Els populismes d'ultradreta a l'Europa actual
Autor: Adrià Rubinat Torrelles
Centre: INST.ALMENAR
Document:
Què és el populisme? Aquesta és la pregunta que hauria de ser capaç de respondre tota persona que llegeixi aquest treball. El projecte neix de la necessitat de comprendre millor la situació sociopolítica que pateixen les democràcies consolidades d’arreu del món, però més concretament volia estudiar els moviments populistes d’ultradreta a escala europea i en concret a Espanya, amb l’aparició de VOX. En conseqüència vam marcar-nos els següents objectius:
El primer dels meus objectius és definir i trobar les característiques del terme populisme. Posteriorment, fer un anàlisi i cercar les característiques comunes dels moviments populistes d’ultradreta europeus. El tercer objectiu és detectar els partits o líders d’extrema dreta populistes europeus, estat per estat, de manera visual. El quart dels meus objectius és analitzar i investigar sobre l’increment del populisme d’ultradreta a Espanya mitjançant VOX i les eleccions generals del 28 d’abril de 2019 i del 10 de novembre de 2019. El cinquè objectiu és analitzar què saben els polítics i polítiques espanyols sobre el populisme i quina és la seva visió de VOX. El sisè i últim objectiu és escriure un decàleg per combatre el populisme d’ultradreta.
Una vegada dut a terme el cos del treball, en relació dels objectius marcats en l’inici del projecte de recerca, arribo a les següents conclusions:
La definició de populisme s’emmarca entre una ideologia prima, de la qual depèn una altra més consolidada, o una lògica d’acció política basada en un llenguatge el qual se sustenta tota la ideologia del partit o corrent política. És a dir, tenint en compte la dialèctica hegeliana, entre la tesi i la antítesi, la millor opció és la síntesi; així que acceptaríem que la síntesi de totes les definicions ens portarien a una definició bastant aproximada del terme populisme.
Acceptaríem com a la millor definició les 10 característiques comunes a totes dues concepcions: 1) Sorgeixen com a resposta a processos sobtats de canvi socials; 2) Tenen un líder carismàtic; 3) Fan una dramatització negativa de la realitat; 4) Fan una apel·lació “al poble” com a única unitat honesta constitutiva de la societat; 5) Necessiten buscar un antagonista o enemic perquè el seu discurs prengui forma; 6) Rebutgen la visió pluralista de les societats; 7) El seu discurs és emocional i apassionat; 8) El discurs és simple en tots els aspectes; 9) Utilitzen les xarxes socials de manera professional afavorint l’aplicació, com a únic, del seu pensament; 10) Qüestionen la comprensió tradicional de la democràcia liberal.
Centrant-nos en el meu treball, en relació amb els populismes europeus d’ultradreta, podem dir que comparteixen, majoritàriament, trets ideològics i una forta oposició a la UE. Al Parlament Europeu s’engloben principalment en dos grups parlamentaris: Identitat i Democràcia; i, Conservadors i Reformistes Europeus; aquest fet reforça la idea que el populisme d’extrema-dreta podria tenir una xarxa comuna ideològica i en el finançament.
En relació al populisme d’ultradreta a Espanya, sobre la formació política VOX determino que és clarament un partit populista i d’ultradreta. Aquest partit és capaç d’agrupar un sector de la població molt divers. Per dos motius: d’una banda un espai ideològic hereu del franquisme i d’altra banda ha recollit aquella ciutadania descontenta amb la classe política tradicional i que ha buscat innovació. Concloc que el protagonisme de Santiago Abascal és clau dintre de la formació per difondre el seu discurs i arribar i convèncer a l’electorat.
La ciutadania aplega una opinió molt negativa de la classe política a causa dels escàndols de corrupció. La falta de transparència i la mala opinió de la ciutadania de la política esdevé una situació de profunda desconfiança de la societat envers aquells que l’han de governar. La teoria de VOX pot ser positiva, és a dir, si realment poden aplicar més responsabilitat i transparència; però hem d’analitzar el seu finançament per saber les seves veritables intencions.
