D'Egipte a Catalunya. Un viatge en femení
Autor: Maryam Amir Fakhri
Centre: INST.GUINDÀVOLS
Document:
tr_degipteacatalunya.pdf
(4.52 MB)
De converses amb compatriotes meves, va sorgir la idea d’analitzar la situació de les dones coptes residents a Catalunya i comparar-la amb la de les egípcies que viuen a Alexandria.
Objectius_1) demostrar que les dones egípcies que viuen a Catalunya tenen la seva pròpia història darrere l’etiqueta de dones immigrants; 2) visibilitzar un col·lectiu discriminat al seu país d’origen, no només pel fet de ser dones, sinó també per la seva condició religiosa i reflexionar sobre la situació de la dona no musulmana als països de majoria musulmana; 3) conscienciar el meu entorn sobre la situació de les dones egípcies: les que decideixen deixar Egipte i venir a Catalunya i les que vivint a Egipte pateixen un rígid sistema patriarcal; 4) explicar de primera mà les condicions de vida de les egípcies coptes a Lleida i determinar si el seu origen i religió condiciona la seva identitat i la seva llibertat.
Metodologia_ Després d’elaborar el marc teòric, vaig dissenyar dos models d’entrevista adreçada a 21 dones egípcies residents a Catalunya i 10 a Alexandria. Un cop fetes les entrevistes i el buidat de resultats, vaig fer-ne un estudi comparatiu i vaig redactar les conclusions finals.
Resultats i Conclusions_ Pel que fa al meu principal objectiu (fer una radiografia al més exacta possible de la situació i opinió d’un grup de dones egípcies coptes residents a Catalunya i comparar-la amb la de les seves compatriotes residents a Alexandria), he arribat a diverses conclusions:
1) La majoria d’entrevistades va emigrar d’Egipte a Catalunya per decisió familiar (pares o marit o pròpia), i l’objectiu sempre ha estat buscar una vida millor i més segura, i un bon futur per als fills i filles.
2) Les nascudes a Egipte que han emigrat a Catalunya són les que manifesten una major consciència de les diferències entre ser dona a Egipte i a Europa. Totes reivindiquen el dret a la igualtat, però les que han emigrat creuen que la llibertat és major a Catalunya que a Egipte, bàsicament en la forma de vestir, però també en la de pensar i en la sensació de seguretat i protecció dels seus drets com a dones.
Entre les d’Egipte, en valorar la pròpia llibertat i independència, les incoherències i contradiccions són molt evidents, cosa que fa concloure que el grau de sinceritat o objectivitat és dubtós. Les informants egípcies-catalanes creuen que els rols estereotipats es mantenen tant a Catalunya com a Egipte, però, curiosament, aquesta estereotipació no la perceben en les seves pròpies famílies.
4) De l’opinió de les informants d’Alexandria, es pot confirmar l’existència en ple segle XXI de dones analfabetes a Egipte, la majoria majors de 50 anys. El nivell d’educació és baix en comparació amb Europa i, per això, totes les egípcies menors d’edat a Catalunya són estudiants i aprofiten l’oportunitat que tenen.
5) En quant a les relacions d’amistat entre homes i dones, he deduït de les entrevistes que les restriccions són molt superiors a Egipte. Ara bé, si es tracta de relacions sentimentals fora del matrimoni, tant les residents a Catalunya com les d’Alexandria les tenen vetades per les normes de la seva religió (cristiana copta), prohibició, però, que en general accepten sense qüestionar. En quant als matrimonis mixtos (entre coptes i no coptes), està clar que una parella de diferents religions tindrà problemes seriosos a Egipte i també força entrebancs i oposicions de la pròpia comunitat a Catalunya.
6) Pel que fa a la situació laboral de les entrevistades a Egipte, la gran majoria són mestresses de casa i pràcticament totes afirmen que a l’Egipte actual està ben valorat que les dones tinguin un treball remunerat fora de casa. La relació de les residents a Catalunya amb el món laboral és molt diversa: algunes treballen de forma remunerada fora de casa; en canvi, d’altres que han arribat aquí ja essent adultes no han tingut les mateixes oportunitats de col·locació, per falta d’estudis, domini de la llengua, etc. Llavors el que fan es treballar en ocupacions que no requereixen cap estudi o formació, com la neteja o altres serveis de cura de persones.
7) Segons l’opinió majoritària, el nivell d’integració a Catalunya és el mateix per a homes que per a dones. Ara bé, segons algunes matisen, la inserció en el mercat laboral local fa que els homes s’integrin amb més facilitat, ja que poden establir més relacions amb persones de fora del seu entorn familiar, d’amistat o d’església; en canvi, les dones sovint tenen més dificultats si són mestresses de casa, per la manca d’aquest contacte directe amb l’exterior.
La majoria considera que gaudeix dels mateixos drets i deures que una dona catalana, tot i que, ocasionalment, han patit o pateixen manifestacions o discriminacions de caràcter xenòfob o racista.
8) Quan s’aborda el tema del conflicte generacional entre filles, mares i àvies, la majoria al·lega que la perspectiva és totalment diferent en el cas d’una dona que ha viscut o viu en un país com Egipte -molt tancat-, i en el d’una noia que ja ha nascut o viu des de petita a Catalunya.
