Aproximació a la figura i a l'obra teatral de Ramon Camps i Miró (1884-1936)
Autor: Neus Camps Mas
Centre: INST.GUILLEM DE BERGUEDA
Document:
Ramon Camps i Miró, fundador de tres orfeons de Catalunya i autor de diverses obres de teatre i composicions musicals, va néixer a Barcelona el 1884 i va viure a St. Vicenç dels Horts la major part de la seva vida, fins que l’any 1936 es va convertir en una altra de les víctimes de la guerra civil espanyola. Era un home de classe alta, molt cristià i amb propietats, però sempre s’havia mostrat obertament catalanista, de manera que no encaixava en cap dels dos bàndols del conflicte. Per una banda, hauria pogut ser el seu catalanisme el causant de la seva mort, però va ser assassinat per milícies del bàndol republicà. Tot i així, Ramon Camps no va deixar mai d’actuar tal com ell creia que ho havia de fer. Fins i tot en el moment que va saber que el matarien va seguir endavant. Algun dels seus companys es va escapar però ell no es va fer enrere perquè no considerava que hagués fet res mal fet.
Potser si hagués actuat com l’home citat que va aprofitar la foscor de la nit per fugir s’hauria salvat, i qui sap què hauria tingut temps de fer. Potser hauria pogut esdevenir un autor més destacat en el panorama literari català, potser hauria fundat altres orfeons, però, com a tants altres, la guerra civil el va privar de fer-ho. És per aquest motiu que considero important fer memòria de l’obra que va deixar escrita i valorar-la, i dedicar-hi un treball de recerca em va semblar una bona contribució per part meva. Així doncs, amb aquest treball em vaig proposar portar a terme l’anàlisi d’una part de les seves obres per tal d’observar la manera en què mostrava les seves idees, i relacionar-les amb la informació biogràfica per establir els motius concrets del seu assassinat.
Per respondre la pregunta que m’havia fet vaig portar a terme la transcripció i anàlisi de 4 de les seves obres. Les obres analitzades van ser Salut i Feina!, Avant...! i Judit, tres drames, i Una núvia a Montserrat, un sainet. Abans, però, vaig situar-les en el seu context històric i literari, molt important a l’hora d’analitzar qualsevol tipus d’obra, i vaig fer un resum de la biografia de l’autor.
De cada obra, en vaig fer un resum argumental i una anàlisi dels escenaris, el context històric, el gènere, els personatges, el tema, la didàctica i el llenguatge.
Salut i Feina! situa la seva acció a l’Antiga Roma durant una de les persecucions dels cristians. El protagonista, Pancràs, és l’exemple perfecte de l’heroi que Camps utilitza per les seves obres. És un personatge que encarna totes les qualitats que un bon cristià hauria de tenir, és admirat per tothom i acaba sacrificant la seva vida per la fe. Judit, que és una versió teatralitzada d’El Llibre de Judit, narra la història d’una heroïna que salva el seu poble posant en risc la seva vida, i també s’adapta al model de personatge perfecte però igualment humil i modest.
La intenció de Camps a Avant...! és mostrar, des del seu punt de vista, els problemes que pot arribar a crear un comportament basat en les doctrines comunistes i anarquistes. Ho fa a través d’una família en què un dels fills és comunista i revolucionari i l’altre és cristià. Així, Camps es mostra obertament contrari a tots aquests grups i torna a presentar el seu model de comportament adequat mitjançant el personatge cristià contraposat al seu propi germà.
El sainet, Una núvia a Montserrat, narra els moments previs al casament de la protagonista. És una obra que té l’objectiu simplement d’entretenir l’espectador amb les seves escenes còmiques, però és molt útil per observar el comportament social habitual de l’època, en aquest cas respecte els rols dels protagonistes d’un casament. Inclou també alguns fragments musicals compostos per ell mateix.
Havent analitzat una petita part de l’obra de Ramon Camps i Miró ja n’hi ha prou per crear una imatge de la seva ideologia, ja que més que amagar-la, la proclama evidentment en els seus drames. Salut i feina! és una obra que es podria utilitzar per entendre molt bé l’autor, per entendre el seu comportament i per entendre sobretot el seu assassinat. El model de personatge que crea pels seus drames és per a ell la persona ideal, i seria irònic que ell no hagués seguit el seu propi model de conducta. Així doncs, ens podem fer una idea de per què no va tenir por de proclamar les seves idees tan obertament, tot i ser plenament conscient que l’època en què li va tocar viure no era la que posava més facilitat a la llibertat d’expressió. De fet, era tan difícil que li va comportar la seva pròpia mort, però si confiem en el fet que tot el que escrivia ho feia de manera honesta i sincera, podem assegurar que no hauria canviat res del que va fer per salvar-se. La seva feina com a divulgador de la fe cristiana i alhora del sentiment catalanista va ser el seu sacrifici pel poble, de la mateixa manera que els seus personatges tenien tan clar que el sacrifici era un aspecte positiu en la vida d’un cristià.
