Estudi del paper de la proteïna PD-L1 en l’estat de dormancy del càncer de mama lumina.
Autor: Maria Carner Rodríguez
Centre: INST.MANOLO HUGUÉ
Premi: 1r Premi ex aequo
Document:
tr_maig.pdf
(8.62 MB)
Pseudònim: Maig
Títol del treball: Estudi del paper de la proteïna PD-L1 en l’estat de dormancy del càncer de mama
luminal
Breu introducció del treball: En el càncer de mama s’ha vist que la metàstasi pot aparèixer anys, o
fins i tot dècades, després de l’extirpació del primer tumor. Això és degut a que les cèl·lules
metastàtiques que han aconseguit arribar a l’òrgan distant entren en un estat de dormancy
(detenció del creixement tumoral) i es mantenen indetectables clínicament. Un dels mecanismes
que el cos utilitza per frenar el creixement tumoral és el sistema immunitari. Tot i això, s’ha vist que
la proteïna PD-L1, una proteïna de punt de control del sistema immunitari, podria ser aprofitada per
les cèl·lules cancerígenes que es troben en dormancy per esquivar l’acció immunitària i sortir
d’aquest estat per tal de proliferar i metastatitzar.
Objectius del treball: L’objectiu principal d’aquest treball és comprovar si la proteïna PD-L1 és una
possible estratègia utilitzada per les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama per evitar l’atac del
sistema immunitari i sortir de l’estat de dormancy que impedeix el creixement tumoral. És a dir,
l’objectiu és comprovar si hi ha canvis en l’expressió de PD-L1, tant a nivell d’ARN com de proteïna,
quan s’altera el gen DmG (un gen implicat en el manteniment de dormancy).
Altres objectiu són aprofundir en el coneixement del càncer (sobretot del càncer de mama),
aprendre a aplicar el mètode científic, poder treballar en un laboratori professional i conèixer les
tècniques que s’utilitzen habitualment en els laboratoris.
Metodologia emprada: en primer lloc, es va fer una recerca bibliogràfica dels conceptes necessaris
per entendre el treball. En segon lloc, es van realitzar els experiments i finalment es van obtenir i
analitzar els resultats per tal d’extreure’n conclusions. La part experimental va consistir en treballar
amb 2 línies cel·lulars de tumors de mama: una de cèl·lules humanes i l’altre de cèl·lules de ratolí. En
ambdues línies cel·lulars es va treballar amb 2 condicions de cèl·lules en dormancy (shC i WT) i 2 en
no-dormancy (shDmG i KO DmG), a les quals se’ls va disminuir o anul·lar completament l’expressió
del gen DmG. L’expressió del gen PD-L1 es va estudiar a nivell d’ARN i a nivell de proteïna. Per una
banda, per detectar el nivell d’ARN, es va extreure ARN de les mostres, es va fer una RT-PCR i
finalment es va quantificar el gen amb un qPCR. Per altra banda, per detectar el nivell de proteïna,
es va fer una extracció i una quantificació de proteïna i a continuació es va dur a terme un Western
Blot. Per a les cèl·lules de ratolí es va realitzar una immunofluorescència perquè el Western Blot no
va funcionar.
Conclusions i resultats: Com a resum de tots els resultats obtinguts, es va observar que en les
cèl·lules metastàtiques del càncer de mama, tant de ratolí com humanes, quan es disminueix parcial
o totalment l’expressió del gen DmG s’observa que l’expressió de PD-L1, en general, tendeix a
augmentar. Aquests resultats suggereixen que la proteïna PD-L1 podria ser l’estratègia utilitzada per
les cèl·lules metastàtiques que es troben en dormancy per evitar l’atac del sistema immunitari i
sortir d’aquest estat que els impedeix formar metàstasi.
Comprendre els mecanismes moleculars pels quals les cèl·lules es mantenen i surten de dormancy
permetria desenvolupar nous fàrmacs per mantenir les cèl·lules cancerígenes sempre en aquest
estat i evitar que apareguessin metàstasis. La immunoteràpia és un tractament que podria utilitzar-
se per bloquejar l’efecte que té la proteïna PD-L1 de les cèl·lules cancerígenes sobre el sistema
immunitari, per tal que aquest les pugui reconèixer i pugui aturar la proliferació tumoral. Tot i això,
encara queden moltes incògnites per resoldre en la investigació de l’estat de dormancy.
