Skip to main content

Pintura geometricament daliniana

Autor: Aida Martínez Mach
Centre: INST.OLIVAR GRAN
Amb el nom de Pintura geomètricament daliniana començo un treball que basa el seu estudi en l’anàlisi de la geometria que utilitzava Salvador Dalí en una part important de la seva obra.
Vaig començar a pensar en aquest possible treball de recerca un dia al Museu Dalí de Figueres, concretament mirant Leda atòmica. Després d’una estona observant els detalls del quadre em vaig adonar que cap objecte es toca l’un amb l’altre. Aquest fet em va cridar l’atenció i em va interessar, i a partir d’aquell moment vaig voler saber el perquè.
El Teatre-Museu fou la darrera gran obra de Salvador Dalí, que va culminar amb la construcció de la cúpula geodèsica que presideix i universalitza l’espai figuerenc.
L’estructura transparent i perfectament equilibrada sota la qual descansa el geni figuerenc és el punt de partida d’aquest treball de recerca, l’objectiu del qual és demostrar que Salvador Dalí no era únicament un artista surrealista, sinó que alguns dels seus quadres es basaven en la ciència matemàtica, concretament en la geometria, gràcies a la influència d’alguns matemàtics i científics al llarg de la seva trajectòria artística.
De la mateixa manera que la cúpula daliniana clou el projecte vital de l’artista, en aquest treball de recerca és la construcció de la cúpula geodèsica.

La recerca duta a terme per treballar la hipòtesi que justifica el meu estudi –és a dir, que Salvador Dalí era un bon coneixedor de la geometria i que la va aplicar reiteradament als seus quadres- culmina amb la reproducció a escala reduïda de la cúpula geodèsica i que respon també a càlculs estrictament matemàtics.
Em satisfà, per tant, acabar el treball de recerca amb els objectius que m’havia proposat assolits. A partir de l’estudi dels quadres més coneguts de Salvador Dalí es demostra que, malgrat l’etiqueta d’artista surrealista, va saber conrear amb èxit diversos estils.
Les seves excentricitats van fixar una personalitat que el va fer atractiu a la resta de la societat, i que com a geni li van oferir la possibilitat d’aconseguir el que segurament volia: ser diferent dels altres, ser “especial”. Personalment, crec que ho va aconseguir.