La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes
Autor: Ariadna Tomàs Iborra
Centre: INST.RAMON BERENGUER IV-AMP.
Document:
La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes” és un treball que té com a primer objectiu conèixer i investigar què hi va haver darrera de l’època del Franquisme i de la consegüent repressió: què va ser, com s’organitzava, quins ideals defensava i què i com reprimia. En definitiva, fou una etapa purament autoritària, ideològica i dictatorial amb Francisco Franco al seu capdavant que es va caracteritzar, sobretot, per la sistemàtica repressió exercida durant i acabada la Guerra Civil. Aquesta dura repressió va significar, en definitiva, un llarg període fosc per als espanyols basat en la por - o més ben dit terror- , l’exili, el control ideològic i moral, la supressió de les llibertats i dels drets humans aconseguits durant la Segona República, i molt més.
El règim, constituït per tres pilars fonamentals i uns principis ideològics molt definits, només tenia un objectiu molt clar: eliminar qualsevol vestigi d’oposició com a garantia de la pròpia supervivència. Així, a mesura que les poblacions anaven caient en mans dels rebels, aquests van anar imposant un clima de por, terror i pànic que marcà el destí dels republicans: penes de mort, camps de concentració, presons, etc., amb el fi de castigar l’enemic amb els treballs forçats, els maltractaments i la fam, i aconseguir la seva afiliació al règim mitjançant la reeducació.
Tot i això, després del següent objectiu consistent en aprofundir amb un dels temes més desconeguts de l’etapa franquista com són els camps de concentració franquistes, així com la situació de cadascun d’ells i més especialment a Catalunya, les condicions de vida, les diferències respecte dels camps nazis etc., aquest treball fa especial incís i té com a principal objectiu les dones de l’època: en què va consistir la seva repressió i quins tipus d’actes van fer possible el seu escarni. En definitiva, es va tractar d’una repressió afegida que van haver de viure, condicionada pel fet de ser dones i per les accions dels seus afins. Aquestes, doncs, van ser víctimes de brutals vexacions, violacions i d’altres actes amb l’objectiu d’enfonsar-les i fer de les dones lluitadores i poderoses que es van veure durant la Segona República un model de dones condicionat per l’ideal franquista, totalment oposat a la seva autonomia. Per aquesta raó, les dones no encaixaven als camps de concentració i, després de ser denunciades i jutjades als consells de guerra sumaríssims, van ser empresonades a les presons franquistes, la majoria administrades per l’Església, on sofrien idèntiques penalitats. La recerca, doncs, es basa especialment en saber en què consistien aquestes presons, quantes n’hi havia, com vivien les preses i incidir amb les presons més properes a nosaltres: les catalanes. En general totes compartien els mateixos trets (fam, greus malalties, mares amb fills que emmalaltien, rutina franquista, violacions, maltractaments, etc.), tot i que el treball destaca especialment la presó de les Oblates de Tarragona, pel fet de ser una de les presons més dures en quant a les condicions vitals de les preses i per ser el destí de set ciutadanes de la meva població. Com bé fa referència el títol, el següent objectiu és investigar el cas de cadascuna d’elles: conèixer quines van ser les causes del seu ingrés, el consell de guerra realitzat, i la pena i la llibertat imposades, entre altres. No totes van estar-hi el mateix temps, ni de ben lluny presenten casos similars, però totes són fruit a investigar ja que van ésser acusades sospitosament dintre d’un període on en les denúncies, que podien ser presentades per qualsevol persona que cités alguna cosa en contra de l’encausat o encausada, s’hi barrejaven motivacions personals no derivades d’un estricte sentit de justícia, de manera que va faltar esperit de perdó, va sobrar desig de revenja i van aflorar enveges i rancúnies. La recerca s’atura a conèixer més concretament el cas de l’última dona esmentada: una professora amb una denúncia - sospitosament falsa- al seu darrera i una consegüent condemna de reclusió perpètua, rebaixada amb el pas del temps, que ha servit com a exemple dels milers de funcionaris depurats durant el franquisme.
L’objectiu més important i una de les grans motivacions per a realitzar el treball, però, és el fet de donar veu al silenci que ens envolta des de fa molts anys i, amb això, animar als lectors del treball a fer una crida per tota la població que va ser durament reprimida i, especialment, per aquelles dones que van ser ignorades, rebutjades i estigmatitzades, les quals van haver de lluitar contra la seva invisibilitat.
