El Temps
Autor: Albert Salgueda Martos
Centre: INST.ABAT OLIBA
Document:
tdr_2.pdf
(3.56 MB)
Què és el temps? El temps ha estat, des dels principis de l’espècie humana, una de les preocupacions més tòpiques i misterioses de la literatura, la filosofia, la física, la psicologia i molt probablement de la teva vida, estimat lector.
Al llarg de la història de la literatura el temps ha estat vist amb diversos ulls: els grecs i romans amb el “Tempus Fugit, Carpe Diem”, en el barroc com una força ombrívola i desgarradora: vellesa, deteriorament i mort, o la visió romàntica del temps, alliberador de tot dolor, sofriment i fins i tot, la vida.
Però , “Què és doncs, el temps?, si ningú m’ho pregunta ho sé, i si algú m’ho pregunta no ho puc respondre. Agustí d’Hipona”. És absolut i immutable?, o és relatiu i subjectiu? Com és que a vegades la percepció del temps és tan diferent? Les hores es dilaten quan fem activitats avorrides i s’acurten quan gaudim:
“Una hora assegut amb una noia maca en un banc del parc passa com un minut, però un minut assegut sobre una estufa calenta sembla una hora. Albert Einstein”.
La pregunta adequada seria, Què és més important que el temps? La vida és temps, som el temps que ens queda i això vol dir que el temps és mort. El temps és el motiu primer i últim, és el que aporta moviment i sentit a la vida. Newton fa quatre-cents anys es preguntava perquè cauen les pomes, la seva resposta va ser una de les teories més importants de la història: la llei de la gravitació¡ universal. Però realment només cauen per la gravetat? Caurien sense temps? Tindria sentit alguna teoria sense temps? Què és el temps, sinó el mal alliberador i paradoxal de la vida? El temps és o no és real ? En aquest treball intentarem apropar-nos una mica més a ell.
En aquest treball explicaré i contraposaré les diferents teories sobre el temps ( tan físiques, com filosòfiques) , proposaré una possible negació del temps absolut com a magnitud física i també intentaré respondre les preguntes anteriors sobre la percepció del temps.
Aquest treball està estructurat en dos grans blocs que responen a: què és el temps?, i com és el temps?
En el primer, tot sobre què s’entén per temps: després de comprendre les diverses teories sobre el temps, intentaré demostrar la seva immesurabilitat i incomprensió com a magnitud física.
En el segon bloc parlaré sobre com és, és a dir, com el percebem, com ho fa el nostre cervell per coordinar-se i comprendre l’instant. Sobre el present, futur i passat, la percepció donada gràcies a la memòria. Introduirem la teoria d’inflació temporal ( metàfora que fa referència a la inflació econòmica i que respon a perquè percebem que el temps passa més ràpidament com més anys tenim ), i la teoria dels momentum ( postulada en aquest treball a partir de teories anteriors) que ens aproximarà a comprendre el perquè de l'evidència que tothom coneix: quan mirem amb ingenuïtat al passat, sembla que hagi passat volant.
5
Demostraré amb un experiment mitjançant una placa Arduino, un LED i un polsador que el present és subjectiu i, de fet, és impossible viure el present com a tal, ja que vivim uns 80 mil·lisegons en el passat. Els resultats recolzen la teoria.
L’objectiu primordial d’aquest treball era intentar respondre les dues preguntes postulades anteriorment sobre el temps. No obstant això, moltes preguntes noves han sorgit a partir de la segona, preguntes que tothom diàriament té i gairebé ningú es para a reflexionar. Com per exemple: com és que el temps m’ha passat volant aquesta hora de filosofia i tan lent a la de matemàtiques?
Per tant, l’objectiu final és intentar respondre de manera científica les preguntes anteriors, a part de desmentir moltes afirmacions que arbitràriament acceptem i que no som conscients que són falses o arbitràries. Com per exemple que els rellotges mesuren el temps o que quan tenim un accident el temps va a càmera lenta.
Al llarg de la història de la literatura el temps ha estat vist amb diversos ulls: els grecs i romans amb el “Tempus Fugit, Carpe Diem”, en el barroc com una força ombrívola i desgarradora: vellesa, deteriorament i mort, o la visió romàntica del temps, alliberador de tot dolor, sofriment i fins i tot, la vida.
Però , “Què és doncs, el temps?, si ningú m’ho pregunta ho sé, i si algú m’ho pregunta no ho puc respondre. Agustí d’Hipona”. És absolut i immutable?, o és relatiu i subjectiu? Com és que a vegades la percepció del temps és tan diferent? Les hores es dilaten quan fem activitats avorrides i s’acurten quan gaudim:
“Una hora assegut amb una noia maca en un banc del parc passa com un minut, però un minut assegut sobre una estufa calenta sembla una hora. Albert Einstein”.
La pregunta adequada seria, Què és més important que el temps? La vida és temps, som el temps que ens queda i això vol dir que el temps és mort. El temps és el motiu primer i últim, és el que aporta moviment i sentit a la vida. Newton fa quatre-cents anys es preguntava perquè cauen les pomes, la seva resposta va ser una de les teories més importants de la història: la llei de la gravitació¡ universal. Però realment només cauen per la gravetat? Caurien sense temps? Tindria sentit alguna teoria sense temps? Què és el temps, sinó el mal alliberador i paradoxal de la vida? El temps és o no és real ? En aquest treball intentarem apropar-nos una mica més a ell.
En aquest treball explicaré i contraposaré les diferents teories sobre el temps ( tan físiques, com filosòfiques) , proposaré una possible negació del temps absolut com a magnitud física i també intentaré respondre les preguntes anteriors sobre la percepció del temps.
Aquest treball està estructurat en dos grans blocs que responen a: què és el temps?, i com és el temps?
En el primer, tot sobre què s’entén per temps: després de comprendre les diverses teories sobre el temps, intentaré demostrar la seva immesurabilitat i incomprensió com a magnitud física.
En el segon bloc parlaré sobre com és, és a dir, com el percebem, com ho fa el nostre cervell per coordinar-se i comprendre l’instant. Sobre el present, futur i passat, la percepció donada gràcies a la memòria. Introduirem la teoria d’inflació temporal ( metàfora que fa referència a la inflació econòmica i que respon a perquè percebem que el temps passa més ràpidament com més anys tenim ), i la teoria dels momentum ( postulada en aquest treball a partir de teories anteriors) que ens aproximarà a comprendre el perquè de l'evidència que tothom coneix: quan mirem amb ingenuïtat al passat, sembla que hagi passat volant.
5
Demostraré amb un experiment mitjançant una placa Arduino, un LED i un polsador que el present és subjectiu i, de fet, és impossible viure el present com a tal, ja que vivim uns 80 mil·lisegons en el passat. Els resultats recolzen la teoria.
L’objectiu primordial d’aquest treball era intentar respondre les dues preguntes postulades anteriorment sobre el temps. No obstant això, moltes preguntes noves han sorgit a partir de la segona, preguntes que tothom diàriament té i gairebé ningú es para a reflexionar. Com per exemple: com és que el temps m’ha passat volant aquesta hora de filosofia i tan lent a la de matemàtiques?
Per tant, l’objectiu final és intentar respondre de manera científica les preguntes anteriors, a part de desmentir moltes afirmacions que arbitràriament acceptem i que no som conscients que són falses o arbitràries. Com per exemple que els rellotges mesuren el temps o que quan tenim un accident el temps va a càmera lenta.