Bastint Sant Miquel de Riner
Autor: Marta Solà Planas
Centre: INST.FRANCESC RIBALTA
Document:
bastint_sant_miquel_de_riner.pdf
(3.3 MB)
Intentar reconstruir un edifici sobre el qual no hi ha res documentat pel que fa a proporcions és una tasca difícil.
Si bé les excavacions realitzades han permès poder partir d’una base per aixecar l’hipotètic temple, he hagut de valorar vàries construccions semblants per establir certes dimensions, com ara l’alçada dels murs.
La recerca d’edificis amb planta semblant (de vegades visitats virtualment i de vegades físicament) per intentar cercar proporcions adients m’ha permès descobrir part del patrimoni de la nostra comarca i dels voltants. Existeixen multitud d’edificis romànics, cadascun amb les seves peculiaritats. Tot i això, podem assenyalar unes característiques que defineixen l'art romànic que trobem al Solsonès. La majoria de temples són petites capelles molt austeres (moltes ja perdudes), formades per una petita nau i un absis. Com a curiositat, he comprovat que en vàries els absis solien estar orientats cap a l’est, fet que permetia que hi entrés la llum quan els sol eixia. Per altra banda, un fet força comú és l’ús de lloses per cobrir la coberta.
A part, l’estudi de diverses capelles semblants m’ha permès comprovar que segueixen una estructura força concreta com la de Sant Miquel: absis i nau.
El resultat final de la maqueta no puc afirmar que sigui el reflex fidel del que havia estat la capella de Riner, però sí que és possible que fos molt semblant, en línia amb les construccions que, al contrari que aquesta, han sobreviscut al pas dels segles.
Sant Miquel de Riner era una construcció religiosa de temps romànic de dimensions reduïdes, que es caracteritzava pel seu absis, la coberta de lloses i la porta en un dels laterals.
Si bé les excavacions realitzades han permès poder partir d’una base per aixecar l’hipotètic temple, he hagut de valorar vàries construccions semblants per establir certes dimensions, com ara l’alçada dels murs.
La recerca d’edificis amb planta semblant (de vegades visitats virtualment i de vegades físicament) per intentar cercar proporcions adients m’ha permès descobrir part del patrimoni de la nostra comarca i dels voltants. Existeixen multitud d’edificis romànics, cadascun amb les seves peculiaritats. Tot i això, podem assenyalar unes característiques que defineixen l'art romànic que trobem al Solsonès. La majoria de temples són petites capelles molt austeres (moltes ja perdudes), formades per una petita nau i un absis. Com a curiositat, he comprovat que en vàries els absis solien estar orientats cap a l’est, fet que permetia que hi entrés la llum quan els sol eixia. Per altra banda, un fet força comú és l’ús de lloses per cobrir la coberta.
A part, l’estudi de diverses capelles semblants m’ha permès comprovar que segueixen una estructura força concreta com la de Sant Miquel: absis i nau.
El resultat final de la maqueta no puc afirmar que sigui el reflex fidel del que havia estat la capella de Riner, però sí que és possible que fos molt semblant, en línia amb les construccions que, al contrari que aquesta, han sobreviscut al pas dels segles.
Sant Miquel de Riner era una construcció religiosa de temps romànic de dimensions reduïdes, que es caracteritzava pel seu absis, la coberta de lloses i la porta en un dels laterals.