Skip to main content

Marcel Fernández Mesalles

Autor: Marcel Fernández Mesalles
Centre: MARISTES MONTSERRAT
Document:
El meu treball comença amb una idea clara, vivim en un canvi constant. Les nostres societats han fet una metamorfosi en el pensament i en la manera d'entendre el món. La interculturalitat ens nodreix diàriament de sensacions que abans podien semblar llunyanes. Estem en un moment d'auge cultural, l'expressió individual de cadascú ha pres forma i consistència. Noves identitats, nous col·lectius, noves religions, noves cultures. Tot això desemboca en una energia viva i creativa. Vivim en l'era del color, de la tecnologia i, sobretot, de l'expressió. I és aquesta expressió la que triomfa ara que el món canvia. Perquè l'art és un pilar fonamental en la nostra societat moderna. Així he basat el meu treball en dos arts diferents centrant-me en el pont que els uneix. L'adaptació cinematogràfica, besant del gènere fílmic que acostuma a basar-se en relats literaris.

Aquest projecte de recerca es centra en l'estudi de l'adaptació cinematogràfica d'una novel·la clàssica, analitzant el llibre original i la seva adaptació, destacant les diferències entre ells, per tal de concloure finalment si el director ha adaptat l'obra de manera correcta i acurada a la gran pantalla. És a dir, l'objectiu és analitzar la idoneïtat de l'adaptació fílmica d'una obra literària clàssica, a partir d'uns paràmetres prèviament definits, comparant el llibre original amb la pel·lícula. Per tal de fer-ho, en el marc teòric a partir de la lectura, l'anàlisi i la comprensió d'un seguit de recursos bibliogràfics i digitals, he definit el concepte d'adaptació cinematogràfica, els seus tipus funcions i la seva història remuntant-me als orígens.

Altrament he definit els aspectes bàsics de la narrativa fílmica i literària, exposant els elements principals que conformen el relat fílmic i el literari. També analitzo els seus tipus i gèneres, les seves estructures, els personatges, l'espai en què es desenvolupen les accions i aquestes pròpiament, a més de la clausura del relat entre altres aspectes crucials per l'estructuració de la narrativa fílmica o literària. I després d'aquesta recerca he pogut dissenyar una eina d'anàlisi comparatiu en mode de taula útil i extrapolable a qualsevol adaptació cinematogràfica, per tal d’analitzar la obra escollida per mi. A partir de la formació brindada per autores i escriptors, excel·lents en l'àmbit de l'adaptació, he creat una taula d'anàlisi, en la que comparo aquells elements bàsics de la narrativa per tal de fer evident en quins aspectes l'adaptació cinematogràfica convergeix de l'obra literària, i en quins altres és fidel.

L'obra escollida per dur a terme l'estudi de cas, ha estat la novel·la El gran Gatsby de Fitzgerald Scott publicada el 1925 i l’homònima adaptació cinematogràfica de Baz Luhrmann de 2013. He escollit El Gran Gatsby perquè és una de les grans novel·les del segle XX, reconeguda arreu del món que narra una història literària meravellosa en què és mostra amb opulència la dècada daurada nord-americana abans del crac borsari de 1929. Al mateix temps la seva adaptació cinematogràfica, és una pel·lícula exemplar i referent en molts aspectes. També he escollit aquesta novel·la perquè ensenya personatges molt profunds, interessants, inspiradors i liberals, malgrat l'època conservadora quan es va escriure. Un altre aspecte destacable és el paper de la dona, que rep molta importància i protagonisme tant en el llibre com en el film. Per això, he intentat escriure el meu TDR de manera inclusiva, alternant els pronom femení i

masculí en referir-me als diferents conceptes d'estudi. La dona té cabuda i veu en el la literatura tant com el cinema, així que seria poc realista parlar tota l'estona del cineasta, el director o l'escriptor.

Així que un cop escollida l'obra de referència, l'he analitzat i comparat a partir de l'eina creada en el marc pràctic per tal de resoldre el meu objectiu principal i concloure si l'adaptació escollida és fidel a la novel·la amb la qual es basa i en quins punts divergeix d'aquesta.

Després d'examinar el film respecte al llibre, he pogut concloure que l'adaptació del Gran Gatsby, 2013, és poc fidel, i imprecisa, sent una mala adaptació cinematogràfica. Luhrmann no respecta l'essència bàsica de l'obra original i no fa una bona transposició. Gràcies a l'eina d'anàlisis, la qual hem comprovat que és totalment útil i extrapolable a altres adaptacions fílmiques, ens fa arribar a la conclusió que en la pel·lícula l'autor emula la historia que apareix en el llibre, però no la reviu, crea un conflicte paral·lel basant-se en l'amor però oblidant el somni de prosperitat i d'autosuperació que tant defensa Fitzgerald. Aquest canvi es fa evident en els personatges, que tot i compartir el nom amb els originals i alguns trets característics, perden el seu significat principal i es tornen exagerats. La mateixa qüestió succeeix amb les localitzacions, són magnifiques, però no s'ajusten a les descripcions del llibre. En conclusió l'obra original mostrava una era que tot i ser molt excessiva, es regia per un honor i elegància el quals desapareixen completament en el film convertint-se en una seqüència d'escenes ràpides extremadament acolorides i luxoses.

Tot i aquesta conclusió cal defensar que el fet de no ser una bona adaptació cinematogràfica, no la fa una mala pel·lícula, tot al contrari, és una bona producció audiovisual on s'utilitzen tècniques cinematogràfiques innovadores, recurrents i intel·ligents, a més a més té la força suficient per captar a un públic molt divers en edat, gènere i situació social.