El paper i la imatge de la dona en el franquisme
Autor: Estel TRIOLA ARTIGAS
Centre: INST.SANTIAGO SOBREQUÉS VIDAL
Document:
Aquest és un treball d’àmbit històric que tracta el paper que se li atribueix durant el franquisme. Està plantejat des de diferents sectors o àmbits: l’educació, la Sección Femenina de la Falange, el món laboral i el nacionalcatolicisme. Els objectius plantejats foren: Conèixer el perquè d’aquell paper de dona subordinada, esbrinar com s’havia transmès entre el públic femení i què defensava, quins factors van afavorir-ne el canvi i determinar si aquella ideologia tan sexista es manté vigent. La hipòtesi de partida era la següent: la dona sempre ha estat sotmesa al marit i un dels instruments que utilitzava el règim per transmetre el seu model femení era l’educació: l’Església catòlica i la Sección Femenina, la principal organització femenina del règim. L’educació va ser el principal mitjà de divulgació de la ideologia feixista que educava les nenes per al matrimoni i per a la submissió.