El preu de ser celíac
Autor: Queralt Camps Pla
Centre: INST.CIRVIANUM DE TORELLO
Document:
tr_3.pdf
(2.58 MB)
EL PREU DE SER CELÍAC
La meva motivació per a la cuina, els aliments, l’economia i la celiaquia són l’origen d’aquest treball de recerca. La relació entre ells, necessària per a elaborar un projecte com aquest, va sorgir durant el sopar de la nit de reis: sobre la taula hi havia dos tortells, un amb tots els ingredients que “normalment” porten i un altre sense ou ni fruits secs, ja que el meu cosí petit és al•lèrgic a aquests dos ingredients.
A partir d’aquí, vaig decidir analitzar quin cost té per les famílies que un o més d’un dels seus membres tinguin alguna al•lèrgia alimentària. Aquest enunciat era massa genèric i, per això, es planteja com a hipòtesi del treball, si ser celíac comporta haver de pagar més pels productes alimentaris a causa de l’elevat preu de les matèries primeres.
Un cop determinats els fonaments del treball, vaig procedir a redactar el cos. En primer lloc, es troben les definicions i conceptes relacionats amb el gluten i la celiaquia. Seguidament, es relaciona el gluten amb els aliments, fent èmfasi amb l’etiquetatge i les ajudes econòmiques respecte a la celiaquia, entre d’altres.
A continuació, ja hi ha la part més pràctica del treball. En aquest apartat, es comparen els preus dels productes amb i sense gluten, s’entrevisten a famílies i professionals del món del gluten i es comparen els costos tant setmanals com anuals dels productes amb i sense gluten.
Gràcies a aquesta recerca, es va poder afirmar parcialment la hipòtesi, ja que els productes realitzats expressament sense gluten sí que són més cars que els que sí que en porten. Tot i això, la causa no és l’elevat preu de les matèries primeres. Aproximadament, un celíac ha de pagar uns 73,20€ mensuals més que una persona que consumeixi productes amb gluten.
Per això, aquesta minoria com són els celíacs, reclamen ajudes econòmiques perquè una malaltia no es demana per internet, sinó que ja ve donada de fàbrica. És a dir, la celiaquia no es pot evitar.
La meva motivació per a la cuina, els aliments, l’economia i la celiaquia són l’origen d’aquest treball de recerca. La relació entre ells, necessària per a elaborar un projecte com aquest, va sorgir durant el sopar de la nit de reis: sobre la taula hi havia dos tortells, un amb tots els ingredients que “normalment” porten i un altre sense ou ni fruits secs, ja que el meu cosí petit és al•lèrgic a aquests dos ingredients.
A partir d’aquí, vaig decidir analitzar quin cost té per les famílies que un o més d’un dels seus membres tinguin alguna al•lèrgia alimentària. Aquest enunciat era massa genèric i, per això, es planteja com a hipòtesi del treball, si ser celíac comporta haver de pagar més pels productes alimentaris a causa de l’elevat preu de les matèries primeres.
Un cop determinats els fonaments del treball, vaig procedir a redactar el cos. En primer lloc, es troben les definicions i conceptes relacionats amb el gluten i la celiaquia. Seguidament, es relaciona el gluten amb els aliments, fent èmfasi amb l’etiquetatge i les ajudes econòmiques respecte a la celiaquia, entre d’altres.
A continuació, ja hi ha la part més pràctica del treball. En aquest apartat, es comparen els preus dels productes amb i sense gluten, s’entrevisten a famílies i professionals del món del gluten i es comparen els costos tant setmanals com anuals dels productes amb i sense gluten.
Gràcies a aquesta recerca, es va poder afirmar parcialment la hipòtesi, ja que els productes realitzats expressament sense gluten sí que són més cars que els que sí que en porten. Tot i això, la causa no és l’elevat preu de les matèries primeres. Aproximadament, un celíac ha de pagar uns 73,20€ mensuals més que una persona que consumeixi productes amb gluten.
Per això, aquesta minoria com són els celíacs, reclamen ajudes econòmiques perquè una malaltia no es demana per internet, sinó que ja ve donada de fàbrica. És a dir, la celiaquia no es pot evitar.