El futur del populisme és incert, tot i que crec que les altres formacions tenen dues úniques actituds envers el populisme: frenant-lo a través de polítiques honestes i consolidades que donin resposta als problemes de la gent, i que recuperin el seu suport; o introduint-lo en el seu ideari polític. La segona visió pren força en una societat on la immediatesa cada dia està guanyant terreny al raonament extens i meditat.
Als polítics i polítiques als quals vaig entrevistar tots defugen del populisme i consideren que les seves formacions compten amb una ideologia consolidada. Tanmateix, Josep Forné (JuntsxCat) no dubta a dir que el seu grup parlamentari, com la resta, ha utilitzat en major a menor grau el populisme com estratègia política. Ramon Espadaler (Units per Avançar), considera que les actituds populistes estan guanyant terreny en tot l’hemicicle parlamentari. Les forces d’esquerres reconeixen la seva responsabilitat en el creixement de VOX, Óscar Ordeig, reconeix que el PSOE, el seu partit, i la política tradicional no ha estat capaç de donar respostes als conflictes de la gent. Xavier Palau, reconeix els casos de corrupció de la seva formació (PP) i espera que la moderació sigui la solució per la situació en la qual es troba la política actual. Els partits la CUP, PCE, PSOE, ERC, UP, PNV, JuntsxCat i Units per Avançar són capaços d’etiquetar sense embuts a VOX com a populista; Ciutadans i el PP mostren una actitud més recelosa, Alejandro Fernández- líder del Partit Popular a Catalunya- va decidir no respondre les preguntes referents a VOX, ja que considera que ell no és ningú per valorar-ho. Toni López, president de VOX Lleida, considera que la formació a la qual representa no és populista ni franquista, fa èmfasi de la lluita contra el moviment LGTBIQ+ i la “dictadura progre”.
En referència a les entrevistes concloc que cada vegada la política tendirà a la rapidesa i al titular ràpid. Per això, és important el nostre decàleg, ja que és una guia individual per prevenir l’ascens del populisme d’extrema-dreta i per mantenir i regenerar les democràcies actuals. El punt més important és el punt 8, que fa referència a la necessitat d’un pensament crític i racional.
El primer dels meus objectius és definir i trobar les característiques del terme populisme. Posteriorment, fer un anàlisi i cercar les característiques comunes dels moviments populistes d’ultradreta europeus. El tercer objectiu és detectar els partits o líders d’extrema dreta populistes europeus, estat per estat, de manera visual. El quart dels meus objectius és analitzar i investigar sobre l’increment del populisme d’ultradreta a Espanya mitjançant VOX i les eleccions generals del 28 d’abril de 2019 i del 10 de novembre de 2019. El cinquè objectiu és analitzar què saben els polítics i polítiques espanyols sobre el populisme i quina és la seva visió de VOX. El sisè i últim objectiu és escriure un decàleg per combatre el populisme d’ultradreta.
Una vegada dut a terme el cos del treball, en relació dels objectius marcats en l’inici del projecte de recerca, arribo a les següents conclusions:
La definició de populisme s’emmarca entre una ideologia prima, de la qual depèn una altra més consolidada, o una lògica d’acció política basada en un llenguatge el qual se sustenta tota la ideologia del partit o corrent política. És a dir, tenint en compte la dialèctica hegeliana, entre la tesi i la antítesi, la millor opció és la síntesi; així que acceptaríem que la síntesi de totes les definicions ens portarien a una definició bastant aproximada del terme populisme.
