Construint un nou futur. Nanopartícules assamblades

Títol: Construint un nou futur. Nanopartícules assamblades
Autor: Laura Ruiz de la Torre Rosselló
Centre: INST.MANOLO HUGUÉ
Premi: 2n Premi Ex-Aequo
El treball de recerca titulat “Construint un nou futur. Nanopartícules autoassamblades” és un
treball enfocat a l’àmbit de la bioenginyeria, és a dir, que fa referència i es treballa amb
diferents modalitats científiques com la física, la biologia o l’enginyeria. Això també va ser,
en part, el que va motivar-me a escollir el tema, el fet de poder abordar camps tant diversos
i diferents però que a la vegada tots serveixen per a un fi comú i molt específic. En aquest
cas, la finalitat del treball era comparar la fabricació de nanopartícules de la proteïna
PLGA-PEG a partir d’una tècnica manual, i d’un xip de microfluídica. A més a més, es van
introduir una sèrie de variacions en les condicions del xip per veure de quina manera
variaven les nanopartícules.
Per començar, a l’inici del treball es presenten diferents objectius que van ser assolits i
diferents hipòtesi que son, o no, corroborades.
Els objectius es van separar en “Objectius Metodològics” i “Objectius Científics”. Els
objectius metodològics consistien en una sèrie de punts més relacionats amb l’ambient de
treball i l’aprenentatge. Aquests eren: Conèixer com es dur a terme un projecte en el camp
de la bioenginyeria i aprendre la metodologia i l’organització necessàries per a aquest tipus
d’investigacions, aprendre a fabricar un xip de microfluídica, aprendre a sintetitzar
nanopartícules i familiaritzar-se amb els estris i l’ambient de laboratori així com aprendre a
utilitzar el material necessari.
D’altra banda podem trobar dos objectius científics que consisteixen en comprovacions
científiques, en aquest cas, es van plantejar els objectius de comprovar si la velocitat de
l’aigua en un xip de microfluídica modifica la quantitat o el tamany de les nanopartícules.
Els resultats d'aquest treball es van obtenir de dos aparells de mesura diferents, el DLS
(Dynamic Light Scattering) i el TEM (Transmission Electron Microscopy) i van permetre
extreure les conclusions del treball que, en aquest cas, es van separar en dos apartats, les
corresponents als objectius metodològics i les corresponents a les hipòtesis, extretes dels
objectius científics.
Respecte als objectius metodològics es va concloure que tots van ser assolits excepte el
quart, que consistia en familiaritzar-se amb l’ambient de laboratori. No va ser assolit degut a
que no vaig tenir l’oportunitat d’estar en contacte amb altres investigadors.
D’alta banda, trobem les conclusions en relació a les cinc hipòtesis plantejades a l’inici del
treball, conclusions que s’han pogut extreure a partir dels resultats obtinguts. Les tres
hipòtesis correctes son aquelles que especulaven que: la quantitat de nanopartícules
generades varia en funció de la velocitat de circulació de l’aigua, hipòtesi arrel de la qual es
va formular la segona, que deia que la quantitat de nanopartícules és inversament
proporcional a la velocitat de l’aigua. La tercera hipòtesi comprovada suposava que el
tamany de les nanopartícules varia en funció de la velocitat de circulació de l’aigua dins el
xip. Les dues hipòtesi restants i errònies consideraven que el tamany de les nanopartícules i
la velocitat de circulació de l’aigua eren inversament proporcionals, i que la quantitat de
nanopartícules generades amb el mètode manual era inferior a la quantitat de
nanopartícules generades amb el xip de microfluídica.