La meua Bildungsroman
Autor: Mar Fibla Capilla
Centre: INST.TECN ESPORT TERRES EBRE
Document:
la_meua_bildungsroman.pdf
(996.77 KB)
Aquest treball pretén fer difusió d’un gènere novel·lístic anomenat Bildungsroman, paraula alemanya que vol dir, novel·la de formació o d’aprenentatge. L’estudi està fonamentat en tres llibres: El diari d’Anna Frank, El vigilant en el camp de sègol i Les desventures del jove Werther.
En primer lloc, des de el plantejament teòric, he fet la descoberta d’un gènere que m’era aliè: la novel·la de creixement o Bildungsroman. Un cop estudiat el gènere i les obres més influents, s’ha investigat sobre els diferents tipus de narradors que poden aparèixer en una novel·la, per tal que per tal d’identificar-los amb facilitat als llibres analitzats al treball de camp i esbrinar quin era els més adient a l’hora de fer la meua part pràctica: la creació de la meua pròpia novel·la de creixement.
Els personatges dels tres llibres que m’han servit de model són joves com jo, amb els quals comparteixo les mateixes inquietuds, dubtes existencials, reflexions sobre l’amor i la mort i, moltes vegades, fins i tot, la manera de pensar. Per comprendre millor el rerefons que hi ha en aquestes novel·les, he estudiat la vida dels autors, el seu estil narratiu, és a dir la manera com escriu, i les característiques particulars de cada obra. A més a més he analitzat la tipologia de cada llibre, ja que tots 3 són ben diferents. En el cas d’Anna Frank, és un diari personal, amb El vigilant en el camp de sègol una novel·la èpica narrada i escrita en prosa, mentre que Les desventures del jove Werther és una novel·la epistolar.
Els objectius que em vaig plantejar a l’inici d’aquest treball van ser diversos. D’una banda, millorar la meua comprensió lectora mitjançant la lectura dels llibres seleccionats, així com perfilar la meua expressió escrita mentre creava el meu propi text. Amb l’assoliment d’aquests objectius volia fer un gran creixement personal i ser capaç d’autoavaluar-me.
Finalment, el meu repte ha estat ser capaç d’escriure un novel·la. Ara que ja he acabat el treball, i fixo la vista enrere, miro i recordo per tot el que he passat fins acabar-lo. El treball i el tema en qüestió m'han agradat: he aconseguit els meus objectius. He millorat la meua expressió escrita, la meua comprensió lectora i he crescut personalment amb el treball. M’he adonat que la literatura sí que és un món meravellós i infinit, com jo pensava.
M'ha agradat també fer aquest treball perquè m’ha donat autonomia i poder de decisió sobre la tasca que estava emprenent. He estudiat un a un els diferents models dels llibres escollits, aprofundint també en els seus autors i estils narratius i m’he endinsat en el meu propi jo per poder escriure el meu llibre particular.
Cal dir que la inspiració és una eina difícil d’aconseguir i molt important i que facilita l’escriptura però darrera el treball d’un autor hi ha, a més a més, una gran feina de revisió i correcció, és a dir, de polit continu de l’escrit.
I per últim, la meua hipòtesi inicial: “Jo, estudiant de primer de Batxillerat no puc ser capaç d’escriure un llibre amb 17 anys”, s’ha desmuntat. Crec que potser sí que podria escriure un llibre sempre i quan m’acompanyés la inspiració, ja que tinc molta imaginació i un xic de creativitat. Amb tot això, m’agradaria dir que aquest treball ha estat un gran repte, una experiència molt positiva i diferent i, sense adonar-me’n he crescut amb la meua Bildungsroman.
En primer lloc, des de el plantejament teòric, he fet la descoberta d’un gènere que m’era aliè: la novel·la de creixement o Bildungsroman. Un cop estudiat el gènere i les obres més influents, s’ha investigat sobre els diferents tipus de narradors que poden aparèixer en una novel·la, per tal que per tal d’identificar-los amb facilitat als llibres analitzats al treball de camp i esbrinar quin era els més adient a l’hora de fer la meua part pràctica: la creació de la meua pròpia novel·la de creixement.
Els personatges dels tres llibres que m’han servit de model són joves com jo, amb els quals comparteixo les mateixes inquietuds, dubtes existencials, reflexions sobre l’amor i la mort i, moltes vegades, fins i tot, la manera de pensar. Per comprendre millor el rerefons que hi ha en aquestes novel·les, he estudiat la vida dels autors, el seu estil narratiu, és a dir la manera com escriu, i les característiques particulars de cada obra. A més a més he analitzat la tipologia de cada llibre, ja que tots 3 són ben diferents. En el cas d’Anna Frank, és un diari personal, amb El vigilant en el camp de sègol una novel·la èpica narrada i escrita en prosa, mentre que Les desventures del jove Werther és una novel·la epistolar.
Els objectius que em vaig plantejar a l’inici d’aquest treball van ser diversos. D’una banda, millorar la meua comprensió lectora mitjançant la lectura dels llibres seleccionats, així com perfilar la meua expressió escrita mentre creava el meu propi text. Amb l’assoliment d’aquests objectius volia fer un gran creixement personal i ser capaç d’autoavaluar-me.
Finalment, el meu repte ha estat ser capaç d’escriure un novel·la. Ara que ja he acabat el treball, i fixo la vista enrere, miro i recordo per tot el que he passat fins acabar-lo. El treball i el tema en qüestió m'han agradat: he aconseguit els meus objectius. He millorat la meua expressió escrita, la meua comprensió lectora i he crescut personalment amb el treball. M’he adonat que la literatura sí que és un món meravellós i infinit, com jo pensava.
M'ha agradat també fer aquest treball perquè m’ha donat autonomia i poder de decisió sobre la tasca que estava emprenent. He estudiat un a un els diferents models dels llibres escollits, aprofundint també en els seus autors i estils narratius i m’he endinsat en el meu propi jo per poder escriure el meu llibre particular.
Cal dir que la inspiració és una eina difícil d’aconseguir i molt important i que facilita l’escriptura però darrera el treball d’un autor hi ha, a més a més, una gran feina de revisió i correcció, és a dir, de polit continu de l’escrit.
I per últim, la meua hipòtesi inicial: “Jo, estudiant de primer de Batxillerat no puc ser capaç d’escriure un llibre amb 17 anys”, s’ha desmuntat. Crec que potser sí que podria escriure un llibre sempre i quan m’acompanyés la inspiració, ja que tinc molta imaginació i un xic de creativitat. Amb tot això, m’agradaria dir que aquest treball ha estat un gran repte, una experiència molt positiva i diferent i, sense adonar-me’n he crescut amb la meua Bildungsroman.