Skip to main content

La carícia de la música. Cos, ment i ànima

Autor: Lucía Morales Fernández
Centre: INST. VIC
Document:
1. OBJECTIUS
La música ha estat sempre una de les meves companyes de vida. Davant qualsevol entrebanc, és un dels recursos més efectius: ajuda a ordenar els pensaments i proporciona distanciament suficient per superar obstacles de manera optimista. Un cop la comprens i la sents des de l’interior, aporta llum als racons més profunds de la ment, el cos i la mateixa ànima, elevant-te a un estat d’èxtasi emocional. Així doncs, no podia faltar dedicar-li aquest Treball de Recerca.
És sabut que la música ens aporta múltiples beneficis. L’objectiu principal del treball és descobrir específicament quins i, sobretot, conèixer on, com, quan i per què ens afecten; és a dir, respondre les preguntes per excel·lència de qualsevol investigació. A més a més, aventurar-se amb la composició permet endinsar-se en el món musical per palpar aquests efectes i, fins i tot, aprendre a provocar-los.

2. ESTRUCTURA
El treball se sosté sobre un marc teòric i un marc pràctic. En la part teòrica s’introdueix el concepte de música, s’explica la seva essència, quin és el seu origen i com s’ha anat explorant fins als nostres dies. Posteriorment, s’analitza l’impacte entre la música i la persona responent a on penetra, quan comença la connexió entre tots dos, com entra en sintonia amb nosaltres, per què ens atrau i què ens proporciona físicament i psíquica.
En la part pràctica, he pogut entrevistar a Pau Puig, component percussionista del conegut grup de música Txarango i al guitarrista, productor i component del grup de música pop Mishima, Dani Vega. D’aquesta manera he conegut perspectives i opinions diverses sobre l’empremta que deixa la música, tenint en compte els seus coneixements i experiència musicals. Seguidament, m’he centrat en la gran influència de la música en els sistemes audiovisuals i he analitzat melodies que evoquen les emocions bàsiques (alegria, tristesa, tensió i tendresa). Finalment, he elaborat un projecte audiovisual, on he composat les cançons Preludi i Cloenda, Alegria, Tristesa, Tensió i Tendresa, i he dirigit i participat en la part visual per fer més tangible la recerca sobre l’encís musical.

3. METODOLOGIA
Per realitzar la part pràctica vaig començar llegint els llibres i marcant amb notes adhesives les pàgines que contenien els temes que em semblaven importants per aconseguir els objectius del treball. Havent absorbit la mena dels llibres, la vaig transcriure i estructurar de la manera més intel·ligible possible.
Per treballar la part pràctica, he rebut classes de la meva professora de piano Rosmi Ballaró sobre els aspectes de llenguatge i correcció musicals, i he fet servir el mètode autodidacta per compondre les peces musicals, enregistrar-les i editar el vídeo com a resultat material de la recerca. Els meus familiars, amics i la tutora d’aquest Treball de Recerca també han contribuït a l’hora d’assessorar i valorar, amb finalitat constructiva, l’elaboració.

4. CONCLUSIONS
La finalitat d’aquest Treball de Recerca era endinsar-me en les profunditats de la música i engrandir els meus coneixements sobre els seus béns per fer un pas més en la meva relació amb ella. Em sento orgullosa d’haver acomplert les meves intencions principals i, a més, aventurar-me en el primerament desconegut món de la composició.
La música impacta en la nostra dimensió més humana oferint-nos un ventall molt ampli de possibilitats de millora personal, fins i tot més extens del que pensava. No pot resoldre’ns la vida, però sí pot canviar la manera mitjançant la qual ens enfrontem als contratemps i proves que aquesta ens interposa.
La neurociència suggereix que la música és un dels millors regals que podem fer-li al nostre cervell ja que és una vivència que el modifica, el fa funcionar de manera més eficient i el torna més susceptible. L’aprenentatge musical estimula la neuroplasticitat beneficiant a diverses funcions cerebrals que són compartides amb altres activitats no específicament musicals.
Partint dels efectes relacionats amb la motricitat, el llenguatge i la sensibilitat que genera en el cervell i del fet que és un recurs intrínsec en l’ésser humà, no sobta que ens acompanyi benèvolament des de l’etapa fetal, durant la nostra educació i que també ens socorri en les nostres desventures i problemes de salut espiritual, física i psíquica.
L’experiència individual amb l’encant de la música, no controlada per cap censura política ni cap restricció social, és ara un dels millors records que emmagatzema la meva memòria. He gaudit molt experimentant amb les seves possibilitats i m’ha ajudat a valorar-la més a ella i a tothom qui la fa servir de guia. M’he adonat que l’interès que ha despertat des de l’antiguitat fins ara, i tots els beneficis que s’ha demostrat que proveeix prenen sentit en maniobrar amb ella. T’obre els ulls cap a un senzill goig natural ple de sentiments.
Voldria agrair als meus amics i familiars el fet d’estar al meu costat en aquesta travessia i, sobretot, a la Rosmi Ballaró, la meva professora de piano, i a la meva tutora, qui ha estat a l’aguait recolzant-me en cada esglaó que he anat escalant fins arribar al capdamunt d’un cim amb vistes meravelloses que mai quedaran en l’oblit.
Ras i curt, la música permet gestionar i expressar les emocions, la seva pràctica proporciona un augment de reserva cognitiva, influeix positivament en la nostra qualitat de vida i, a més, interpretant, cantant i/o ballant ens ho passem fenomenal. Què més es pot demanar?