Skip to main content

Catalunya il·luminada gràcies a la Vall Fosca

Autor: Anna Pau Nus
Centre: INST. HUG ROGER III
Document:
tdr_9.pdf (7.68 MB)
L’objectiu principal és esbrinar l’avenç que va suposar per Catalunya, però, especialment per la Vall Fosca, la construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella. Seguidament, d’aquest objectiu principal en deriven els específics que són; conèixer els motius que van portar a la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella, indagar sobre les condicions de vida de les més de 4.000 persones que van participar en la seva construcció, investigar sobre els canvis que va causar, tant en l’àmbit de Catalunya com en l’àmbit comarcal; i esbrinar com es va viure un canvi tan important en l’àmbit econòmic, però també com el va viure la gent autòctona de la Vall.

Fins fa uns anys, la central de Capdella era molt reconeguda i destacada en l’àmbit espanyol. Tot i això, aquesta perilla de quedar-se en l’oblit, en no quedar absolutament cap treballador, dels que van venir a construir la central; i, a més a més, el benefici econòmic que suposa actualment és pràcticament inexistent.

Si ens centrem en la Vall abans de la construcció de la central, aquesta es basava en el sector primari, concretament en l’agricultura i la ramaderia, que provocava un endarreriment econòmic descoratjat per l’aïllament i sustentat per la necessitat d’unes vies de comunicació. No obstant això, tot va canviar al començament del S.XX, amb la construcció de la central de Capdella, que va comportar l’arribada de milers de treballadors i d’un gran nombre d’enginyers i tècnics estrangers, per adquirir la tecnologia més avançada, i aconseguir unir el treball manual amb la mecanització, en construir la carretera o la mateixa central. Una vida compartida entre la població immigrant i la gent autòctona, la qual també s’involucrà en la construcció, combinant el sector primari amb un incipient sector secundari. Com a conseqüència de l’arribada de tantíssima gent, múltiples habitatges es van haver d’oferir als nous habitants de la Vall, els quals feien palpable la desigualtat social, entre els caps i els directius envers els treballadors, i altrament, es van construir diverses infraestructures; com la carretera.

En l’àmbit econòmic, una esperada electrificació per part dels catalans, va tenir lloc l’any 1914 a Barcelona i a la seva zona metropolitana, la qual va permetre la industrialització de Catalunya. De fet, en l’àmbit comarcal també va comportar grans millores en l’àmbit econòmic durant el procés de construcció de la central. Encara que una vegada finalitzades les obres, tan sols puguem apreciar l’arribada de la llum als municipis, i una única indústria, la central. No obstant això, la immigració o l’alternança de la feina del camp amb el sector secundari, van ser els trets més significatius que el proletariat ens va deixar plasmat a la vall.

En un principi hi ha un considerable augment demogràfic, causat per la massiva arribada d’obrers per la construcció de la central. Tot i això, quan el procés de construcció es finalitza, es produeix un despoblament que també és agreujat per l’aturada de la industrialització durant la Guerra Civil, o per la mecanització del camp i una demanda de mà d’obra per part de les indústries de Barcelona i l’àrea metropolitana durant els anys seixanta. Per consegüent, una feina concreta en un moment determinat, que va comportar una escassa permanència familiar a llarg termini, una continuïtat tan sols basada en els vincles afectius, ja que en acabar la construcció, múltiples treballadors es van desplaçar cap a altres obres hidràuliques en cerca de noves oportunitats laborals.

Actualment, cent anys després de la seva posada en funcionament, la Central encara produeix electricitat, i amb la mateixa tecnologia. Ara bé, si comparem el pes de la producció d’electricitat total als anys vint i trenta del segle passat envers l’actual, la diferència és notable. Actualment és molt menor. Tanmateix, la possibilitat d’altres usos turístics o pedagògics està present.

A partir de les conclusions extretes podem afirmar que la primera subhipòtesi es compleix, és a dir, la construcció de la Central va suposar un gran avenç per la Vall Fosca des del punt de vista social. Hi ha uns canvis d’hàbits en la gent autòctona de la vall, un canvi de la Vall propiciat per l’arribada de famílies que provenen de les ciutats. A més a més, no es pot negar que la població immigrant va impulsar un canvi de mentalitat i unes millores socials que juntament amb els avenços de la comunicació van impulsar el desenvolupament social de la zona. Uns avenços que sense aquesta població no haguessin arribat tan aviat.

En segon lloc, rebutgem la segona hipòtesi referent a l’aspecte econòmic al no poder verificar que actualment es compleixi. La construcció de la Central va comportar importants avenços econòmics durant els anys de la seva construcció i els primers anys posteriors a aquesta, però que no van perdurar al llarg del temps.

Finalment, podem acceptar l’hipòtesi principal d’aquest treball afirmant que la construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella va suposar un gran canvi per la Vall Fosca, tot i que ho va fer amb més força des del punt de vista social que econòmic.

Per concloure, la construcció d’aquesta no hagués estat possible sense tota la gent que va creure en ella; una infraestructura que semblava un somni o una utopia i que s’ha convertit en un projecte tan emblemàtic, com és, La Central Hidroelèctrica de Capdella. Un succés que ens serveix per adonar-nos que els somnis estan per complir-se i que per aconseguir-los tan sols cal imaginar-los.