LES INFORTUNADES DONES HOMÈRIQUES
Autor: Joana Ripoll Cardosa
Centre: INST.JULIO ANTONIO
Document:
tdr_jr.pdf
(1.54 MB)
: L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és conèixer les circumstàncies doloroses que van tenir lloc en les vides de les troianes més rellevants de la família reial troiana, sent aquestes Hècuba, Políxena, Cassandra, Andròmaca i també Helena, després de la guerra de Troia. A més a més, amb l’objectiu d’aprofundir en el tractament de les dones després de la guerra es tracten les figures de Criseida i Briseida com a botins de guerra. Un altre objectiu és comprendre millor el paper que tenien les dones en la Grècia antiga, pel qual es fa una aproximació a aquesta qüestió.
Així, el resultat d’aquest treball segueix un recorregut que comença amb la recopilació dels trets més rellevants de la dona grega antiga, atenent als seus drets i el seu paper en la societat, seguida d’un context sobre la guerra de Troia, amb l’objectiu de situar el lector en l’ambient, i, finalment, s’introdueixen uns apartats que corresponen a cadascuna de les dones anomenades anteriorment explicant, en cada cas, quin va ser el seu destí després que aquestes fossin capturades pel bàndol enemic.
Sobretot, aquest treball ha comportat molta lectura, tant de fonts gregues antigues com la Ilíada i l’Odissea d’Homer, a partir de qui extraiem els personatges tractats en aquest treball, altres fonts una mica posteriors, com ho són Eurípides, Èsquil, Apol•lodor, Higini, Quint d’Esmirna, entre altres, i articles sobre la qüestió de les dones en la Grècia antiga.
Per tant, a partir de tot el tractat en aquest treball hem arribat a unes conclusions: en primer lloc, es fa menció del sofriment de les dones protagonistes d’aquest treball al mateix temps que es fan comparacions entre elles. En segon lloc, s’acaba de parlar sobre la dona grega antiga i el seu paper en la societat. Després s’esmenta la guerra dels Balcans, analitzant les conseqüències que pot sofrir una dona en la guerra i, d’aquesta manera, poder comparar una guerra mítica amb una guerra molt més actual i demostrar el mal que causa la guerra, en concret, a les dones. Finalment s’ofereix una reflexió sobre el paper de les dones en el món actual davant el paper de la dona de la Grècia antiga, considerada el bressol de la societat actual.
Així, el resultat d’aquest treball segueix un recorregut que comença amb la recopilació dels trets més rellevants de la dona grega antiga, atenent als seus drets i el seu paper en la societat, seguida d’un context sobre la guerra de Troia, amb l’objectiu de situar el lector en l’ambient, i, finalment, s’introdueixen uns apartats que corresponen a cadascuna de les dones anomenades anteriorment explicant, en cada cas, quin va ser el seu destí després que aquestes fossin capturades pel bàndol enemic.
Sobretot, aquest treball ha comportat molta lectura, tant de fonts gregues antigues com la Ilíada i l’Odissea d’Homer, a partir de qui extraiem els personatges tractats en aquest treball, altres fonts una mica posteriors, com ho són Eurípides, Èsquil, Apol•lodor, Higini, Quint d’Esmirna, entre altres, i articles sobre la qüestió de les dones en la Grècia antiga.
Per tant, a partir de tot el tractat en aquest treball hem arribat a unes conclusions: en primer lloc, es fa menció del sofriment de les dones protagonistes d’aquest treball al mateix temps que es fan comparacions entre elles. En segon lloc, s’acaba de parlar sobre la dona grega antiga i el seu paper en la societat. Després s’esmenta la guerra dels Balcans, analitzant les conseqüències que pot sofrir una dona en la guerra i, d’aquesta manera, poder comparar una guerra mítica amb una guerra molt més actual i demostrar el mal que causa la guerra, en concret, a les dones. Finalment s’ofereix una reflexió sobre el paper de les dones en el món actual davant el paper de la dona de la Grècia antiga, considerada el bressol de la societat actual.