Skip to main content

Origen i consolidació de la biblioteca popular de Cervera (1931-1939)

Autor: Aina Valldaura Rivera
Centre: INST.ANTONI TORROJA
Origen i consolidació de la Biblioteca Popular de Cervera(1931-1939)


En aquest treball he intentat estudiar l'origen de la Biblioteca Popular de Cervera , n'he analitzat el seu funcionament i he avaluat l'impacte que tingué aquest equipament cultural per a la ciutat.
Aquest estudi es contextualitza en el procés de recuperació cultural que tingué lloc en el nostre país entre els anys 1931 i 1936 , el qual es va veure interromput per una cruenta guerra civil i no es va poder recuperar fins 40 anys més tard.

Vaig triar aquest tema com a treball de recerca per la especial vinculació que he tingut des que era petita amb la biblioteca i especialment amb el món dels llibres.
Però a part de la lectura i els llibres a la biblioteca hi ha una altre element que realment em fascina que és l’ambient que es respira allí dins, és un ambient completament diferent a l’exterior, ple de silenci, pau i tranquil·litat, és un espai on et pots passar hores sense adonar-te’n, perquè a dins la Biblioteca tot canvia, les olors, les sensacions, les motivacions, les percepcions, el podríem anomenar doncs com un santuari del coneixement, és tant i tant ric que tot el que passa a fora sembla que perdi importància.

Finalment l’acte de celebració del 75é aniversari, que tingué lloc a l’edifici de l’antiga biblioteca el passat 2009 em va fer adonar que per molta gent de la ciutat, la biblioteca havia estat més que un espai de lectura havia sigut un lloc de trobada, un espai on gaudir aprenent i on descobrir mons nous que els quedaven molt lluny però que gràcies als llibres s’ apropaven una mica a la petita i rural vila de Cervera.

OBJECTIUS

-Conèixer la política cultural del govern de la segona república.
-Estudiar la consolidació de la Xarxa de biblioteques de la Generalitat republicana.
-Conèixer els motius pel qual es va ubicar a Cervera una de les dues biblioteques populars que creà la Generalitat.
-Analitzar el funcionament i l’organització de la biblioteca i conèixer les relacions que mantenia amb la resta de biblioteques de Catalunya.
-Analitzar la seva relació amb l’organització de les Biblioteques del front durant la Guerra Civil.
-Entendre i analitzar que va comportar per Cervera el fet que s’instaurés una biblioteca, la repercussió cultural que va tenir i quines conseqüències se’n van derivar.




PROCEDIMENTS

-Analitzar les dades obtingudes a partir del la creació d’una base de dades feta mitjançant el buidatge d’aquestes
-Treballar amb material d’arxiu
-Llegir els llibres publicats sobre el tema
-Entrevistar persones relacionades amb la biblioteca o amb algun tipus de vinculació amb aquesta
-Utilitzar estadístiques per analitzar dades de caràcter sociològic
-Duu a terme un treball de memòria històrica i de memòria fotogràfica


A l’hora de realitzar el meu treball el vaig organitzar al voltant de tres grans blocs que he desenvolupat en diferents apartats. Per una banda la política cultural de la Generalitat Republicana amb els seus antecedents i en concret el paper de les biblioteques, per l’altra la biblioteca a Cervera, el seu origen i conseqüències, i finalment el paper de la biblioteca tan a Cervera com en el front durant un període extremadament convuls com va ser la guerra civil.

Un dels elements que més m'ha fascinat i sorprès, a l'hora de fer el treball, ha estat la dedicació i professionalitat de les bibliotecàries a una causa, la de difondre la cultura a tots els nivells de la societat a partir de Biblioteques, filials i el servei de préstec. També la gran varietat d’usuaris que feien ús de la biblioteca entre els quals nens, homes, dones, obrers , empresaris, funcionaris, aprenents, jubilats, persones sense feina, estudiants... Gent de tot tipus hi recorria per qualsevol qüestió o quan tenia un problema, o simplement, com a diversió perquè per primera vegada disposaven d’un equipament on no es feia cap distinció entre els usuaris, on els llibres eren a disposició del públic sense panys, ni armaris tancats. La cultura era a l’abast de tothom, i sobretot també de les dones. Finalment també voldria destacar la seva implicació en el Servei de Biblioteques del Front amb l’objectiu de distreure els combatents situats al front d’Aragó, condemnats al fred i a la solitud de la guerra.