Traducció d'una peça musical a una composició pictòrica mitjançant la teoria de l'abstracció de Wassily Kandinsky
Autor: Anusha Bieliukas
Centre: INST.PIUS FONT I QUER
Document:
tdrkandinsky.pdf
(3.93 MB)
Aquest treball és una immersió en l’art que va des de la pintura fins la música, pretén que aquestes dues disciplines depenguin l'una de l'altra, combinant dues composicions.
És un experiment amb teories artístiques que busca posar-les en pràctica: s'amplia la teoria abstracta de Wassily Kandinsky (desenvolupada a Punkt und Linie zu Fläche: ein Beitrag zur Analyse der malerischen Elemente -Punt i línia sobre el pla: una contribució al anàlisi dels elements pictòrics- i Über das Geistige in der Kunst -De l'espiritual en l'art-) perquè abarqui tots els elements d'una partitura, en aquest cas, Méditation de Thaïs de Jules Massanet. Entre aquests elements: l'harmonia, el ritme, les dinàmiques, línies melòdiques, intencionalitat de l'autor, etc.
Aquesta ampliació es fonamenta en un anàlisi harmònic de l'entreacte i un anàlisi melòdic subjectiu. També és recolzada per un marc teòric que recull conceptes essencials del trencament de l'Art del segle XX, el context històric de les teories i de la peça amb què es tracten, la concepció personal d'Art, el camí que recorre la música fins el sistema dodecafònic, entre d'altres.
L'objectiu principal és crear una composició en base a Méditation. Per "traduir-la" s'usa la teoria ampliada i adaptada als seus elements. En conseqüència, altre objetius també són ampliar la teoria, fer una recerca per relacionar tots els conceptes esmentats, dur a terme dos tipus diferents d'anàlisis i aproximar-se al concepte d'Obra d'Art Total.
Les conclusions d'aquesta recerca confirmen l'hipòtesi, no obstant, és una resposta escarida que conté molts peròs i molts condicionants darrera. Al no ser un experiment científic, no s'obtindran els mateixos resultats si es reprodueix, tot el contrari. D'altra banda, també cal destacar la subjectivitat i la flexibilitat característiques del treball.
És un experiment amb teories artístiques que busca posar-les en pràctica: s'amplia la teoria abstracta de Wassily Kandinsky (desenvolupada a Punkt und Linie zu Fläche: ein Beitrag zur Analyse der malerischen Elemente -Punt i línia sobre el pla: una contribució al anàlisi dels elements pictòrics- i Über das Geistige in der Kunst -De l'espiritual en l'art-) perquè abarqui tots els elements d'una partitura, en aquest cas, Méditation de Thaïs de Jules Massanet. Entre aquests elements: l'harmonia, el ritme, les dinàmiques, línies melòdiques, intencionalitat de l'autor, etc.
Aquesta ampliació es fonamenta en un anàlisi harmònic de l'entreacte i un anàlisi melòdic subjectiu. També és recolzada per un marc teòric que recull conceptes essencials del trencament de l'Art del segle XX, el context històric de les teories i de la peça amb què es tracten, la concepció personal d'Art, el camí que recorre la música fins el sistema dodecafònic, entre d'altres.
L'objectiu principal és crear una composició en base a Méditation. Per "traduir-la" s'usa la teoria ampliada i adaptada als seus elements. En conseqüència, altre objetius també són ampliar la teoria, fer una recerca per relacionar tots els conceptes esmentats, dur a terme dos tipus diferents d'anàlisis i aproximar-se al concepte d'Obra d'Art Total.
Les conclusions d'aquesta recerca confirmen l'hipòtesi, no obstant, és una resposta escarida que conté molts peròs i molts condicionants darrera. Al no ser un experiment científic, no s'obtindran els mateixos resultats si es reprodueix, tot el contrari. D'altra banda, també cal destacar la subjectivitat i la flexibilitat característiques del treball.