Skip to main content

La música de la nostra essència. Musicoteràpia i demència.

Autor: Clàudia Closa Fierro
Centre: INST.VINYES VELLES
Premi: Ex-Aequeo
Document:
L’objectiu d’aquest treball és observar l’efecte de la musicoteràpia en persones amb demència. Escoltem música pràcticament des que naixem. Sentim música i sentim. Això que la música desperta en tu mateix/a sempre m’ha cridat l’atenció, però per fer aquest treball de recerca el que m’he plantejat és si aquestes emocions es poden transmetre a altres, i a un públic concretament, les persones amb demència, perquè m’agradaria saber per què no responen a estímuls quotidians, però si reaccionen, positiva o negativament, amb música.
He treballat amb cinc dones; dues amb deteriorament cognitiu lleu, una altra dona amb deteriorament cognitiu moderat i dues dones més amb deteriorament cognitiu greu (amb una d’elles només hi vaig poder estar un únic dia per problemes de salut).
Havent acabat aquest treball l’he, metafòricament, associat a una bombeta que fa pampallugues en una habitació. Mentre la bombeta està encesa podem veure-hi l’habitació. Si, en canvi no ho està, no hi podem veure res. Però aquesta bombeta depèn d’una pila, i depenent de la feblesa d’aquesta hi podrem veure nítidament, o pel contrari emboiradament. I aquesta pila no és eterna, acabarà apagant-se. Per mi l’habitació simbolitza el record, el cervell la bombeta i la pila el deteriorament i la música. Aquestes pampallugues, aquest moment d’espurna, de llum momentània que permet reactivar la bombeta (part del cervell específica) i ens permet veure l’habitació (record), és la música en aquest cas. No és una cura definitiva ni un tractament que ens portarà a estar sans de nou, però ens ajuda a retornar tot i que sigui momentàniament el que creiem perdut i oblidat. I això és, científicament degut al favorable lloc d’emmagatzematge de records i estímuls que reaccionen amb la música dins l’àrea cerebral, i és perquè, com digué Jordi Jauset, neuròleg i musicoterapeuta: “La música produeix el mateix al cervell que uns grans focs artificials al cel de nit". La música activa moltes zones del cervell quan, com a estímul, es relaciona amb ell. És per aquest motiu que és una via directa i segura d’encendre l’espurna que connecti la melodia amb el record. Escrit és emocionant, però veure que realment es compleix, que la música adopta un veritable significat terapèutic, de reconnexió vol dir respondre’m a la pregunta que vaig fer-me i vaig plantejar-me com a objectiu i que no només la puc respondre científica i verbalment, sinó que la responc amb una experiència de dues setmanes que m’ha emocionat, una experiència que m’ha enriquit, que m’ha fet riure, somriure i plorar, que m’ha fet adonar-me que no cal res molt gran per fer feliç a la gent, només has de regalar una mica de temps. Les melodies no estan mai perdudes, i sempre podem emocionar-nos escoltant la simfonia que pintarà un record gravat dins nostre. I amb les persones grans, amb les persones amb demència, l’efecte es magnifica, les emocions es veuen sobretot a l’expressió facial, en com porten el compàs amb petits gestos; amb les mans, amb els peus...
Realitzar aquest projecte anomenat “la música de la nostra essència” on s’hi barregen la demència i la musicoteràpia, ha estat un plaer i un gran avenç personal i una experiència que sempre recordaré amb molta emoció i satisfacció d’haver conegut a persones tant encantadores i agraïdes, i d’haver-me adonat del poder i la màgia que té la música sobre el cervell humà.