Lys, el poder comunicatiu del vestir
Autor: Laia Sala Vilà
Centre: ESCOLA PIA DE GRANOLLERS
Document:
passarellatr18-20.pdf
(20.57 MB)
El meu treball de recerca es basa en el meu interès per la indústria de la moda, la manera de vestir de la societat i el fet que, a partir d’una simple peça de roba, puguem arribar a expressar un missatge; tot això trobant-nos dins d’una societat de moda uniforme i totalment inventada, on la gran majoria de gent vesteix per assemblar-se als altres. Així doncs, si parlem de la moda a partir d’aquesta idea, arribem a la vinculació entre la moda i la identitat personal; el punt de partida on neix el meu treball, enfocar una identitat en vers la moda.
La hipòtesi del meu treball és “Una de les nostres cartes de presentació és la manera en com vestim” i per poder-la afirmar em vaig marcar alguns objectius a nivell teòric i pràctic. En serien alguns exemples: establir una relació entre moda i identitat personal, crear els meus propis dissenys fent el patronatge i la confecció, plasmar en ells allò que vull transmetre, etc.
En conseqüència, un cop realitzat el treball, he pogut arribar a les conclusions de que la meva hipòtesi era correcte, ja que havent realitzar un estudi de caire més teòric, una part prèvia a la pràctica, i una pràctica basada en la confecció de dos looks, puc corroborar que el fet de vestir per si mateix no pot proporcionar una idea d’identitat, sinó que quan aquest està en conjunt amb la persona que ho vesteix s’estableix la relació. D’aquí que parlem del poder comunicatiu que té la moda.
D’altra banda, pel que fa a la creació dels meus propis dissenys, fent el patronatge i la confecció alhora que plasmava allò que volia transmetre, puc dir que em sento orgullosa d’haver aconseguit uns bons resultats, tenint en compte que vaig començar amb un nivell insuficient de coneixements i, gràcies a accedir a una acadèmia de tall i confecció, he pogut aprendre tot el que s’ha vist reflexat en les diverses peces de roba elaborades. A més, comunicar de manera no verbal una idea o concepte és un fet molt complexe i més complicat del que sembla. A partir de la col·lecció, volia intentar transmetre la meva identitat i una sèrie de característiques que vaig voler-hi atribuir, com serien la llibertat, comoditat, elegància i naturalitat. I arran un formulari que vaig enviar a un sector determinat de persones, vaig poder garantir la meva hipòtesi.
La hipòtesi del meu treball és “Una de les nostres cartes de presentació és la manera en com vestim” i per poder-la afirmar em vaig marcar alguns objectius a nivell teòric i pràctic. En serien alguns exemples: establir una relació entre moda i identitat personal, crear els meus propis dissenys fent el patronatge i la confecció, plasmar en ells allò que vull transmetre, etc.
En conseqüència, un cop realitzat el treball, he pogut arribar a les conclusions de que la meva hipòtesi era correcte, ja que havent realitzar un estudi de caire més teòric, una part prèvia a la pràctica, i una pràctica basada en la confecció de dos looks, puc corroborar que el fet de vestir per si mateix no pot proporcionar una idea d’identitat, sinó que quan aquest està en conjunt amb la persona que ho vesteix s’estableix la relació. D’aquí que parlem del poder comunicatiu que té la moda.
D’altra banda, pel que fa a la creació dels meus propis dissenys, fent el patronatge i la confecció alhora que plasmava allò que volia transmetre, puc dir que em sento orgullosa d’haver aconseguit uns bons resultats, tenint en compte que vaig començar amb un nivell insuficient de coneixements i, gràcies a accedir a una acadèmia de tall i confecció, he pogut aprendre tot el que s’ha vist reflexat en les diverses peces de roba elaborades. A més, comunicar de manera no verbal una idea o concepte és un fet molt complexe i més complicat del que sembla. A partir de la col·lecció, volia intentar transmetre la meva identitat i una sèrie de característiques que vaig voler-hi atribuir, com serien la llibertat, comoditat, elegància i naturalitat. I arran un formulari que vaig enviar a un sector determinat de persones, vaig poder garantir la meva hipòtesi.