30 ANUNCIS DE TELEVISIÓ, 30 ANYS DE DIFERÈNCIA. MATEIXOS ESTEREOTIPS?
Autor: Laura Casadevall Pou
Centre: INST.SANTA COLOMA DE FARNERS
Document:
treball_de_recerca_pseudonim_ndiga.pdf
(3.17 MB)
Vaig triar el tema del treball pensant en el que suposo, actualment, que voldré
estudiar, Publicitat i Relacions públiques. A més a més, vaig voler vincular-ho amb un
tema que sempre m’ha preocupat, els estereotips en general, i la igualtat entre els
homes i les dones a la nostre societat. El meu objectiu era veure, a la publicitat, qui
netejava la casa, la roba, qui cuidava els fills, qui conduia, per quins membres estaven
formades les famílies, i si apareixia el comportament sexual per vendre un producte,
però sobretot volia saber com havien evolucionat al llarg del temps, fins a l’actualitat
aquests estereotips.
Un cop analitzats els anuncis de les deu marques seleccionades dels anys noranta, del
2000 i de l’actualitat, en vaig poder extreure els resultats següents:
Als anys noranta trobem un anunci molt bàsic, on els homes musculats i envejats pel
seu cos són els protagonistes de cotxes, i les dones són protagonistes als anuncis de
menjar o de productes de neteja, són mestresses de casa que es dediquen a l’home i
als fills.
Al 2000 trobem un tipus d’anunci semblant a l’anterior, l’home encara és el triumfador
que obté a la dona, el premi. Les metresses de casa segueixen apareixent als anuncis
de neteja o salut, aquesta vegada però, mostrant la seva sensualitat.
Actualment, encara que alguns anuncis segueixin el camí dels anteriors, algunes
marques comencen a anunciar els seus productes en anuncis on la feina de casa és
repartida entre l’home i la dona, on apareixen personatges homosexuals i on
desapareixen els “jocs de nens” i els “jocs de nenes”.
Després de veure aquests petits canvis sentim que la societat ha canviat, que la
publicitat ha canviat i sobretot que nosaltres hem canviat i que estem canviant. És
aquí on notem que encara ens queda feina, però que tot el que estem vivint ens
canviarà, i la publicitat, quan realment reflecteixi el nostre dia a dia, deixarà veure
una nova societat.
A la part pràctica s’ha plantejat a cinc empreses de Santa Coloma de Farners que
penssessin com seria el seu anunci televisiu, he vist que totes les empreses segueixen
pensant en famílies tradicionals formades per home, dona, fills i avis, on la dona és la
que cuida els fills i es preocupa de la seva alimentació o medicaments. I ens podem
preguntar: creen l’anunci així per reflectir la seva realitat, la que veuen dia a dia al
seu negoci, o tornem a estar davant d’un estereotip?
estudiar, Publicitat i Relacions públiques. A més a més, vaig voler vincular-ho amb un
tema que sempre m’ha preocupat, els estereotips en general, i la igualtat entre els
homes i les dones a la nostre societat. El meu objectiu era veure, a la publicitat, qui
netejava la casa, la roba, qui cuidava els fills, qui conduia, per quins membres estaven
formades les famílies, i si apareixia el comportament sexual per vendre un producte,
però sobretot volia saber com havien evolucionat al llarg del temps, fins a l’actualitat
aquests estereotips.
Un cop analitzats els anuncis de les deu marques seleccionades dels anys noranta, del
2000 i de l’actualitat, en vaig poder extreure els resultats següents:
Als anys noranta trobem un anunci molt bàsic, on els homes musculats i envejats pel
seu cos són els protagonistes de cotxes, i les dones són protagonistes als anuncis de
menjar o de productes de neteja, són mestresses de casa que es dediquen a l’home i
als fills.
Al 2000 trobem un tipus d’anunci semblant a l’anterior, l’home encara és el triumfador
que obté a la dona, el premi. Les metresses de casa segueixen apareixent als anuncis
de neteja o salut, aquesta vegada però, mostrant la seva sensualitat.
Actualment, encara que alguns anuncis segueixin el camí dels anteriors, algunes
marques comencen a anunciar els seus productes en anuncis on la feina de casa és
repartida entre l’home i la dona, on apareixen personatges homosexuals i on
desapareixen els “jocs de nens” i els “jocs de nenes”.
Després de veure aquests petits canvis sentim que la societat ha canviat, que la
publicitat ha canviat i sobretot que nosaltres hem canviat i que estem canviant. És
aquí on notem que encara ens queda feina, però que tot el que estem vivint ens
canviarà, i la publicitat, quan realment reflecteixi el nostre dia a dia, deixarà veure
una nova societat.
A la part pràctica s’ha plantejat a cinc empreses de Santa Coloma de Farners que
penssessin com seria el seu anunci televisiu, he vist que totes les empreses segueixen
pensant en famílies tradicionals formades per home, dona, fills i avis, on la dona és la
que cuida els fills i es preocupa de la seva alimentació o medicaments. I ens podem
preguntar: creen l’anunci així per reflectir la seva realitat, la que veuen dia a dia al
seu negoci, o tornem a estar davant d’un estereotip?