CANI-PARK
Autor: ADRIÀ PLANAS CARBONELL
Centre:
Document:
MEMÒRIA RESUM DEL: CANI-PARK
No podria iniciar aquest treball sense explicar , QUE ÉS UN CANI PARC?
És un parc per a gossos en un espai delimitat, on els cans poden realitzar exercicis i jocs, sempre supervisats. Tècnicament no precisa masses requeriments, una tanca, accessos organitzats amb portes, dobles i separades, fonts, etc.. Tampoc poden faltar els sistemes de recollida i neteja dels excrements dels animals, per mantenir el parc en òptimes condicions. Elements opcionals poden ser els d’agility, amb petites rampes, ponts, etc.. on els gossos poden esbargir-se sols o dirigits.
El meu objectiu va ser des d’un primer moment, realitzar una proposta integradora, que compatibilitzes “LA INFRAESTRUCTURA DEL CANI-PARK”, amb una tasca socialitzadora i això sense deixar de banda, la cerca de la més innovadora tecnologia i la sostenibilitat .
La metodologia utilitzada per assolir aquest objectiu. He realitzant una valoració de les instal•lacions existents, tant al país com a fora. He visitat 2 parcs, per veure elements que funcionen bé i m’interessa mantenir i d’altres que no.
Sóc molt conscient que per realitzar una infraestructura d’aquestes característiques, cal demostrar la seva conveniència i per això he realitzat una enquesta a diferents edats, tant amb tinença de gos com sense, per poder obtenir una mostra significativa.
La cerca de l’element innovador, com la màquina RECEX de recollida d’excrements, les llambordes permeables XERIPAVE per zones humides o el dispositiu de control d’accés, han estat una constant durant tot el projecte. No obstant la innovació ha d’anar de la mà de la sostenibilitat, energies renovables, materials de llarga durabilitat, etc..
He completat la metodologia de treball d’aquest CANI-PARC, amb la realització d’uns plànols o vistes.
Crec que el meu treball és un projecte diferenciat, per combinar la infraestructura, amb un sistema de gestió innovador i fins ara no emprat amb aquesta temàtica, enlloc. He creat un BLOG, el CANI-TEMPS BANC-de-RIPOLL. Sovint les persones amb mascotes tenen dificultat durant les seves absències. Aquest projecte consistiria en penjar les sol•licituds, incloent la forma de contacte, al blog. És una eina de gestió diferent, fins ara utilitzada solsament pels BANCS DE TEMPS, que propicia l’altruisme, el voluntariat i fa una important tasca integradora social, en col•lectius com poden ser els de la tercera edat.
Els resultats obtinguts són encoratjadors, veig que potser un projecte real, amb un manteniment relativament fàcil i assequible. Vistos tots els components, podem dir que el parc és bastant autogestionable, doncs no requereix de ningú que estigui de forma permanent en el recinte. Si que periòdicament, potser una vegada a la setmana, caldrà revisar les instal•lacions, per si cal reposar bosses, afegir sorra a la RECEX o arranjar quelcom.
Aquest mínim manteniment, el pot fer l’ajuntament, amb la seva brigada o podria fer-lo l’ACPAM (Associació Comarcal per a la Promoció i Ajut als Minusvàlids),empresa que ja realitza al municipi, tasques de manteniment a jardins i així col•laboraríem amb una tasca social molt important.
CONCLUSIONS, realitzar aquest treball ha estat molt satisfactori i encara que he proposat un CANI-PARK de màxims, sempre es pot fer amb menys elements dels que jo hi he integrat.
Mostrar el màxim d’opcions per configurar un projecte respectuós amb el medi i alhora de gran utilitat, també ha estat un dels reptes que des del principi em vaig plantejar.
Només em quedaria concloure, defensant com ho he fet en tot el transcurs del treball, la gran utilitat que tindria per la vila de Ripoll, la instal•lació d’una infraestructura d’aquestes característiques. Més enllà de ser un espai on deixar els gossos en llibertat, és principalment un lloc de trobada i sociabilització.
