Serafina Valls Pla
Autor: Nil Ortiz Baldomà
Centre: INST.CIUTAT DE BALAGUER
Document:
serafina_valls_pla_1.pdf
(1.55 MB)
Objectius / Hipòtesis de treball
El treball es presenta amb l’objectiu fonamental de conèixer la vida de Serafina Valls
Pla, també conèixer el paper de les dones durant la primera del segle XX i el paper de
la dona avançada a l’època. és fonamentalment una investigació sobre el paper de les
dones a començaments del s.XX, en una professió com és la medicina, especialment,
el desenvolupament d'aquest camp en el protectorat del Marroc i el paper de les
primeres dones que hi participaren.
La biografia es presenta amb la intenció d'exemplificar els temes esmentats a partir de
la biografia d'una figura local paradigmàtica, que compleix tots els requisits per parlar
en termes relatius, ens permet fer una retrospectiva de la dona en una professió com
és la medicina i concretament en el desenvolupament; aquest camp en el Protectorat
Espanyol al Marroc.
Metodologia
Desprès de descobrir la figura de Serafina a l’exposició, l’objectiu inicial era buscar
més informació de la família de Serafina (pares, germans, padrins, marit, fills...). Vaig
dur a terme una recerca en els padrons de Balaguer des de l'any 1906 fins a 1960, les
Contribucions Industrials i una cerca concreta dels familiars de Serafina al Registre
Parroquial i al Registre Civil. Això em va permetre conèixer l’arbre genealògic de la
família i situar-la en un context socioeconòmic.
El següent pas fou una documentació de la situació de les dones en els estudis
universitaris, la situació de les metgesses a Espanya durant la primera meitat del segle
XX i més concretament les metgesses que havien exercit al protectorat i la política
sanitària.
Al conèixer autors d’articles que havien citat el consultori que regentava Serafina vaig
contactar amb Francisco Javier Martínez Antonio amb l’objectiu d'interessar-me per les
fonts d’informació que va utilitzar en la seva recerca i informant-lo que Serafina era la
metgessa del “Consultorio de mujeres y niños musulmanes en Chauen” que citava en
el seu article.
Vaig contactar amb les filles del germà menor de Serafina que es van mostrar
disposades a col·laborar amb la recerca, van accedir a rebre unes entrevistes i em van
cedir documents familiars de Serafina que van permetre relatar amb molta més
precisió la vida d’una pionera.
Resultats i Conclusions Finals
És possiblement la primera dona que es llicencia i exerceix de metgessa nascuda a
Balaguer. No es pot entendre la figura de Serafina sense entendre abans els seus
orígens i durant tota la seva vida situar tots els membres de la família i les influències
que rep.
Fou una de les cinquanta primeres metgesses de l’època moderna de la Universitat de
Barcelona.
Va haver de superar els obstacles de l’Estat i de la societat a l’hora d’opositar per les
places de metgessa al Marroc, també es pot entendre com una discriminació de
gènere que durant l’etapa del règim es va veure molt accentuada.
L’efemèride que marca la vida de Serafina és la marxa a Xauen que la portaran a
convertir-se en una de les primeres metgesses de la desena que va a exercir en tota la
història del protectorat. No com afirma Isabel Jiménez-Lucena que des de l’arribada de
Maria del Monte López Linares no hi va arribar cap més metgessa fins Felicidad Abril
de Dios al 1942. Es pot pensar que Serafina va ser la segona metgessa que va exercir
al Marroc, si més no una de les deu primeres. Serafina va trobar un espai on no era
qüestionada pel fet de ser dona, on les dones tenien un consultori especial i se la
respectava i valorava en aquest context. Sense cap dubte s’ha de catalogar Serafina com
una dona moderna, va haver de lluitar contra nombrosos obstacles, formava part d’una
minoria de dones que anaven a contracorrent, vencent la resistència d’una societat
masclista, per poder dedicar la vida a vetllar de la salut del altres.
A l’hora de parlar de la transcendència i importància d’aquesta figura, difícilment no es pot
parlar de suposicions en el cas que no hagués tingut l’accident i quina hagués sigut la seva
evolució personal i professional. Era una persona que mantenia bona relació amb els
seus professors i altres catedràtics de Barcelona i Madrid; i valorant el seu esforç i
ganes per adquirir més coneixements no podem subestimar quin paper hagués tingut
en el marc estatal.
