Fagoteràpia com alternativa al tractament amb antimicrobians
Autor: Judit Vilar Falomí
Centre: INST.PERE BARNILS
Document:
A principis del segle XX, amb la descoberta de la penicil·lina, es van començar a fabricar els primers antibiòtics. D’aquesta manera es van poder combatre les malalties causades per infeccions bacterianes, que causaven la mort d’una gran part de la població.
Durant els últims anys hi ha hagut un abús descontrolat del consum d’antibiòtics. Com a conseqüència, els bacteris i altres microorganismes causants de malalties infeccioses s’han adaptat a la presència d’aquests antibiòtics i han mutat de manera que han adquirit resistència, fent que aquests tractaments resultin inefectius.
Tot i que els antibiòtics segueixen sent uns fàrmacs eficaços per lluitar contra les infeccions bacterianes, durant els últims anys han aparegut algunes espècies que s’han tornat multirresistents a molts antibiòtics i, quan es van acabant els compostos tradicionals, és quan s’ha de pensar en altres alternatives per a poder eliminar la infecció bacteriana. Una d’aquestes alternatives és la teràpia fàgica, és a dir, utilitzar virus anomenats bacteriòfags que tenen la capacitat de destruir cèl·lules bacterianes i, per tant, acabar amb la infecció.
L’objectiu del present treball ha estat veure si la soca bacteriana Salmonella enterica serovarietat Typhimurium LT2 podia ser eliminada pels bacteriòfags L1 i P22, i també com actuava en presència dels antibiòtics ampicil·lina (Ap), espectinomicina (Spc) i estreptomicina (Str).
Amb les pràctiques que he pogut realitzar al laboratori de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, he pogut dur a terme la investigació, i mesurar-ne els resultats a partir de mètodes indirectes, com el càlcul de la DO mitjançant l’espectrofotòmetre i el recompte de viables en cfu/ml, en ressembres en plaques de petri.
D’aquesta manera, els resultats obtinguts han estat que tant els dos bacteriòfags, com els tres antibiòtics tenen un efecte sobre la soca bacteriana, i tots, en més o menys quantitat, li provoquen la mort. Per tant, es pot assegurar que tots dos mètodes aconsegueixen l’objectiu principal. Ha estat molt interessant, però, observar amb quin mecanisme ho fa cada un d’aquests elements i veure’n la seva eficàcia i diferències.
Com a conclusió n’he pogut extreure que, en el seu conjunt, es consideren positius els efectes que causen els bacteriòfags sobre les soques bacterianes però, segons els experts, calen més proves i controls per a poder determinar exactament quins poden ser els efectes secundaris que podrien desenvolupar les tècniques com la fagoteràpia
Durant els últims anys hi ha hagut un abús descontrolat del consum d’antibiòtics. Com a conseqüència, els bacteris i altres microorganismes causants de malalties infeccioses s’han adaptat a la presència d’aquests antibiòtics i han mutat de manera que han adquirit resistència, fent que aquests tractaments resultin inefectius.
Tot i que els antibiòtics segueixen sent uns fàrmacs eficaços per lluitar contra les infeccions bacterianes, durant els últims anys han aparegut algunes espècies que s’han tornat multirresistents a molts antibiòtics i, quan es van acabant els compostos tradicionals, és quan s’ha de pensar en altres alternatives per a poder eliminar la infecció bacteriana. Una d’aquestes alternatives és la teràpia fàgica, és a dir, utilitzar virus anomenats bacteriòfags que tenen la capacitat de destruir cèl·lules bacterianes i, per tant, acabar amb la infecció.
L’objectiu del present treball ha estat veure si la soca bacteriana Salmonella enterica serovarietat Typhimurium LT2 podia ser eliminada pels bacteriòfags L1 i P22, i també com actuava en presència dels antibiòtics ampicil·lina (Ap), espectinomicina (Spc) i estreptomicina (Str).
Amb les pràctiques que he pogut realitzar al laboratori de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, he pogut dur a terme la investigació, i mesurar-ne els resultats a partir de mètodes indirectes, com el càlcul de la DO mitjançant l’espectrofotòmetre i el recompte de viables en cfu/ml, en ressembres en plaques de petri.
D’aquesta manera, els resultats obtinguts han estat que tant els dos bacteriòfags, com els tres antibiòtics tenen un efecte sobre la soca bacteriana, i tots, en més o menys quantitat, li provoquen la mort. Per tant, es pot assegurar que tots dos mètodes aconsegueixen l’objectiu principal. Ha estat molt interessant, però, observar amb quin mecanisme ho fa cada un d’aquests elements i veure’n la seva eficàcia i diferències.
Com a conclusió n’he pogut extreure que, en el seu conjunt, es consideren positius els efectes que causen els bacteriòfags sobre les soques bacterianes però, segons els experts, calen més proves i controls per a poder determinar exactament quins poden ser els efectes secundaris que podrien desenvolupar les tècniques com la fagoteràpia