Potser si hagués actuat com l’home citat que va aprofitar la foscor de la nit per fugir s’hauria salvat, i qui sap què hauria tingut temps de fer. Potser hauria pogut esdevenir un autor més destacat en el panorama literari català, potser hauria fundat altres orfeons, però, com a tants altres, la guerra civil el va privar de fer-ho. És per aquest motiu que considero important fer memòria de l’obra que va deixar escrita i valorar-la, i dedicar-hi un treball de recerca em va semblar una bona contribució per part meva. Així doncs, amb aquest treball em vaig proposar portar a terme l’anàlisi d’una part de les seves obres per tal d’observar la manera en què mostrava les seves idees, i relacionar-les amb la informació biogràfica per establir els motius concrets del seu assassinat.
Per respondre la pregunta que m’havia fet vaig portar a terme la transcripció i anàlisi de 4 de les seves obres. Les obres analitzades van ser Salut i Feina!, Avant...! i Judit, tres drames, i Una núvia a Montserrat, un sainet. Abans, però, vaig situar-les en el seu context històric i literari, molt important a l’hora d’analitzar qualsevol tipus d’obra, i vaig fer un resum de la biografia de l’autor.
De cada obra, en vaig fer un resum argumental i una anàlisi dels escenaris, el context històric, el gènere, els personatges, el tema, la didàctica i el llenguatge.
Salut i Feina! situa la seva acció a l’Antiga Roma durant una de les persecucions dels cristians. El protagonista, Pancràs, és l’exemple perfecte de l’heroi que Camps utilitza per les seves obres. És un personatge que encarna totes les qualitats que un bon cristià hauria de tenir, és admirat per tothom i acaba sacrificant la seva vida per la fe. Judit, que és una versió teatralitzada d’El Llibre de Judit, narra la història d’una heroïna que salva el seu poble posant en risc la seva vida, i també s’adapta al model de personatge perfecte però igualment humil i modest.
La intenció de Camps a Avant...! és mostrar, des del seu punt de vista, els problemes que pot arribar a crear un comportament basat en les doctrines comunistes i anarquistes. Ho fa a través d’una família en què un dels fills és comunista i revolucionari i l’altre és cristià. Així, Camps es mostra obertament contrari a tots aquests grups i torna a presentar el seu model de comportament adequat mitjançant el personatge cristià contraposat al seu propi germà.
El sainet, Una núvia a Montserrat, narra els moments previs al casament de la protagonista. És una obra que té l’objectiu simplement d’entretenir l’espectador amb les seves escenes còmiques, però és molt útil per observar el comportament social habitual de l’època, en aquest cas respecte els rols dels protagonistes d’un casament. Inclou també alguns fragments musicals compostos per ell mateix.
Havent analitzat una petita part de l’obra de Ramon Camps i Miró ja n’hi ha prou per crear una imatge de la seva ideologia, ja que més que amagar-la, la proclama evidentment en els seus drames. Salut i feina! és una obra que es podria utilitzar per entendre molt bé l’autor, per entendre el seu comportament i per entendre sobretot el seu assassinat. El model de personatge que crea pels seus drames és per a ell la persona ideal, i seria irònic que ell no hagués seguit el seu propi model de conducta. Així doncs, ens podem fer una idea de per què no va tenir por de proclamar les seves idees tan obertament, tot i ser plenament conscient que l’època en què li va tocar viure no era la que posava més facilitat a la llibertat d’expressió. De fet, era tan difícil que li va comportar la seva pròpia mort, però si confiem en el fet que tot el que escrivia ho feia de manera honesta i sincera, podem assegurar que no hauria canviat res del que va fer per salvar-se. La seva feina com a divulgador de la fe cristiana i alhora del sentiment catalanista va ser el seu sacrifici pel poble, de la mateixa manera que els seus personatges tenien tan clar que el sacrifici era un aspecte positiu en la vida d’un cristià.