El treball es presenta amb l’objectiu fonamental de conèixer la vida de Serafina Valls
Pla, també conèixer el paper de les dones durant la primera del segle XX i el paper de
la dona avançada a l’època. és fonamentalment una investigació sobre el paper de les
dones a començaments del s.XX, en una professió com és la medicina, especialment,
el desenvolupament d'aquest camp en el protectorat del Marroc i el paper de les
primeres dones que hi participaren.
La biografia es presenta amb la intenció d'exemplificar els temes esmentats a partir de
la biografia d'una figura local paradigmàtica, que compleix tots els requisits per parlar
en termes relatius, ens permet fer una retrospectiva de la dona en una professió com
és la medicina i concretament en el desenvolupament; aquest camp en el Protectorat
Espanyol al Marroc.
Metodologia
Desprès de descobrir la figura de Serafina a l’exposició, l’objectiu inicial era buscar
més informació de la família de Serafina (pares, germans, padrins, marit, fills...). Vaig
dur a terme una recerca en els padrons de Balaguer des de l'any 1906 fins a 1960, les
Contribucions Industrials i una cerca concreta dels familiars de Serafina al Registre
Parroquial i al Registre Civil. Això em va permetre conèixer l’arbre genealògic de la
família i situar-la en un context socioeconòmic.
El següent pas fou una documentació de la situació de les dones en els estudis
universitaris, la situació de les metgesses a Espanya durant la primera meitat del segle
XX i més concretament les metgesses que havien exercit al protectorat i la política
sanitària.
Al conèixer autors d’articles que havien citat el consultori que regentava Serafina vaig
contactar amb Francisco Javier Martínez Antonio amb l’objectiu d'interessar-me per les
fonts d’informació que va utilitzar en la seva recerca i informant-lo que Serafina era la
metgessa del “Consultorio de mujeres y niños musulmanes en Chauen” que citava en
el seu article.
Vaig contactar amb les filles del germà menor de Serafina que es van mostrar
disposades a col·laborar amb la recerca, van accedir a rebre unes entrevistes i em van
cedir documents familiars de Serafina que van permetre relatar amb molta més
precisió la vida d’una pionera.
Resultats i Conclusions Finals
És possiblement la primera dona que es llicencia i exerceix de metgessa nascuda a
Balaguer. No es pot entendre la figura de Serafina sense entendre abans els seus
orígens i durant tota la seva vida situar tots els membres de la família i les influències
que rep.
Fou una de les cinquanta primeres metgesses de l’època moderna de la Universitat de
Barcelona.
Va haver de superar els obstacles de l’Estat i de la societat a l’hora d’opositar per les
places de metgessa al Marroc, també es pot entendre com una discriminació de
gènere que durant l’etapa del règim es va veure molt accentuada.
L’efemèride que marca la vida de Serafina és la marxa a Xauen que la portaran a
convertir-se en una de les primeres metgesses de la desena que va a exercir en tota la
història del protectorat. No com afirma Isabel Jiménez-Lucena que des de l’arribada de
Maria del Monte López Linares no hi va arribar cap més metgessa fins Felicidad Abril
de Dios al 1942. Es pot pensar que Serafina va ser la segona metgessa que va exercir
al Marroc, si més no una de les deu primeres. Serafina va trobar un espai on no era
qüestionada pel fet de ser dona, on les dones tenien un consultori especial i se la
respectava i valorava en aquest context. Sense cap dubte s’ha de catalogar Serafina com
una dona moderna, va haver de lluitar contra nombrosos obstacles, formava part d’una
minoria de dones que anaven a contracorrent, vencent la resistència d’una societat
masclista, per poder dedicar la vida a vetllar de la salut del altres.
A l’hora de parlar de la transcendència i importància d’aquesta figura, difícilment no es pot
parlar de suposicions en el cas que no hagués tingut l’accident i quina hagués sigut la seva
evolució personal i professional. Era una persona que mantenia bona relació amb els
seus professors i altres catedràtics de Barcelona i Madrid; i valorant el seu esforç i
ganes per adquirir més coneixements no podem subestimar quin paper hagués tingut
en el marc estatal.