The truth behind Finland's success
Autor: Ariadna Paraira Giménez
Centre: EDUCEM II
Premi: 2n premi ex aequo
Document:
tr_the_truth_behind_finlands_success.pdf
(18.45 MB)
The truth behind Finland’s success
(Comparativa entre sistemes educatius de diferents parts del món: Estats Units (Estats de Kansas, Washington, New Jersey), Catalunya i Finlàndia)
El meu treball està basat en la comparació entre diferents sistemes educatius de diferents regions. Les dues primeres zones, Estats Units i Catalunya, van captar la meva atenció degut a que he tingut la oportunitat d’estudiar en ambdós sistemes. Finlàndia, per altra banda, em va interessar particularment degut a que durant la meva estada a US vaig conèixer una noia d’intercanvi finesa que tenia un nivell elevadíssim en totes les matèries, tenia molts recursos i habilitats, parlava 4 idiomes i em va explicar com treballaven al seu país. Tot plegat em va motivar a profunditzar més en les diferències dels seus sistemes acadèmics.
Per aquest motiu, la meva hipòtesi inicial va ser que Finlàndia obtindria els millors resultats, seguit de Catalunya i, per últim, estats Units.
Vaig dividir el meu treball en dues parts: teòrica i pràctica. Per a la part teòrica del projecte, vaig fer una recerca profunda de les bases de cadascun dels sistemes educatius, a més d’uns comparació posterior entre ells. En relació a la part pràctica, vaig dissenyar un examen de coneixements generals que se suposa que alumnes de 14 a 16 anys haurien de tenir a nivell internacional.
Malgrat que el meu treball està redactat en anglès, cada prova va ser redactada en la llengua materna de la regió estudiada, per tal d’aconseguir igualtat de condicions per a tots els estudiants.
La prova contenia preguntes relatives a diferents assignatures 8matemàtiques, música, geografia, història, llengua estrangera, biologia i química). La llengua estrangera era anglès, tant per catalans com per finesos, i espanyol per als americans.
Amb l’objectiu d’aconseguir aquest aprofundiment, vaig establir els següents sub-objectius:
• Entendre la metodologia d’estudi, però també la forma de vida de cada regió estudiada (horaris, implicació dels pares, professors etc.).
• Trobar el perquè de que els ciutadans finesos parlin una mitja de 4 idiomes, mentre que els catalans són bilingües o trilingües i els americans solen parlar només anglès.
• Mantenir el contacte amb persones que vaig conèixer durant el meu any d’intercanvi a Seattle, a part de conèixer noves persones d’altres estats.
• Escriure el projecte complet en anglès, considerant-lo al mateix temps un repte personal, ja que no és la meva llengua materna.
Les conclusions a les que vaig arribar després de l’anàlisi de la part teòrica i d’haver enviat 125 proves, haver-les corregit i analitzat a través de gràfics i estadístiques, van ser les següents:
1) Horaris (tant de dormir, com escolars, com d’àpats): Catalunya presenta els pitjors horaris, considerant que els alumnes tenen una pausa de 2 hores per dinar, després de la qual han de tornar a classe, causant així cansament i manca d’eficiència acadèmica.
2) Pauses entre classes: La durada de les classes a Finlàndia es de 45 minuts, amb pauses de 5 a 10 minuts entre cadascuna. A Catalunya i estats Units, per altra banda, tenen una pausa de 30 minuts en mig de l’horari escolar.
3) Implicació dels pares: Es significativament superior a Finlàndia, on tenen fins a 3 anys de baixa per maternitat, a més de la possibilitat d’absentar-se del treball per tal de tenir cura dels seus fills en el cas d’estar malalts.
4) Televisió: A Finlàndia, els ciutadans veuen televisió en anglès des del principi, independentment de la seva classe social.
5) Inversió econòmica del govern: A Finlàndia totes les escoles són públiques (excepte un 2%), totes de la mateixa qualitat i amb menjar i llibres gratuïts.
6) Professors molt ben preparats: A Finlàndia els professors han de tenir un màster (alguns d’ells especialitzats en necessitats educatives especials), la qual cosa permet tenir un major prestigi entre la població.
7) Número elevat de professors per alumne/a a Finlàndia.
8) Poca immigració a Finlàndia, comparat amb Estats Units i Catalunya. Amb tot i això, la poca que hi ha és integrada fàcil i adequadament.
A partir de les conclusions mencionades anteriorment, conjuntament amb els resultats de la prova pràctica (mitja de Catalunya: 4’8; mitja de Washington: 4’8; mitja de New Jersey: 4’8; mitja de Kansas: 3’3; mitja d’altres estats americans: 2’1 i mitja de Finlàndia: 8’3), vaig ser capaç d’extreure la meva conclusió final: Finlàndia té el millor sistema educatiu gràcies a la filosofia de vida dels seus ciutadans, referint-me amb això, que tenen valors i principis que permeten que això ocorri. No es pot assegurar que la mateixa política aplicada a Estats Units i Cataluña funcionés de la mateixa manera, simplement degut a la manera de ser de cada societat.
