Quina va ser la primera lluita per la igualtat? Quatre veus femenines durant la revolució francesa
Autor: Laia Mascarell
Centre: MARISTES MONTSERRAT
Document:
tdr_1_2.zip
(1.69 MB)
Aquest treball de recerca té com a objectiu esbrinar quines van ser les principals lluites de quatre figures femenines rellevants del moment a Europa per tal de deslliurar-se de les opressions viscudes. Aquestes dones són Olympe de Gouges (1748 – 1793), Mary Wollstonecraft (1759 – 1797), Théroigne de Méricourt (1762 – 1817) i Etta Palm d’Aelders (1743 – 1799).
Així doncs, a partir de l’anàlisi de les seves principals obres i discursos s’han pogut observar algunes de les seves reivindicacions comunes i els arguments que feia servir cadascuna d’elles per tal d’assolir/impulsar la igualtat entre gèneres:
REPRESENTACIÓ I ACTIVITAT EN LA VIDA POLÍTCA: França no podia ser una democràcia sense la participació de les dones (Olympe De Gouges), la dona és necessària com a subjecte polític (Mary Wollstonecraft), Théroigne de Méricourt i Etta Palm D’Aelders defensaven l’argument amb l’exemplificació que altres dones en el passat havien comptat amb grans èxits polítics.
DIVORCI: Olympe De Gouges defensava un “contracte social entre l’home i la dona” i un canvi de lleis on els rols del matrimoni tradicional esdevinguin més favorables per la dona, Mary Wollstonecraft defensava i afirmava que s’havia de fer a les dones lliures, al·ludint possiblement a la concessió del divorci i Etta Palm D’Aelders feia referència a la importància d’un pacte social entre marit i esposa i demanava un canvi en les lleis que garantís als conjugues poder separar-se.
POSSESSIÓ DE PROPIETATS: Olympe De Gouges ho veia com un dret fonamental per tothom, Mary Wollstonecraft afirmava que no tenir-ne suposava ser dependent de l’home, Etta Palm D’Aelders considerava necessari un repartiment igualitari.
EDUCACIÓ: Olympe De Gouges reclamava als Legisladors que canviessin el funcionament de l’ensenyament, ja que l’educació que impartien a les dones estava destinada a donar importància a aspectes irrellevants. Per Mary Wollstonecraft l’educació era la principal causant de la inferioritat de la dona i l’única eina que podia ajudar a assolir una societat igualitària. Théroigne de Méricourt ho plantejava com un dret natural a millorar per tal de reduir el control masculí. Etta Palm D’Aelders considerava que les dones eren educades per satisfer els desitjos masculins i oblidar-se d’elles mateixes. Així doncs, demanava un canvi a les lleis per millorar l’ensenyament.
MATRIMONI: O. De Gouges el definia com “la tomba de l’amor i la confiança” i cal destacar el pacte social que proposava entre homes i dones. Mary Wollstonecraft defensava un matrimoni on les passions no hi fossin presents i denunciava que el principal motiu pel qual les dones es casaven era per elevar la seva posició social i no perquè realment ho volien. Etta Palm D’Aelders veia la unió matrimonial com una esclavitud per la dona i afirmava que el fet de veure’s obligades a complir aquestes exigències, comportava que odiessin allò que en algun moment podrien haver desitjat.
DRET A ARMAR-SE: O. De Gouges va proposar la creació d’una Guàrdia Nacional femenina. La principal defensa de Théroigne de Méricourt era que les dones havien de poder lluitar per defensar el seu país i, com a conseqüència, també pels seus drets naturals. Etta Palm D’Aelders relacionava el fet de poder ser partícips dels treballs militars amb el deslliurament de les opressions.
IGUALTAT LABORAL I INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA: Olympe De Gouges establia que les dones havien de participar en treballs que no fossin vistos com inferiors. Mary Wollstonecraft afirmava
que les dones eren instruïdes per servir la resta i, per tant, eren inclinades indirectament a decantar-se per oficis que siguin propis dels rols de gènere de l’època. Etta Palm D’Aelders presentava la inclusió de les dones als oficis i activitats públiques com una manera per deixar de ser oprimides.