No podria iniciar aquest treball sense explicar , QUE ÉS UN CANI PARC?
És un parc per a gossos en un espai delimitat, on els cans poden realitzar exercicis i jocs, sempre supervisats. Tècnicament no precisa masses requeriments, una tanca, accessos organitzats amb portes, dobles i separades, fonts, etc.. Tampoc poden faltar els sistemes de recollida i neteja dels excrements dels animals, per mantenir el parc en òptimes condicions. Elements opcionals poden ser els d’agility, amb petites rampes, ponts, etc.. on els gossos poden esbargir-se sols o dirigits.
El meu objectiu va ser des d’un primer moment, realitzar una proposta integradora, que compatibilitzes “LA INFRAESTRUCTURA DEL CANI-PARK”, amb una tasca socialitzadora i això sense deixar de banda, la cerca de la més innovadora tecnologia i la sostenibilitat .
La metodologia utilitzada per assolir aquest objectiu. He realitzant una valoració de les instal•lacions existents, tant al país com a fora. He visitat 2 parcs, per veure elements que funcionen bé i m’interessa mantenir i d’altres que no.
Sóc molt conscient que per realitzar una infraestructura d’aquestes característiques, cal demostrar la seva conveniència i per això he realitzat una enquesta a diferents edats, tant amb tinença de gos com sense, per poder obtenir una mostra significativa.
La cerca de l’element innovador, com la màquina RECEX de recollida d’excrements, les llambordes permeables XERIPAVE per zones humides o el dispositiu de control d’accés, han estat una constant durant tot el projecte. No obstant la innovació ha d’anar de la mà de la sostenibilitat, energies renovables, materials de llarga durabilitat, etc..
He completat la metodologia de treball d’aquest CANI-PARC, amb la realització d’uns plànols o vistes.
Crec que el meu treball és un projecte diferenciat, per combinar la infraestructura, amb un sistema de gestió innovador i fins ara no emprat amb aquesta temàtica, enlloc. He creat un BLOG, el CANI-TEMPS BANC-de-RIPOLL. Sovint les persones amb mascotes tenen dificultat durant les seves absències. Aquest projecte consistiria en penjar les sol•licituds, incloent la forma de contacte, al blog. És una eina de gestió diferent, fins ara utilitzada solsament pels BANCS DE TEMPS, que propicia l’altruisme, el voluntariat i fa una important tasca integradora social, en col•lectius com poden ser els de la tercera edat.
Els resultats obtinguts són encoratjadors, veig que potser un projecte real, amb un manteniment relativament fàcil i assequible. Vistos tots els components, podem dir que el parc és bastant autogestionable, doncs no requereix de ningú que estigui de forma permanent en el recinte. Si que periòdicament, potser una vegada a la setmana, caldrà revisar les instal•lacions, per si cal reposar bosses, afegir sorra a la RECEX o arranjar quelcom.
Aquest mínim manteniment, el pot fer l’ajuntament, amb la seva brigada o podria fer-lo l’ACPAM (Associació Comarcal per a la Promoció i Ajut als Minusvàlids),empresa que ja realitza al municipi, tasques de manteniment a jardins i així col•laboraríem amb una tasca social molt important.
CONCLUSIONS, realitzar aquest treball ha estat molt satisfactori i encara que he proposat un CANI-PARK de màxims, sempre es pot fer amb menys elements dels que jo hi he integrat.
Mostrar el màxim d’opcions per configurar un projecte respectuós amb el medi i alhora de gran utilitat, també ha estat un dels reptes que des del principi em vaig plantejar.
Només em quedaria concloure, defensant com ho he fet en tot el transcurs del treball, la gran utilitat que tindria per la vila de Ripoll, la instal•lació d’una infraestructura d’aquestes característiques. Més enllà de ser un espai on deixar els gossos en llibertat, és principalment un lloc de trobada i sociabilització.