Parla’m amb les mans, jo t’escolto amb els ulls.
Autor: Marina Jové Ballesté
Centre: INST.SAMUEL GILI I GAYA
Premi: Ex-Aequeo
Document:
parlam_amb_les_mans_jo_tescolto_amb_els_ulls.pdf
(917.92 KB)
Es pot concebre un escenari compartit per actors sords i actors oients, en el món de l’espectacle? Aquesta és la pregunta que va encaminar el meu projecte.
L’objectiu el vaig veure clar: escriuria un guió de creació pròpia assegurant-me de no deixar a ningú al marge. Aquesta fita m’ha permès descobrir una cultura més propera a nosaltres del que ens pensem i, alhora, l’exclusió social que pateixen com a col·lectiu. Mentre les persones oients podem consumir el teatre sense impediments i enriquir-nos del conjunt de valors que ens aporta, les persones sordes topen amb una realitat ben diferent: Les adaptacions que els ofereixen són escasses i a conseqüència d’això, es perden una part cultural important.
Haver de crear un text inclusiu tenint en compte les dues condicions, m’ha fet reafirmar que el teatre és una eina molt valuosa per poder visibilitzar i per canviar consciències.
L’objectiu el vaig veure clar: escriuria un guió de creació pròpia assegurant-me de no deixar a ningú al marge. Aquesta fita m’ha permès descobrir una cultura més propera a nosaltres del que ens pensem i, alhora, l’exclusió social que pateixen com a col·lectiu. Mentre les persones oients podem consumir el teatre sense impediments i enriquir-nos del conjunt de valors que ens aporta, les persones sordes topen amb una realitat ben diferent: Les adaptacions que els ofereixen són escasses i a conseqüència d’això, es perden una part cultural important.
Haver de crear un text inclusiu tenint en compte les dues condicions, m’ha fet reafirmar que el teatre és una eina molt valuosa per poder visibilitzar i per canviar consciències.