(Comparativa entre sistemes educatius de diferents parts del món: Estats Units (Estats de Kansas, Washington, New Jersey), Catalunya i Finlàndia)
El meu treball està basat en la comparació entre diferents sistemes educatius de diferents regions. Les dues primeres zones, Estats Units i Catalunya, van captar la meva atenció degut a que he tingut la oportunitat d’estudiar en ambdós sistemes. Finlàndia, per altra banda, em va interessar particularment degut a que durant la meva estada a US vaig conèixer una noia d’intercanvi finesa que tenia un nivell elevadíssim en totes les matèries, tenia molts recursos i habilitats, parlava 4 idiomes i em va explicar com treballaven al seu país. Tot plegat em va motivar a profunditzar més en les diferències dels seus sistemes acadèmics.
Per aquest motiu, la meva hipòtesi inicial va ser que Finlàndia obtindria els millors resultats, seguit de Catalunya i, per últim, estats Units.
Vaig dividir el meu treball en dues parts: teòrica i pràctica. Per a la part teòrica del projecte, vaig fer una recerca profunda de les bases de cadascun dels sistemes educatius, a més d’uns comparació posterior entre ells. En relació a la part pràctica, vaig dissenyar un examen de coneixements generals que se suposa que alumnes de 14 a 16 anys haurien de tenir a nivell internacional.
Malgrat que el meu treball està redactat en anglès, cada prova va ser redactada en la llengua materna de la regió estudiada, per tal d’aconseguir igualtat de condicions per a tots els estudiants.
La prova contenia preguntes relatives a diferents assignatures 8matemàtiques, música, geografia, història, llengua estrangera, biologia i química). La llengua estrangera era anglès, tant per catalans com per finesos, i espanyol per als americans.
Amb l’objectiu d’aconseguir aquest aprofundiment, vaig establir els següents sub-objectius:
• Entendre la metodologia d’estudi, però també la forma de vida de cada regió estudiada (horaris, implicació dels pares, professors etc.).
• Trobar el perquè de que els ciutadans finesos parlin una mitja de 4 idiomes, mentre que els catalans són bilingües o trilingües i els americans solen parlar només anglès.
• Mantenir el contacte amb persones que vaig conèixer durant el meu any d’intercanvi a Seattle, a part de conèixer noves persones d’altres estats.
• Escriure el projecte complet en anglès, considerant-lo al mateix temps un repte personal, ja que no és la meva llengua materna.
Les conclusions a les que vaig arribar després de l’anàlisi de la part teòrica i d’haver enviat 125 proves, haver-les corregit i analitzat a través de gràfics i estadístiques, van ser les següents:
1) Horaris (tant de dormir, com escolars, com d’àpats): Catalunya presenta els pitjors horaris, considerant que els alumnes tenen una pausa de 2 hores per dinar, després de la qual han de tornar a classe, causant així cansament i manca d’eficiència acadèmica.
2) Pauses entre classes: La durada de les classes a Finlàndia es de 45 minuts, amb pauses de 5 a 10 minuts entre cadascuna. A Catalunya i estats Units, per altra banda, tenen una pausa de 30 minuts en mig de l’horari escolar.
3) Implicació dels pares: Es significativament superior a Finlàndia, on tenen fins a 3 anys de baixa per maternitat, a més de la possibilitat d’absentar-se del treball per tal de tenir cura dels seus fills en el cas d’estar malalts.
4) Televisió: A Finlàndia, els ciutadans veuen televisió en anglès des del principi, independentment de la seva classe social.
5) Inversió econòmica del govern: A Finlàndia totes les escoles són públiques (excepte un 2%), totes de la mateixa qualitat i amb menjar i llibres gratuïts.
6) Professors molt ben preparats: A Finlàndia els professors han de tenir un màster (alguns d’ells especialitzats en necessitats educatives especials), la qual cosa permet tenir un major prestigi entre la població.
7) Número elevat de professors per alumne/a a Finlàndia.
8) Poca immigració a Finlàndia, comparat amb Estats Units i Catalunya. Amb tot i això, la poca que hi ha és integrada fàcil i adequadament.
A partir de les conclusions mencionades anteriorment, conjuntament amb els resultats de la prova pràctica (mitja de Catalunya: 4’8; mitja de Washington: 4’8; mitja de New Jersey: 4’8; mitja de Kansas: 3’3; mitja d’altres estats americans: 2’1 i mitja de Finlàndia: 8’3), vaig ser capaç d’extreure la meva conclusió final: Finlàndia té el millor sistema educatiu gràcies a la filosofia de vida dels seus ciutadans, referint-me amb això, que tenen valors i principis que permeten que això ocorri. No es pot assegurar que la mateixa política aplicada a Estats Units i Cataluña funcionés de la mateixa manera, simplement degut a la manera de ser de cada societat.