Quin és millor tractament pel càncer de pulmó de cèl·lules no petites, la quimioteràpia o la immunoteràpia?
Autor: Júlia Majós Galán
Centre: INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC
Document:
tr_concurs.pdf
(5.09 MB)
El càncer és un conjunt de malalties provocades per una mutació genètica que evita que els mecanismes de regulació de les cèl·lules puguin actuar correctament cosa que provoca que les cèl·lules mutades es multipliquin sense control i que envaeixen els teixits propers formant el que anomenem tumor.
Hi ha una gran quantitat de tipus de càncer depenent de l’òrgan que afectin, i de molt diferents, que poden anar des de càncers sòlids com el càncer d’ossos (osteosarcoma), fins a càncers líquids com seria el càncer de la sang, la leucèmia. En concret, en aquest treball s’investiga sobre un subtipus de càncer de pulmó, el càncer de pulmó no microcític, que és aquell que afecta a les cèl·lules no petites dels pulmons.
A més, de totes les teràpies que existeixen per tractar el càncer de pulmó s’han seleccionat dues per ser comparades, la quimioteràpia i la immunoteràpia. A grans trets, la quimioteràpia és un tractament no gaire específic, és a dir, que ataca a totes les cèl·lules de l’organisme, cosa que el fa bastant ofensiu pel cos. Per altra banda, la immunoteràpia és un tractament que, tot i ser bastant nou i amb pocs pacients cosa que fa que no hi hagi tanta informació, està donant força bons resultats. La immunoteràpia es centra principalment en l’estimulació del sistema immune amb l’objectiu de que sigui el propi cos el que detecti i elimini el tumor a partir de la inhibició d’una proteïna anomenada PD-L1 que manifesten les cèl·lules tumorals i que fa que el sistema immune no detecti les cèl·lules afectades com a perjudicials sinó com a pròpies de l’organisme pel que no les ataquen.
Durant el transcurs d’aquest treball, s’ha investigat com funcionen la immunoteràpia i la quimioteràpia. De manera paral·lela, s’han investigat els diferents tipus de càncer de pulmó que existeixen, les seves causes i els tractaments més útils per cada un d’ells.
A més, s’han analitzat diferents assajos clínics buscant quin tractament té uns millors resultats en quant a resposta al tractament i supervivència. Per altra banda, també s’ha donat especial importància a la qualitat de vida dels malalts doncs, és important que el pacient visqui el màxim de temps possible, però ha de ser amb una bona qualitat de vida, i de vegades els tractaments donen efectes secundaris que poden provocar mal estar.
Per acabar de completar les dades obtingudes de l’anàlisi dels assajos, també s’ha passat una enquesta al personal d'oncologia de diferents hospitals. L’objectiu principal d’aquesta enquesta ha sigut determinar l’opinió d’experts que tracten diàriament amb pacients de càncer de pulmó no microcític sobre els dos tractaments en els que es basa el treball, la immunoteràpia i la quimioteràpia.
Finalment, va ha estat possible anar al laboratori de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) on s’ha observat l’elaboració d’un experiment anomenat killing. L’objectiu d’aquest experiment ha estat calcular la resposta a un tipus de tractament immunoterapèutic. La finalitat d’aquesta experiència ha sigut aclarir algunes idees sobre la immunoteràpia que havien aparegut durant l’elaboració d’aquest treball i aconseguir així una millor comprensió.
L’objectiu inicial del treball havia estat determinar quin tractament era millor per tractar el càncer de pulmó no microcític, si la quimioteràpia o la immunoteràpia i la conculsió a la que s’ha arribat després de l’ànalisi dels diferents articles i de l’enquesta sobre factors com la supervivència, la qualitat de vida dels pacients i els efectes secundaris, és que podem dir la que immunoteràpia sembla tenir millors resultats. No obstant, al ser la immunoteràpia un tractament tant nou, no es pot fer una comparació completament realista ja que el nombre de pacients tractats és mínim. A més, els efectes secundaris a llarg termini no s’han pogut verificar pel poc temps de vida que té aquest tractament. És per això que encara queda molta recerca per fer però probablement aquest tracatment anirà agafant importànca i acabarà sent el tractament estàndad, ja sigui sol o en combinació amb altres tractaments, per tracatar no sols aquest càncer en concret sinó la gran majoria ja que no té quasi efectes secundaris i els que té són lleus comparats amb els de la quimioteràpia.
