Antònia Abelló i Filella. La mirada d'una dona republicana.
Autor: Marina Grau Llaurador
Centre: INST.FONTANELLES
Document:
rosella_antoniaabello.pdf
(56.48 MB)
El tema d’estudi d’aquest treball és Antònia Abelló i Filella, una dona republicana, que va implicar-se en política i que va escriure en diverses publicacions durant la Segona República Espanyola.
Després d’una visió àmplia de l’època, he analitzat 23 articles d’aquesta autora, així com les seves memòries, publicades sota el nom de La Sala Llarga, i he entrevistat a Carme Puyol, biògrafa entusiasta d’Abelló.
Antònia Abelló i Filella va ser una dona avançada en el seu temps, amb veu pròpia. Va viure en silenci durant la llarga dictadura, però mai va perdre les seves idees republicanes, catalanistes, i feministes. He pogut assegurar la seva posició davant del vot de la dona i la seva aposta per la línia més progressista que defensava Clara Campoamor, així com la vinculació de tota una xarxa de dones que van lluitar durant la República i que es van implicar per consolidar i millorar drets d’igualtat que avui ja tenim assumits. També he pogut comprovar que la lluita per la llibertat del país que va viure l’autora repeteix patrons que ja haurien d’haver estat superats.
Després d’una visió àmplia de l’època, he analitzat 23 articles d’aquesta autora, així com les seves memòries, publicades sota el nom de La Sala Llarga, i he entrevistat a Carme Puyol, biògrafa entusiasta d’Abelló.
Antònia Abelló i Filella va ser una dona avançada en el seu temps, amb veu pròpia. Va viure en silenci durant la llarga dictadura, però mai va perdre les seves idees republicanes, catalanistes, i feministes. He pogut assegurar la seva posició davant del vot de la dona i la seva aposta per la línia més progressista que defensava Clara Campoamor, així com la vinculació de tota una xarxa de dones que van lluitar durant la República i que es van implicar per consolidar i millorar drets d’igualtat que avui ja tenim assumits. També he pogut comprovar que la lluita per la llibertat del país que va viure l’autora repeteix patrons que ja haurien d’haver estat superats.