Dit això, després de realitzar una gran recerca bibliogràfica, via internet i arxivística, puc dir que he complert tots els objectius proposats a l’inici i que fins i tot, durant la recerca, he obtingut més informació de la que comptava, com ara documents annexos de cadascuna de les ampostines que m’han conduit a aprofundir encara més amb el cas de cadascuna d’elles. Tot i els obstacles, ha estat un procés molt enriquidor a nivell personal i social, i ha estat un plaer comptar amb una gran historiadora com és la Mirta Núñez per a completar tota aquesta informació.
El règim, constituït per tres pilars fonamentals i uns principis ideològics molt definits, només tenia un objectiu molt clar: eliminar qualsevol vestigi d’oposició com a garantia de la pròpia supervivència. Així, a mesura que les poblacions anaven caient en mans dels rebels, aquests van anar imposant un clima de por, terror i pànic que marcà el destí dels republicans: penes de mort, camps de concentració, presons, etc., amb el fi de castigar l’enemic amb els treballs forçats, els maltractaments i la fam, i aconseguir la seva afiliació al règim mitjançant la reeducació.
Tot i això, després del següent objectiu consistent en aprofundir amb un dels temes més desconeguts de l’etapa franquista com són els camps de concentració franquistes, així com la situació de cadascun d’ells i més especialment a Catalunya, les condicions de vida, les diferències respecte dels camps nazis etc., aquest treball fa especial incís i té com a principal objectiu les dones de l’època: en què va consistir la seva repressió i quins tipus d’actes van fer possible el seu escarni. En definitiva, es va tractar d’una repressió afegida que van haver de viure, condicionada pel fet de ser dones i per les accions dels seus afins. Aquestes, doncs, van ser víctimes de brutals vexacions, violacions i d’altres actes amb l’objectiu d’enfonsar-les i fer de les dones lluitadores i poderoses que es van veure durant la Segona República un model de dones condicionat per l’ideal franquista, totalment oposat a la seva autonomia. Per aquesta raó, les dones no encaixaven als camps de concentració i, després de ser denunciades i jutjades als consells de guerra sumaríssims, van ser empresonades a les presons franquistes, la majoria administrades per l’Església, on sofrien idèntiques penalitats. La recerca, doncs, es basa especialment en saber en què consistien aquestes presons, quantes n’hi havia, com vivien les preses i incidir amb les presons més properes a nosaltres: les catalanes. En general totes compartien els mateixos trets (fam, greus malalties, mares amb fills que emmalaltien, rutina franquista, violacions, maltractaments, etc.), tot i que el treball destaca especialment la presó de les Oblates de Tarragona, pel fet de ser una de les presons més dures en quant a les condicions vitals de les preses i per ser el destí de set ciutadanes de la meva població. Com bé fa referència el títol, el següent objectiu és investigar el cas de cadascuna d’elles: conèixer quines van ser les causes del seu ingrés, el consell de guerra realitzat, i la pena i la llibertat imposades, entre altres. No totes van estar-hi el mateix temps, ni de ben lluny presenten casos similars, però totes són fruit a investigar ja que van ésser acusades sospitosament dintre d’un període on en les denúncies, que podien ser presentades per qualsevol persona que cités alguna cosa en contra de l’encausat o encausada, s’hi barrejaven motivacions personals no derivades d’un estricte sentit de justícia, de manera que va faltar esperit de perdó, va sobrar desig de revenja i van aflorar enveges i rancúnies. La recerca s’atura a conèixer més concretament el cas de l’última dona esmentada: una professora amb una denúncia - sospitosament falsa- al seu darrera i una consegüent condemna de reclusió perpètua, rebaixada amb el pas del temps, que ha servit com a exemple dels milers de funcionaris depurats durant el franquisme.
L’objectiu més important i una de les grans motivacions per a realitzar el treball, però, és el fet de donar veu al silenci que ens envolta des de fa molts anys i, amb això, animar als lectors del treball a fer una crida per tota la població que va ser durament reprimida i, especialment, per aquelles dones que van ser ignorades, rebutjades i estigmatitzades, les quals van haver de lluitar contra la seva invisibilitat.
Dit això, després de realitzar una gran recerca bibliogràfica, via internet i arxivística, puc dir que he complert tots els objectius proposats a l’inici i que fins i tot, durant la recerca, he obtingut més informació de la que comptava, com ara documents annexos de cadascuna de les ampostines que m’han conduit a aprofundir encara més amb el cas de cadascuna d’elles. Tot i els obstacles, ha estat un procés molt enriquidor a nivell personal i social, i ha estat un plaer comptar amb una gran historiadora com és la Mirta Núñez per a completar tota aquesta informació.