Monstres i monstruositats. Anàlisi del científic i del monstre en la literatura del segle XIX: M. W. Shelley, R. L. Stevenson, H
Autor: Aina Camprubí Brugarolas
Centre: INST.LACETÀNIA
Premi: Premi ex aequo
Document:
la_lectora_-_tdr_monstres_i_monstruositats.pdf
(708.24 KB)
TDR: Monstres i monstruositats. Anàlisi del científic i del monstre en la literatura del segle XIX: Mary W. Shelley, R. L. Stevenson i H. G. Wells
Pseudònim: la Lectora
Resum:
Aquest treball de recerca té com a objectiu principal l’anàlisi i comparació de tres grans novel•les de ciència-ficció escrites el segle XIX: Frankenstein de Mary W. Shelley, El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson i L’Home invisible de H.G. Wells. A més, es compara la novel•la de Frankenstein de Mary W. Shelley amb la pel•lícula Blade Runner, dirigida per Ridley Scott.
Es treballen els límits ètics de la ciència mitjançant citacions d’aquestes quatre obres de ciència-ficció, que tenen el mateix fil argumental: la creació d’éssers per part de científics. Ens tots els casos, els científics s’han obsessionat en les seves investigacions i s’han adonat massa tard que el resultat de les seves investigacions se’ls ha escapat de les mans. D’aquí, l’altra reflexió plantejada en el treball: els éssers creats són humans o són monstres, o tal vegada els monstres són els científics? El meu parer és que els monstres no són aquestes criatures creades per científics irresponsables, sinó que els monstres són justament aquests científics que han sobrepassat els límits de la ciència en crear éssers gairebé humans, capaços de sentir i d’emocionar-se.
Aquests científics enderiats s’han convertit en monstres; han prioritzat les investigacions, deixant de banda la família, la societat en general i no han tingut en compte les conseqüències dels seus actes. Obsessius i ambiciosos, han actuat irresponsablement; sense adonar-se’n, s’han convertit en monstres.
Pseudònim: la Lectora
Resum:
Aquest treball de recerca té com a objectiu principal l’anàlisi i comparació de tres grans novel•les de ciència-ficció escrites el segle XIX: Frankenstein de Mary W. Shelley, El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson i L’Home invisible de H.G. Wells. A més, es compara la novel•la de Frankenstein de Mary W. Shelley amb la pel•lícula Blade Runner, dirigida per Ridley Scott.
Es treballen els límits ètics de la ciència mitjançant citacions d’aquestes quatre obres de ciència-ficció, que tenen el mateix fil argumental: la creació d’éssers per part de científics. Ens tots els casos, els científics s’han obsessionat en les seves investigacions i s’han adonat massa tard que el resultat de les seves investigacions se’ls ha escapat de les mans. D’aquí, l’altra reflexió plantejada en el treball: els éssers creats són humans o són monstres, o tal vegada els monstres són els científics? El meu parer és que els monstres no són aquestes criatures creades per científics irresponsables, sinó que els monstres són justament aquests científics que han sobrepassat els límits de la ciència en crear éssers gairebé humans, capaços de sentir i d’emocionar-se.
Aquests científics enderiats s’han convertit en monstres; han prioritzat les investigacions, deixant de banda la família, la societat en general i no han tingut en compte les conseqüències dels seus actes. Obsessius i ambiciosos, han actuat irresponsablement; sense adonar-se’n, s’han convertit en monstres.