Hi ha una gran quantitat de tipus de càncer depenent de l’òrgan que afectin, i de molt diferents, que poden anar des de càncers sòlids com el càncer d’ossos (osteosarcoma), fins a càncers líquids com seria el càncer de la sang, la leucèmia. En concret, en aquest treball s’investiga sobre un subtipus de càncer de pulmó, el càncer de pulmó no microcític, que és aquell que afecta a les cèl·lules no petites dels pulmons.
A més, de totes les teràpies que existeixen per tractar el càncer de pulmó s’han seleccionat dues per ser comparades, la quimioteràpia i la immunoteràpia. A grans trets, la quimioteràpia és un tractament no gaire específic, és a dir, que ataca a totes les cèl·lules de l’organisme, cosa que el fa bastant ofensiu pel cos. Per altra banda, la immunoteràpia és un tractament que, tot i ser bastant nou i amb pocs pacients cosa que fa que no hi hagi tanta informació, està donant força bons resultats. La immunoteràpia es centra principalment en l’estimulació del sistema immune amb l’objectiu de que sigui el propi cos el que detecti i elimini el tumor a partir de la inhibició d’una proteïna anomenada PD-L1 que manifesten les cèl·lules tumorals i que fa que el sistema immune no detecti les cèl·lules afectades com a perjudicials sinó com a pròpies de l’organisme pel que no les ataquen.
Durant el transcurs d’aquest treball, s’ha investigat com funcionen la immunoteràpia i la quimioteràpia. De manera paral·lela, s’han investigat els diferents tipus de càncer de pulmó que existeixen, les seves causes i els tractaments més útils per cada un d’ells.
A més, s’han analitzat diferents assajos clínics buscant quin tractament té uns millors resultats en quant a resposta al tractament i supervivència. Per altra banda, també s’ha donat especial importància a la qualitat de vida dels malalts doncs, és important que el pacient visqui el màxim de temps possible, però ha de ser amb una bona qualitat de vida, i de vegades els tractaments donen efectes secundaris que poden provocar mal estar.
Per acabar de completar les dades obtingudes de l’anàlisi dels assajos, també s’ha passat una enquesta al personal d'oncologia de diferents hospitals. L’objectiu principal d’aquesta enquesta ha sigut determinar l’opinió d’experts que tracten diàriament amb pacients de càncer de pulmó no microcític sobre els dos tractaments en els que es basa el treball, la immunoteràpia i la quimioteràpia.
Finalment, va ha estat possible anar al laboratori de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) on s’ha observat l’elaboració d’un experiment anomenat killing. L’objectiu d’aquest experiment ha estat calcular la resposta a un tipus de tractament immunoterapèutic. La finalitat d’aquesta experiència ha sigut aclarir algunes idees sobre la immunoteràpia que havien aparegut durant l’elaboració d’aquest treball i aconseguir així una millor comprensió.
L’objectiu inicial del treball havia estat determinar quin tractament era millor per tractar el càncer de pulmó no microcític, si la quimioteràpia o la immunoteràpia i la conculsió a la que s’ha arribat després de l’ànalisi dels diferents articles i de l’enquesta sobre factors com la supervivència, la qualitat de vida dels pacients i els efectes secundaris, és que podem dir la que immunoteràpia sembla tenir millors resultats. No obstant, al ser la immunoteràpia un tractament tant nou, no es pot fer una comparació completament realista ja que el nombre de pacients tractats és mínim. A més, els efectes secundaris a llarg termini no s’han pogut verificar pel poc temps de vida que té aquest tractament. És per això que encara queda molta recerca per fer però probablement aquest tracatment anirà agafant importànca i acabarà sent el tractament estàndad, ja sigui sol o en combinació amb altres tractaments, per tracatar no sols aquest càncer en concret sinó la gran majoria ja que no té quasi efectes secundaris i els que té són lleus comparats amb els de la quimioteràpia.