Skip to main content

Futbol Femení: Passat, Present i Futur

Autor: Núria Mitjavila Domènech
Centre: INST.ANTONI POUS I ARGILA
Document:
Amb el treball de recerca del futbol femení, passat, present i futur, tenia la intenció de donar a conèixer tot el que engloba aquest esport començant pel passat per explorar part del recorregut del futbol femení al llarg de la història on vaig tenir la sort de comptar amb l’ajuda de la Carmen Nieto, una exjugadora del FCBarcelona que va jugar el primer partit de futbol femení en el Camp Nou.

Seguidament, vaig parlar de l’actualitat del futbol femení, ja que considerava important mostrar les diferències que hi ha en el futbol entre els dos sexes ja siguin aquestes anatòmiques, biològiques i psicològiques com la que podem trobar en els mitjans de comunicació, el sou, la remuneració econòmica de les competicions, les futbolistes embarassades i finalment la publicitat i els patrocinadors. En aquest cas, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a la Bruna Vilamala, actual jugadora del primer equip del Barça Femení per veure com han canviat les coses d’ençà que ella va començar a jugar a futbol i les diferències entre el futbol femení i masculí, entre altres temes.

També vaig veure oportú que valia la pena destacar a totes aquelles jugadores, però també entrenadores, àrbitres, directives i periodistes que han estat lluitant diàriament per tenir un lloc en el món del futbol i quin ha sigut el seu motiu per seguir perseguint els objectius tot i les dificultats. En aquest apartat d’actualitat, vaig poder entrevistar a dos àrbitres.

Com que un dels objectius del treball era buscar quin és el camí a seguir per canviar les diferències que les dones s’han trobat en el futbol, com a part pràctica tenia clar que l’havia d’enfocar en com educar a les futures generacions per aconseguir aquesta igualtat entre els gèneres, en un futur bastant pròxim. És per això que vaig decidir fer una petita anàlisi de pel·lícules i llibres que parlessin de futbol per veure la nfluència que tenen en la societat. Per concloure la part més pràctica, vaig fer un Trivial, un joc de taula sobre el futbol femení per jugar amb la família i on has d’endevinar les preguntes que es plantegen
al llarg de la partida per tal de guanyar. A més del joc de taula, faig fer una aplicació del Trivial on consten les mateixes preguntes que hi ha en el joc de taula, però que hi jugues a través dels dispositius mòbils.


Un cop finalitzat el Treball de Recerca, vaig tenir una valoració força positiva de tal com ha anat. He tingut l’oportunitat d’aprofundir molt més del que sabia sobre el futbol femení i adonar-me de la importància de la lluita constant que han portat a terme moltes dones al llarg de la història. Si no fos per les contínues reivindicacions i manifestacions en contra de la desigualtat d’aquest esport, probablement avui en dia
encara tindríem aquesta desconsideració i la societat seguiria tenint una mentalitat tancada respecte al futbol femení. Aquest fet m’ha servit per veure que a la vida mai ningú et regalarà res i que l’única persona que et posa els límits ets tu mateix.

Per altra banda, el fet de poder entrevistar a la Carmen Nieto, una de les primeres jugadores de futbol a Espanya, i la Bruna Vilamala, actual jugadora del primer equip del FCBarcelona, va servir per donar-me compte que hem de ser les pròpies noies les que ens hem de reivindicar i implicar si volem tenir més oportunitats en el futbol. Alhora, vaig donar per assolits els objectius d’aquesta recerca. En el marc teòric vaig veure, el recorregut del futbol femení al llarg de la història pel que fa a les competicions i el seu creixement en el nombre d’equips, jugadores però també àrbitres i entrenadores, des del primer partit oficial el 1892 fins a l’actualitat. Vaig poder observar les diferències anatòmiques, biològiques i psicològiques entre el futbol femení i masculí, per veure que el futbol femení no ha de ser un mirall del masculí i que no es tracta de mirar les diferències entre l’un i l’altre sinó que s’ha de poder entendre que són diferents maneres de veure el futbol.

Resseguint els articles de premsa, vaig veure que la manera de la qual s'enfoquen les notícies està influenciada per la mentalitat social. Per això en els primers articles, es posicionen en contra del futbol femení, es troba estrany que una noia jugui a un bon nivell i utilitzen ironia quan parlen de jugadores. A mesura que avancen els anys la mentalitat de la societat canvia i alhora, es comença a valorar d'una manera més objectiva. És per això que perquè Espanya pugui a tenir una lliga professional (avui dia la Primera Divisió Femenina és semiprofessional), no és només una qüestió de sous per part dels clubs, sinó que primerament és imprescindible un canvi en la mentalitat de la societat. El masclisme és una de les lluites que s’ha de vèncer per aconseguirel dret a la igualtat i el respecte, no només en l’esport. Per sort, en els darrers anys, hi ha hagut una major implicació de les federacions per desenvolupar, comunicar, comercialitzar, governar i empoderar el futbol femení.

La part pràctica del treball em va resultar beneficiosa a l'hora de veure d'una manera més clara que no només els mitjans de comunicació reflecteixen la societat sinó que els llibres i pel·lícules també depenen molt del context en el qual es produeixen. Si volem que en un futur els nens i les nenes puguin jugar a futbol sense diferències ni perjudicis, cal que els llibres i les pel·lícules, però també els videojocs de futbol, els jocs de taula i els futbolins, entre altres maneres d'aprendre els infants diàriament, els hi ensenyin que tothom té dret a jugar a futbol amb igualtat de condicions.

Finalment, durant el treball, em vaig enriquir personalment quedant-me amb les parts positives de la història del futbol femení i l’evolució que tindrà els pròxims anys. Tot i que encara hi ha persones que no coneixen gairebé res del futbol femení, gran part dóna suport i lluita per aconseguir la igualtat. Puc assegurar que, tot i que m'hagués agradat aprofundir més en alguns aspectes del treball, vaig treballar de manera crítica, constant i autònoma, pel que vaig acabar molt satisfeta amb el resultat final.