En perfecta harmonia: el piano i el violoncel més enllà de les fronteres clàssiques
Autor: Anna Fusté Labaila
Centre: INST.VILABLAREIX
Document:
tdr_2018_2019_definitiu.pdf
(1.03 MB)
HIPÒTESI: Amb el piano i el violoncel, com a duet, es poden interpretar molts estils de música diferents.
OBJECTIUS:
-Aprendre a tocar el piano i el cello en menys d’un any.
-Entendre les bases del llenguatge musical.
-Estudiar, analitzar i interpretar peces d’una certa complexitat i representatives de diferents estils i períodes sense que, a l’interpretar-les amb piano i violoncel, perdin l’essència que les caracteritzen.
-Entendre el context de les peces escollides i la mecànica dels dos instruments amb més detall.
-Organitzar i realitzar un concert en el que s’interpretarien les peces treballades.
RESULTATS I CONCLUSIÓ:
Un cop fet el treball i assolits tots els objectius, la hipòtesi va ser afirmada: al concert organitzat es va interpretar una peça de l’Antiga Grècia, de l’Edat Mitjana, del Barroc, del Classicisme, del Romanticisme, una nadala popular catalana reconvertida en un símbol nacional català (El Cant dels Ocells), un tango, un soul, una balada pop rock i una composició pròpia que incloïa característiques de tots els estils anteriors.
OBJECTIUS:
-Aprendre a tocar el piano i el cello en menys d’un any.
-Entendre les bases del llenguatge musical.
-Estudiar, analitzar i interpretar peces d’una certa complexitat i representatives de diferents estils i períodes sense que, a l’interpretar-les amb piano i violoncel, perdin l’essència que les caracteritzen.
-Entendre el context de les peces escollides i la mecànica dels dos instruments amb més detall.
-Organitzar i realitzar un concert en el que s’interpretarien les peces treballades.
RESULTATS I CONCLUSIÓ:
Un cop fet el treball i assolits tots els objectius, la hipòtesi va ser afirmada: al concert organitzat es va interpretar una peça de l’Antiga Grècia, de l’Edat Mitjana, del Barroc, del Classicisme, del Romanticisme, una nadala popular catalana reconvertida en un símbol nacional català (El Cant dels Ocells), un tango, un soul, una balada pop rock i una composició pròpia que incloïa característiques de tots els estils anteriors.