Acephobia, a real nightmare (Acephobia, un malson real)
Autor: Marta Quellos Olivé
Centre: INST.RAMON COLL I RODÉS
Document:
acephobia_a_real_nightmare.pdf
(3.5 MB)
El meu treball de recerca tracta el tema de la asexualitat; en concret de l’acephobia, que és la discriminació i opressió cap a les persones asexuals.
Una persona asexual és aquella que no sent atracció sexual. Desgraciadament, aquesta orientació sexual és desconeguda per la majoria de gent, i aquest va ser el motiu que em va impulsar a fer aquest treball de recerca.
El meu objectiu principal era demostrar que les persones asexuals també estan oprimides i discriminades, contràriament al que molta gent diu, i aprofitar per a trobar-ne les principals causes.
Per tal d’obtenir els millors resultats vaig decidir dividir el treball de recerca en tres parts.
A la primera vaig definir en què consistia la asexualitat per assegurar-me que el lector tenia els coneixements necessaris per entendre les següents parts i demostrar-ne l’existència a les persones que en poguessin dubtar. Aquesta és la part més teòrica.
A la segona part ja vaig entrar en matèria i vaig intentar demostrar l’existència de l’acephobia en diferents àmbits consultant diferents fonts d’informació (des d’estudis fins a fer enquestes per internet). Tal i com jo havia previst els resultats van ser que l’acephobia sí que existeix i que les persones asexuals la pateixen constantment. A més a més volia descobrir quin és el motiu principal al qual es deu, i després de comparar les diferents situacions en què es pateix, vaig arribar a la conclusió que la invisibilització d’aquesta orientació n’és la principal causa, i, per tant, donar a conèixer la asexualitat podria acabar amb la majoria dels seus problemes.
La tercera i darrera part la vaig destinar a, arran del que havia descobert, analitzar diferents intents de visibilització que s’havien fet en sèries de televisió, llibres, pel·lícules, etc. per veure si complien amb la seva tasca o si, contràriament, empitjoraven al problema i difonien un missatge completament erroni. Els resultats no van ser gaire bons. Encara que sí que vaig trobar una sèrie de televisió i llibres on representaven la asexualitat molt bé, en la majoria era nefasta.
Les conclusions del meu treball de recerca van ser que l’acephobia existeix en tots els àmbits de la vida diària de les persones asexuals, que la invisibilització n’és la principal culpable i la visibilització la millor solució, i que desgraciadament, ara per ara, no és gaire probable que la situació canviï perquè la poca que n’hi ha en moltes ocasions està mal feta.
Una persona asexual és aquella que no sent atracció sexual. Desgraciadament, aquesta orientació sexual és desconeguda per la majoria de gent, i aquest va ser el motiu que em va impulsar a fer aquest treball de recerca.
El meu objectiu principal era demostrar que les persones asexuals també estan oprimides i discriminades, contràriament al que molta gent diu, i aprofitar per a trobar-ne les principals causes.
Per tal d’obtenir els millors resultats vaig decidir dividir el treball de recerca en tres parts.
A la primera vaig definir en què consistia la asexualitat per assegurar-me que el lector tenia els coneixements necessaris per entendre les següents parts i demostrar-ne l’existència a les persones que en poguessin dubtar. Aquesta és la part més teòrica.
A la segona part ja vaig entrar en matèria i vaig intentar demostrar l’existència de l’acephobia en diferents àmbits consultant diferents fonts d’informació (des d’estudis fins a fer enquestes per internet). Tal i com jo havia previst els resultats van ser que l’acephobia sí que existeix i que les persones asexuals la pateixen constantment. A més a més volia descobrir quin és el motiu principal al qual es deu, i després de comparar les diferents situacions en què es pateix, vaig arribar a la conclusió que la invisibilització d’aquesta orientació n’és la principal causa, i, per tant, donar a conèixer la asexualitat podria acabar amb la majoria dels seus problemes.
La tercera i darrera part la vaig destinar a, arran del que havia descobert, analitzar diferents intents de visibilització que s’havien fet en sèries de televisió, llibres, pel·lícules, etc. per veure si complien amb la seva tasca o si, contràriament, empitjoraven al problema i difonien un missatge completament erroni. Els resultats no van ser gaire bons. Encara que sí que vaig trobar una sèrie de televisió i llibres on representaven la asexualitat molt bé, en la majoria era nefasta.
Les conclusions del meu treball de recerca van ser que l’acephobia existeix en tots els àmbits de la vida diària de les persones asexuals, que la invisibilització n’és la principal culpable i la visibilització la millor solució, i que desgraciadament, ara per ara, no és gaire probable que la situació canviï perquè la poca que n’hi ha en moltes ocasions està mal feta.