Skip to main content

Les malalties hematooncològiques

Autor: Gisela Plana Riu
Centre: INST.FRANCESC RIBALTA
Premi: Accèsit
El meu treball tracta sobre les malalties hematooncològiques i el que em va motivar a realitzar-lo és el càncer que va patir la meva mare ja fa vuit anys que jo encara no havia pogut superar; tenia un clau d’incertesa clavat al meu interior.

Les malalties hematooncològiques són un grup de malalties que afecten una quantitat important de persones però, tot i així, el coneixement que es té sobre elles no és gaire elevat. En aquest treball se n’ha tractat quatre: el limfoma de Hodgkin, el limfoma no Hodgkin, la leucèmia aguda i el mieloma múltiple.

Sobre el limfoma de Hodgkin, s’ha pogut conèixer que és un càncer del sistema limfàtic que afecta als limfòcits B el qual no té una causa verificada, sol presentar un augment dels ganglis limfàtic i per al seu diagnòstic és bàsica la realització d’una biòpsia d’aquests. També s’ha pogut veure que el seu tractament a base de quimioteràpia i/o radioteràpia és exitós en el 80% dels casos. Com a càncer molt semblant a aquest, s’han conegut els limfomes no Hodgkin, un grup que inclou molts tipus de limfomes, que tenen com a diferència més destacada amb el limfoma de Hodgkin que no tenen un tractament pautat a seguir i que aquest sol dependre molt de cada cas, a més a més no afecten només als limfòcits B, sinó que poden afectar als tres tipus de limfòcits.

A continuació, es troba la leucèmia aguda, una malaltia que és causada per l’acumulació de mutacions genètiques que provoquen que les cèl·lules sanguínies pateixin una transformació maligna i s’acumulin a la sang i a la medul·la òssia. Aquest càncer presenta dos grans tipus (la limfoide i la mieloide) que fan que els símptomes, diagnòstic i tractament depenguin d’ells. Finalment, es pot trobar el mieloma múltiple, el tercer tipus de malaltia hematooncològica del qual no se’n coneix la causa, tot i que se sap que és provocat per l’acumulació de cèl·lules plasmàtiques, que han patit una transformació maligna, a la medul·la òssia. Sobre aquesta malaltia, es pot dir que no hi ha una classificació clara però que aquesta tampoc afecta en com serà el tractament, la principal diferència d’aquest càncer amb els altres que s’han vist és que, a part del sistema sanguini, també afecta als ossos i això provoca un problema afegit al malalt. A més a més, la teràpia per a cada pacient és molt individualitzada i és molt complicat eliminar la malaltia del cos del pacient.

Respecte a les meves hipòtesis, la primera on afirmo que manca informació de caràcter divulgatiu sobre les malalties de caràcter hematooncològic ja sigui en català o en castellà he pogut comprovar que era correcta: per aconseguir trobar tota la informació, la meva font principal ha sigut un llibre de medicina i algunes pàgines web que he trobat en castellà que havien sigut traduïdes de l’anglès. Tota la informació referent a aquestes malalties està molt desordenada, és complicada de trobar en castellà i pràcticament impossible de trobar-la en català. Per tant, encara necessitem fer molts passos per aconseguir que aquestes malalties siguin més reconegudes i, tothom que ho necessiti, pugui ser capaç de trobar informació sobre elles.

A més a més, referent a la segona hipòtesi, on afirmo que hi ha un gran desconeixement sobre activitats per tal de millorar la qualitat de vida dels malalts que pateixin malalties hematooncològiques, per la qual cosa es pot fer menys dur el transcurs de la malaltia; també ho pogut observar que era certa ja que durant la realització del lloc web m’ha demostrat que hi ha moltes activitats que poden ajudar al pacient a millorar la seva qualitat de vida durant la malaltia, el problema es presenta quan, aquestes, no les relacionem directament a un millor benestar i, possiblement no es posen en pràctica durant el càncer. En relació amb aquest fet, també hi ha un dels meus objectius: poder ajudar als malalts i a les seves famílies; ja que he pogut crear el lloc web que sento que aviat podrà ser de gran ajuda per alguns malalts.

Respecte l’altre objectiu: aprendre més sobre aquestes malalties; he pogut entendre millor què li va passar a la meva mare i puc afirmar que aquell clau que hi havia al meu interior ha desaparegut completament de mi.

En el transcurs del treball he après moltes coses. Per un costat, m’he omplert de coneixements, he après tot el que és referent a les malalties i, inconscientment, el meu cervell ha canviat la manera d’entendre com és un càncer. A més a més, també he pogut conèixer a un jo que no sabia que existia, sempre havia sabut que volia fer alguna cosa per ajudar a persones que passaven pel que va passar la meva mare, però mai havia sabut que fer-ho em podria arribar a omplir tant. Feia molt temps que no em sentia com em vaig sentir en el moment que la meva pàgina era online i això em fa molt feliç i fa que cada segon que he dedicat a aquest treball valgui la pena.