Acceptaríem com a la millor definició les 10 característiques comunes a totes dues concepcions: 1) Sorgeixen com a resposta a processos sobtats de canvi socials; 2) Tenen un líder carismàtic; 3) Fan una dramatització negativa de la realitat; 4) Fan una apel·lació “al poble” com a única unitat honesta constitutiva de la societat; 5) Necessiten buscar un antagonista o enemic perquè el seu discurs prengui forma; 6) Rebutgen la visió pluralista de les societats; 7) El seu discurs és emocional i apassionat; 8) El discurs és simple en tots els aspectes; 9) Utilitzen les xarxes socials de manera professional afavorint l’aplicació, com a únic, del seu pensament; 10) Qüestionen la comprensió tradicional de la democràcia liberal.
Centrant-nos en el meu treball, en relació amb els populismes europeus d’ultradreta, podem dir que comparteixen, majoritàriament, trets ideològics i una forta oposició a la UE. Al Parlament Europeu s’engloben principalment en dos grups parlamentaris: Identitat i Democràcia; i, Conservadors i Reformistes Europeus; aquest fet reforça la idea que el populisme d’extrema-dreta podria tenir una xarxa comuna ideològica i en el finançament.
En relació al populisme d’ultradreta a Espanya, sobre la formació política VOX determino que és clarament un partit populista i d’ultradreta. Aquest partit és capaç d’agrupar un sector de la població molt divers. Per dos motius: d’una banda un espai ideològic hereu del franquisme i d’altra banda ha recollit aquella ciutadania descontenta amb la classe política tradicional i que ha buscat innovació. Concloc que el protagonisme de Santiago Abascal és clau dintre de la formació per difondre el seu discurs i arribar i convèncer a l’electorat.
La ciutadania aplega una opinió molt negativa de la classe política a causa dels escàndols de corrupció. La falta de transparència i la mala opinió de la ciutadania de la política esdevé una situació de profunda desconfiança de la societat envers aquells que l’han de governar. La teoria de VOX pot ser positiva, és a dir, si realment poden aplicar més responsabilitat i transparència; però hem d’analitzar el seu finançament per saber les seves veritables intencions.
El futur del populisme és incert, tot i que crec que les altres formacions tenen dues úniques actituds envers el populisme: frenant-lo a través de polítiques honestes i consolidades que donin resposta als problemes de la gent, i que recuperin el seu suport; o introduint-lo en el seu ideari polític. La segona visió pren força en una societat on la immediatesa cada dia està guanyant terreny al raonament extens i meditat.
Als polítics i polítiques als quals vaig entrevistar tots defugen del populisme i consideren que les seves formacions compten amb una ideologia consolidada. Tanmateix, Josep Forné (JuntsxCat) no dubta a dir que el seu grup parlamentari, com la resta, ha utilitzat en major a menor grau el populisme com estratègia política. Ramon Espadaler (Units per Avançar), considera que les actituds populistes estan guanyant terreny en tot l’hemicicle parlamentari. Les forces d’esquerres reconeixen la seva responsabilitat en el creixement de VOX, Óscar Ordeig, reconeix que el PSOE, el seu partit, i la política tradicional no ha estat capaç de donar respostes als conflictes de la gent. Xavier Palau, reconeix els casos de corrupció de la seva formació (PP) i espera que la moderació sigui la solució per la situació en la qual es troba la política actual. Els partits la CUP, PCE, PSOE, ERC, UP, PNV, JuntsxCat i Units per Avançar són capaços d’etiquetar sense embuts a VOX com a populista; Ciutadans i el PP mostren una actitud més recelosa, Alejandro Fernández- líder del Partit Popular a Catalunya- va decidir no respondre les preguntes referents a VOX, ja que considera que ell no és ningú per valorar-ho. Toni López, president de VOX Lleida, considera que la formació a la qual representa no és populista ni franquista, fa èmfasi de la lluita contra el moviment LGTBIQ+ i la “dictadura progre”.
En referència a les entrevistes concloc que cada vegada la política tendirà a la rapidesa i al titular ràpid. Per això, és important el nostre decàleg, ja que és una guia individual per prevenir l’ascens del populisme d’extrema-dreta i per mantenir i regenerar les democràcies actuals. El punt més important és el punt 8, que fa referència a la necessitat d’un pensament crític i racional.