FISCALIDAD DEL DIVORCIO. EL IRPF
Autor: CATALIN ALEX SPAIMOC
Centre: INST. JOAN SOLÀ
Premi: 2n Premi ex-aequo
Document:
1. Objectius / Hipòtesis de treball
Els objectius de la investigació eren analitzar els possibles acords de la dissolució matrimonial i la
fiscalitat del divorci, específicament la tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques, com a conseqüència de la pròpia dissolució matrimonial mitjançant acord o davant d’un
jutge.
2. Metodologia
En la metodologia utilitzada destaca primerament l’anàlisi del sistema impositiu espanyol per
situar en el context al lector, per després analitzar l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques. Per fer aquest anàlisi va ser fonamental la utilització del Memento Fiscal - Francis
Lefebvre i la consulta de la web de l’Agència Tributària.
Tot seguit, l’anàlisi d’articles jurídics, lleis com la Llei de l’IRPF (Ley 35/2006 o LIRPF) i la consulta
amb una professional de la fiscalitat per a la perfecta execució d’aquesta investigació, varen ser de
gran utilitat per un anàlisi en profunditat de la fiscalitat del divorci. Per aquest anàlisi es van tenir
en compte la concessió de pensions d’aliments per als fills, pensions compensatòries per als
cònjuges i adjudicacions de béns.
I per últim, cal destacar la part pràctica d’aquest treball que es va realitzar mitjançant el simulador
de renda de l’AEAT (Agencia Estatal de Administración Tributaria). Aquesta part pràctica consisteix
en representar els aspectes teòrics analitzats al llarg de la investigació a la pràctica, en un cas
d’hipotètica dissolució matrimonial amb dades completament inventades, que bé podrien
adequar-se a un cas vertader.3. Resultats i Conclusions Finals
Quan hi hagi un divorci, a un dels cònjuges se li adjudicarà la propietat on vivien i haurà de pagar una
indemnització a l’altre cònjuge amb la quantitat de diners que li pertoca gràcies a la separació de béns, si és
aquest el seu règim econòmic matrimonial. Si el valor d’aquest immoble és superior al valor que tenia quan
els cònjuges el van comprar, el cònjuge al que no se li adjudica el bé rebrà aquest increment patrimonial com
a compensació i haurà de tributar una part en l’impost de l’IRPF. D’altra banda, l’adjudicatari no tributarà a
no ser que vengui el bé.
Una altra conclusió és que, quan un cònjuge haurà de pagar una pensió alimentària a favor dels fills a l’altre,
el cònjuge que rebrà aquesta pensió alimentària no haurà de pagar els impostos de l’IRPF i aquell que pagarà
aquesta quantitat de diners veurà que les dues quantitats corresponents als seus ingressos i l’anualitat
pagada es sotmeten a percentatges diferents de l’IRPF.
I la darrera conclusió és que quan un dels cònjuges rep una indemnització com a pensió compensatòria, a
causa de la pèrdua patrimonial respecte l’altre, qui la paga reduirà aquesta quantitat al seu import
d’ingressos anuals i qui la rep la declararà com a rendiments del treball.
Els resultats finals són dues declaracions de la renda corresponents a dos ex cònjuges les dades dels quals
van ser completament inventades. En aquest cas, la primera declarant és receptora d’anualitats per aliments
per als fills, obté un guany patrimonial en l’adjudicació de béns i paga una pensió compensatòria al seu ex
cònjuge. El segon declarant és l’adjudicatari del bé immoble i rep la pensió compensatòria de l’altre cònjuge i
paga la corresponent pensió d’aliments per als fills esmentada en el cas de la primera declarant.
Els objectius de la investigació eren analitzar els possibles acords de la dissolució matrimonial i la
fiscalitat del divorci, específicament la tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques, com a conseqüència de la pròpia dissolució matrimonial mitjançant acord o davant d’un
jutge.
2. Metodologia
En la metodologia utilitzada destaca primerament l’anàlisi del sistema impositiu espanyol per
situar en el context al lector, per després analitzar l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques. Per fer aquest anàlisi va ser fonamental la utilització del Memento Fiscal - Francis
Lefebvre i la consulta de la web de l’Agència Tributària.
Tot seguit, l’anàlisi d’articles jurídics, lleis com la Llei de l’IRPF (Ley 35/2006 o LIRPF) i la consulta
amb una professional de la fiscalitat per a la perfecta execució d’aquesta investigació, varen ser de
gran utilitat per un anàlisi en profunditat de la fiscalitat del divorci. Per aquest anàlisi es van tenir
en compte la concessió de pensions d’aliments per als fills, pensions compensatòries per als
cònjuges i adjudicacions de béns.
I per últim, cal destacar la part pràctica d’aquest treball que es va realitzar mitjançant el simulador
de renda de l’AEAT (Agencia Estatal de Administración Tributaria). Aquesta part pràctica consisteix
en representar els aspectes teòrics analitzats al llarg de la investigació a la pràctica, en un cas
d’hipotètica dissolució matrimonial amb dades completament inventades, que bé podrien
adequar-se a un cas vertader.3. Resultats i Conclusions Finals
Quan hi hagi un divorci, a un dels cònjuges se li adjudicarà la propietat on vivien i haurà de pagar una
indemnització a l’altre cònjuge amb la quantitat de diners que li pertoca gràcies a la separació de béns, si és
aquest el seu règim econòmic matrimonial. Si el valor d’aquest immoble és superior al valor que tenia quan
els cònjuges el van comprar, el cònjuge al que no se li adjudica el bé rebrà aquest increment patrimonial com
a compensació i haurà de tributar una part en l’impost de l’IRPF. D’altra banda, l’adjudicatari no tributarà a
no ser que vengui el bé.
Una altra conclusió és que, quan un cònjuge haurà de pagar una pensió alimentària a favor dels fills a l’altre,
el cònjuge que rebrà aquesta pensió alimentària no haurà de pagar els impostos de l’IRPF i aquell que pagarà
aquesta quantitat de diners veurà que les dues quantitats corresponents als seus ingressos i l’anualitat
pagada es sotmeten a percentatges diferents de l’IRPF.
I la darrera conclusió és que quan un dels cònjuges rep una indemnització com a pensió compensatòria, a
causa de la pèrdua patrimonial respecte l’altre, qui la paga reduirà aquesta quantitat al seu import
d’ingressos anuals i qui la rep la declararà com a rendiments del treball.
Els resultats finals són dues declaracions de la renda corresponents a dos ex cònjuges les dades dels quals
van ser completament inventades. En aquest cas, la primera declarant és receptora d’anualitats per aliments
per als fills, obté un guany patrimonial en l’adjudicació de béns i paga una pensió compensatòria al seu ex
cònjuge. El segon declarant és l’adjudicatari del bé immoble i rep la pensió compensatòria de l’altre cònjuge i
paga la corresponent pensió d’aliments per als fills esmentada en el cas de la primera declarant.