Finalment, s’ha arribat a la conclusió que, mogudes per les seves experiències personals, elles quatre van posar especial èmfasi en aconseguir que el gènere femení comptés amb representació a la vida política, es concedís el dret a divorci, les dones poguessin comptar amb propietats, assolir una millora en l’educació femenina i la situació matrimonial, concedir-los el dret a comptar amb armes i obtenir una igualtat laboral i independència econòmica.
Així doncs, a partir de l’anàlisi de les seves principals obres i discursos s’han pogut observar algunes de les seves reivindicacions comunes i els arguments que feia servir cadascuna d’elles per tal d’assolir/impulsar la igualtat entre gèneres:
REPRESENTACIÓ I ACTIVITAT EN LA VIDA POLÍTCA: França no podia ser una democràcia sense la participació de les dones (Olympe De Gouges), la dona és necessària com a subjecte polític (Mary Wollstonecraft), Théroigne de Méricourt i Etta Palm D’Aelders defensaven l’argument amb l’exemplificació que altres dones en el passat havien comptat amb grans èxits polítics.
DIVORCI: Olympe De Gouges defensava un “contracte social entre l’home i la dona” i un canvi de lleis on els rols del matrimoni tradicional esdevinguin més favorables per la dona, Mary Wollstonecraft defensava i afirmava que s’havia de fer a les dones lliures, al·ludint possiblement a la concessió del divorci i Etta Palm D’Aelders feia referència a la importància d’un pacte social entre marit i esposa i demanava un canvi en les lleis que garantís als conjugues poder separar-se.
POSSESSIÓ DE PROPIETATS: Olympe De Gouges ho veia com un dret fonamental per tothom, Mary Wollstonecraft afirmava que no tenir-ne suposava ser dependent de l’home, Etta Palm D’Aelders considerava necessari un repartiment igualitari.
EDUCACIÓ: Olympe De Gouges reclamava als Legisladors que canviessin el funcionament de l’ensenyament, ja que l’educació que impartien a les dones estava destinada a donar importància a aspectes irrellevants. Per Mary Wollstonecraft l’educació era la principal causant de la inferioritat de la dona i l’única eina que podia ajudar a assolir una societat igualitària. Théroigne de Méricourt ho plantejava com un dret natural a millorar per tal de reduir el control masculí. Etta Palm D’Aelders considerava que les dones eren educades per satisfer els desitjos masculins i oblidar-se d’elles mateixes. Així doncs, demanava un canvi a les lleis per millorar l’ensenyament.
MATRIMONI: O. De Gouges el definia com “la tomba de l’amor i la confiança” i cal destacar el pacte social que proposava entre homes i dones. Mary Wollstonecraft defensava un matrimoni on les passions no hi fossin presents i denunciava que el principal motiu pel qual les dones es casaven era per elevar la seva posició social i no perquè realment ho volien. Etta Palm D’Aelders veia la unió matrimonial com una esclavitud per la dona i afirmava que el fet de veure’s obligades a complir aquestes exigències, comportava que odiessin allò que en algun moment podrien haver desitjat.
DRET A ARMAR-SE: O. De Gouges va proposar la creació d’una Guàrdia Nacional femenina. La principal defensa de Théroigne de Méricourt era que les dones havien de poder lluitar per defensar el seu país i, com a conseqüència, també pels seus drets naturals. Etta Palm D’Aelders relacionava el fet de poder ser partícips dels treballs militars amb el deslliurament de les opressions.
IGUALTAT LABORAL I INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA: Olympe De Gouges establia que les dones havien de participar en treballs que no fossin vistos com inferiors. Mary Wollstonecraft afirmava
que les dones eren instruïdes per servir la resta i, per tant, eren inclinades indirectament a decantar-se per oficis que siguin propis dels rols de gènere de l’època. Etta Palm D’Aelders presentava la inclusió de les dones als oficis i activitats públiques com una manera per deixar de ser oprimides.
Finalment, s’ha arribat a la conclusió que, mogudes per les seves experiències personals, elles quatre van posar especial èmfasi en aconseguir que el gènere femení comptés amb representació a la vida política, es concedís el dret a divorci, les dones poguessin comptar amb propietats, assolir una millora en l’educació femenina i la situació matrimonial, concedir-los el dret a comptar amb armes i obtenir una igualtat laboral i independència econòmica.