Títol del treball: Estudi del paper de la proteïna PD-L1 en l’estat de dormancy del càncer de mama
luminal
Breu introducció del treball: En el càncer de mama s’ha vist que la metàstasi pot aparèixer anys, o
fins i tot dècades, després de l’extirpació del primer tumor. Això és degut a que les cèl·lules
metastàtiques que han aconseguit arribar a l’òrgan distant entren en un estat de dormancy
(detenció del creixement tumoral) i es mantenen indetectables clínicament. Un dels mecanismes
que el cos utilitza per frenar el creixement tumoral és el sistema immunitari. Tot i això, s’ha vist que
la proteïna PD-L1, una proteïna de punt de control del sistema immunitari, podria ser aprofitada per
les cèl·lules cancerígenes que es troben en dormancy per esquivar l’acció immunitària i sortir
d’aquest estat per tal de proliferar i metastatitzar.
Objectius del treball: L’objectiu principal d’aquest treball és comprovar si la proteïna PD-L1 és una
possible estratègia utilitzada per les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama per evitar l’atac del
sistema immunitari i sortir de l’estat de dormancy que impedeix el creixement tumoral. És a dir,
l’objectiu és comprovar si hi ha canvis en l’expressió de PD-L1, tant a nivell d’ARN com de proteïna,
quan s’altera el gen DmG (un gen implicat en el manteniment de dormancy).
Altres objectiu són aprofundir en el coneixement del càncer (sobretot del càncer de mama),
aprendre a aplicar el mètode científic, poder treballar en un laboratori professional i conèixer les
tècniques que s’utilitzen habitualment en els laboratoris.
Metodologia emprada: en primer lloc, es va fer una recerca bibliogràfica dels conceptes necessaris
per entendre el treball. En segon lloc, es van realitzar els experiments i finalment es van obtenir i
analitzar els resultats per tal d’extreure’n conclusions. La part experimental va consistir en treballar
amb 2 línies cel·lulars de tumors de mama: una de cèl·lules humanes i l’altre de cèl·lules de ratolí. En
ambdues línies cel·lulars es va treballar amb 2 condicions de cèl·lules en dormancy (shC i WT) i 2 en
no-dormancy (shDmG i KO DmG), a les quals se’ls va disminuir o anul·lar completament l’expressió
del gen DmG. L’expressió del gen PD-L1 es va estudiar a nivell d’ARN i a nivell de proteïna. Per una
banda, per detectar el nivell d’ARN, es va extreure ARN de les mostres, es va fer una RT-PCR i
finalment es va quantificar el gen amb un qPCR. Per altra banda, per detectar el nivell de proteïna,
es va fer una extracció i una quantificació de proteïna i a continuació es va dur a terme un Western
Blot. Per a les cèl·lules de ratolí es va realitzar una immunofluorescència perquè el Western Blot no
va funcionar.
Conclusions i resultats: Com a resum de tots els resultats obtinguts, es va observar que en les
cèl·lules metastàtiques del càncer de mama, tant de ratolí com humanes, quan es disminueix parcial
o totalment l’expressió del gen DmG s’observa que l’expressió de PD-L1, en general, tendeix a
augmentar. Aquests resultats suggereixen que la proteïna PD-L1 podria ser l’estratègia utilitzada per
les cèl·lules metastàtiques que es troben en dormancy per evitar l’atac del sistema immunitari i
sortir d’aquest estat que els impedeix formar metàstasi.
Comprendre els mecanismes moleculars pels quals les cèl·lules es mantenen i surten de dormancy
permetria desenvolupar nous fàrmacs per mantenir les cèl·lules cancerígenes sempre en aquest
estat i evitar que apareguessin metàstasis. La immunoteràpia és un tractament que podria utilitzar-
se per bloquejar l’efecte que té la proteïna PD-L1 de les cèl·lules cancerígenes sobre el sistema
immunitari, per tal que aquest les pugui reconèixer i pugui aturar la proliferació tumoral. Tot i això,
encara queden moltes incògnites per resoldre en la investigació de l’estat de dormancy.