Per acabar, he conclòs que és en les noies més joves, nosaltres, on està el futur de la comunitat egípcia copta a Catalunya. Som nosaltres qui hem de demostrar que podem ser coptes, egípcies i catalanes a la vegada. Hem de demostrar que, com assegura una de les entrevistades, podem arribar a ser allò que vulguem.
Objectius_1) demostrar que les dones egípcies que viuen a Catalunya tenen la seva pròpia història darrere l’etiqueta de dones immigrants; 2) visibilitzar un col·lectiu discriminat al seu país d’origen, no només pel fet de ser dones, sinó també per la seva condició religiosa i reflexionar sobre la situació de la dona no musulmana als països de majoria musulmana; 3) conscienciar el meu entorn sobre la situació de les dones egípcies: les que decideixen deixar Egipte i venir a Catalunya i les que vivint a Egipte pateixen un rígid sistema patriarcal; 4) explicar de primera mà les condicions de vida de les egípcies coptes a Lleida i determinar si el seu origen i religió condiciona la seva identitat i la seva llibertat.
Metodologia_ Després d’elaborar el marc teòric, vaig dissenyar dos models d’entrevista adreçada a 21 dones egípcies residents a Catalunya i 10 a Alexandria. Un cop fetes les entrevistes i el buidat de resultats, vaig fer-ne un estudi comparatiu i vaig redactar les conclusions finals.
Resultats i Conclusions_ Pel que fa al meu principal objectiu (fer una radiografia al més exacta possible de la situació i opinió d’un grup de dones egípcies coptes residents a Catalunya i comparar-la amb la de les seves compatriotes residents a Alexandria), he arribat a diverses conclusions:
1) La majoria d’entrevistades va emigrar d’Egipte a Catalunya per decisió familiar (pares o marit o pròpia), i l’objectiu sempre ha estat buscar una vida millor i més segura, i un bon futur per als fills i filles.
2) Les nascudes a Egipte que han emigrat a Catalunya són les que manifesten una major consciència de les diferències entre ser dona a Egipte i a Europa. Totes reivindiquen el dret a la igualtat, però les que han emigrat creuen que la llibertat és major a Catalunya que a Egipte, bàsicament en la forma de vestir, però també en la de pensar i en la sensació de seguretat i protecció dels seus drets com a dones.
Entre les d’Egipte, en valorar la pròpia llibertat i independència, les incoherències i contradiccions són molt evidents, cosa que fa concloure que el grau de sinceritat o objectivitat és dubtós. Les informants egípcies-catalanes creuen que els rols estereotipats es mantenen tant a Catalunya com a Egipte, però, curiosament, aquesta estereotipació no la perceben en les seves pròpies famílies.
4) De l’opinió de les informants d’Alexandria, es pot confirmar l’existència en ple segle XXI de dones analfabetes a Egipte, la majoria majors de 50 anys. El nivell d’educació és baix en comparació amb Europa i, per això, totes les egípcies menors d’edat a Catalunya són estudiants i aprofiten l’oportunitat que tenen.
5) En quant a les relacions d’amistat entre homes i dones, he deduït de les entrevistes que les restriccions són molt superiors a Egipte. Ara bé, si es tracta de relacions sentimentals fora del matrimoni, tant les residents a Catalunya com les d’Alexandria les tenen vetades per les normes de la seva religió (cristiana copta), prohibició, però, que en general accepten sense qüestionar. En quant als matrimonis mixtos (entre coptes i no coptes), està clar que una parella de diferents religions tindrà problemes seriosos a Egipte i també força entrebancs i oposicions de la pròpia comunitat a Catalunya.
6) Pel que fa a la situació laboral de les entrevistades a Egipte, la gran majoria són mestresses de casa i pràcticament totes afirmen que a l’Egipte actual està ben valorat que les dones tinguin un treball remunerat fora de casa. La relació de les residents a Catalunya amb el món laboral és molt diversa: algunes treballen de forma remunerada fora de casa; en canvi, d’altres que han arribat aquí ja essent adultes no han tingut les mateixes oportunitats de col·locació, per falta d’estudis, domini de la llengua, etc. Llavors el que fan es treballar en ocupacions que no requereixen cap estudi o formació, com la neteja o altres serveis de cura de persones.
7) Segons l’opinió majoritària, el nivell d’integració a Catalunya és el mateix per a homes que per a dones. Ara bé, segons algunes matisen, la inserció en el mercat laboral local fa que els homes s’integrin amb més facilitat, ja que poden establir més relacions amb persones de fora del seu entorn familiar, d’amistat o d’església; en canvi, les dones sovint tenen més dificultats si són mestresses de casa, per la manca d’aquest contacte directe amb l’exterior.
La majoria considera que gaudeix dels mateixos drets i deures que una dona catalana, tot i que, ocasionalment, han patit o pateixen manifestacions o discriminacions de caràcter xenòfob o racista.
8) Quan s’aborda el tema del conflicte generacional entre filles, mares i àvies, la majoria al·lega que la perspectiva és totalment diferent en el cas d’una dona que ha viscut o viu en un país com Egipte -molt tancat-, i en el d’una noia que ja ha nascut o viu des de petita a Catalunya.
Per acabar, he conclòs que és en les noies més joves, nosaltres, on està el futur de la comunitat egípcia copta a Catalunya. Som nosaltres qui hem de demostrar que podem ser coptes, egípcies i catalanes a la vegada. Hem de demostrar que, com assegura una de les entrevistades, podem arribar a ser allò que vulguem.