar un sensor d’humitat compatible amb la placa que teníem. També, vam haver de programar-lo perquè detectés humitat entre uns valors establerts.
El segon objectiu era “programar la placa per tal que el sensor faci les funcions que necessitem”. Per dur-lo a terme, vam haver de llegir-nos dos llibres i realitzar un curset online d’Arduino. Aquestes eines van ser essencials pel desenvolupament de l’objectiu, ja que ens van proporcionar molta informació per aprendre a programar la placa de tal forma que el sensor fes les funcions que necessitàvem.
Per realitzar el tercer objectiu, que era “aconseguir poder visualitzar les dades que enregistra el sensor a través d’una plataforma digital” vam haver d’investigar sobre les diverses plataformes digitals que estaven relacionades amb Arduino, i que, alhora, fossin assequibles per poder utilitzar. Després de dies de molta recerca, vam trobar una plataforma molt útil, anomenada “ThingSpeak”. Aquesta plataforma transformava les dades de forma gràfica. Això ens ha permès poder analitzar les pèrdues de les pacients i desenvolupar la part pràctica del treball.
El quart objectiu, que era “dissenyar una caixa que atregui el client i que protegeixi la placa i la bateria” l’hem dut a terme gràcies a una aplicació anomenada SolidWorks, la qual ens ha proporcionat les eines adequades per poder desenvolupar el disseny de la caixa de l’aparell que protegeix la placa i la bateria. Per saber utilitzar el programa vam realitzar un curset a l’EUSS.
El cinquè objectiu es basa en “aconseguir que el sensor tingui una utilitat en el camp de la medicina”. Per fer-ho, vam programar el sensor de tal manera que aquest pogués enviar les dades que detectava a una plataforma digital, anomenada ThingSpeak. En aquesta aplicació, es poden observar totes les gràfiques i fer un control exhaustiu i precís de totes les pèrdues, juntament amb un informe mèdic, les observacions i un qüestionari orientatiu que hem realitzat que ens permet determinar el tipus d’incontinència de cada pacient. Per poder validar aquest objectiu vam realitzar quatre provatures.
Finalment, l’últim i sisè objectiu, que era “elaboració d’un pla de màrqueting per comercialitzar el sensor” l’hem dut a terme a través de la realització d’un logo de l’empresa, juntament amb una pàgina web i un cost de venda aproximat del prototip. Amb això, hem pogut treballar els elements claus que permetrien comercialitzar el producte.
Conclusions
Malgrat tots els inconvenients que ens hem anat trobant durant aquests darrers mesos d’investigació, els nostres objectius s’han complert. Els resultats obtinguts durant el treball han sigut coherents i prou precisos. Tot i això, és possible el marge d’error, ja que és molt fàcil que el sensor no detecti sempre la quantitat de pèrdua exacta del pacient. No obstant això, la diferència en els resultats seria mínima.
En definitiva, els objectius s’han pogut assolir tal com esperàvem. En aquest sentit, podem concloure que crear un sensor d’incontinència urinària enfocat en l’àmbit de la medicina és factible.
per poder dur a terme el nostre treball vam utilitzar diferents mètodes, primerament vam realitzar diferents cursos i recerques per poder aprendre tots els coneixements necessaris per poder realitzar el treball nosaltres mateixes, sobretot a la part practica, el disseny i la programació de l'aparell. a continuació vam comprovar la seva validesa fent el seguiment de tres pacients i una prova pilot per estar segures de que el funcionament de l'aparell era el correcte i complia amb els nostres objectius.