¿Cómo aprendimos a leer y a escribir?
Autor: Hawa Coly Diawara
Centre: INST.ALCARRÀS
Document:
como_aprendimos_a_leer_y_a_escribir.pdf
(1.37 MB)
Aquest treball té com a objectiu comprovar si totes les escoles de la comarca del Segrià empren el mateix mètode de lectoescriptura i si la tipologia de centre i de professorat influeixen en l'inici d'aquest procés i si es tracta de la mateixa manera.
Per elaborar la part teòrica d'aquest treball, em vaig basar principalment en les propostes didàctiques de pedagogs o d'altres psicòlegs que van investigar els fenòmens de lectura i escriptura en el camp de l'educació de manera que en les següents pàgines trobareu informació procedent de diversos experts i, alhora, vaig voler completar-la amb la normativa curricular d'Educació Primària i constatar com s'avalua la lectoescriptura.
L'indicador de com es valora la lectura i l'expressió escrita a casa nostra ho vam veure reflectit en els resultats més recents de les Proves PISA, de 2015, i em va sorprendre moltíssim veure que Espanya ocupa una posició tan baixa en comparació a altres països occidentals quan disposa de diverses entitats i projectes educatius que fomenten la lectura, cosa que em va portar a preguntar-me si el que falla és el mateix subjecte o el sistema educatiu.
Arribant a la part més pràctica d'aquest projecte, vaig realitzar una enquesta dirigida a centres d'Educació Infantil i Primària i centres escolars de Zones Rurals (ZER) que va ser resposta per un total de cent quatre docents, en ella vaig incloure preguntes relacionades amb la manera i el temps en què es tracta a fons aquest procés i principalment, el mètode que s'utilitza per la qual cosa vaig poder obtenir diversitat de respostes les quals he exposat amb la seva interpretació corresponent.
Per posar fi al meu treball, he volgut posar en evidència que la lectura infantil, excloent els llibres de text, és un camp en el qual s'inverteix moltíssim, fet que podem comprovar fàcilment atesa la diversitat de llibres per a nens que es produeixen i venen i que, concretament, a Catalunya, es valora moltíssim l'inici d'aquest aprenentatge i l'entrada dels nens al món de la lectura.
Així mateix, he considerat necessari afegir el paper de la Biblioteca d'Alcarràs, com a exemple d’una biblioteca municipal, a la lectura infantil i vaig descobrir que hi ha una amplíssima oferta cultural disponible per a tots els nens i, com una de les bases de les estructures socioculturals del poble, exerceix un paper impulsor de la lectura i creen projectes, de moment exitosos, que fomenten el gust per la lectura i intenten establir una estreta connexió amb l'alumnat infantil amb les seves propostes dinamitzadores.
Per acabar amb el meu treball, he de resumir dient que he aconseguit arribar al meu objectiu: fer un retrat de com s'aprèn a llegir i a escriure en les escoles d'Educació Infantil i Primària en el nostre territori. He comprovat que, tot i que hi ha certa diversitat en el mètode i el temps que dura el procés, la majoria de centres presenten escassa diversitat. No hi ha diferències més grans que la distància d'un curs pel que fa a l'inici o quan es considera que l'alumne ha adquirit l'habilitat de la lectoescriptura. Sabem que no és un procés tancat i que els quedaran encara molts anys de perfeccionament en els estudis de Primària i Secundària.
Així mateix, he constatat que el tema dels primers lectors és important i per això ocupa un lloc important en la programació de la biblioteca de la meva localitat i en la producció del sector editorial. De manera superficial, hem comparat el nostre sistema amb el de països amb cert prestigi pel que fa a l'adquisició de la comprensió lectora, a jutjar pels resultats de les proves PISA, necessitaríem un estudi més ampli sobre el tema per determinar les raons exactes que marquen la diferència entre els resultats en aquests països i el nostre. Hem identificat, per això, la diferent edat en la qual s'inicien en països com Finlàndia.
Probablement, una anàlisi del paper de la família en el contacte amb la lectura per part dels primers lectors ens aportaria més llum a l'hora de realitzar la comparació entre diferents països. Tot i que és cert que hem comentat el consum elevat de llibres infantils, no considerem en el nostre treball l'acompanyament real que les famílies porten a terme amb els seus fills.
Per elaborar la part teòrica d'aquest treball, em vaig basar principalment en les propostes didàctiques de pedagogs o d'altres psicòlegs que van investigar els fenòmens de lectura i escriptura en el camp de l'educació de manera que en les següents pàgines trobareu informació procedent de diversos experts i, alhora, vaig voler completar-la amb la normativa curricular d'Educació Primària i constatar com s'avalua la lectoescriptura.
L'indicador de com es valora la lectura i l'expressió escrita a casa nostra ho vam veure reflectit en els resultats més recents de les Proves PISA, de 2015, i em va sorprendre moltíssim veure que Espanya ocupa una posició tan baixa en comparació a altres països occidentals quan disposa de diverses entitats i projectes educatius que fomenten la lectura, cosa que em va portar a preguntar-me si el que falla és el mateix subjecte o el sistema educatiu.
Arribant a la part més pràctica d'aquest projecte, vaig realitzar una enquesta dirigida a centres d'Educació Infantil i Primària i centres escolars de Zones Rurals (ZER) que va ser resposta per un total de cent quatre docents, en ella vaig incloure preguntes relacionades amb la manera i el temps en què es tracta a fons aquest procés i principalment, el mètode que s'utilitza per la qual cosa vaig poder obtenir diversitat de respostes les quals he exposat amb la seva interpretació corresponent.
Per posar fi al meu treball, he volgut posar en evidència que la lectura infantil, excloent els llibres de text, és un camp en el qual s'inverteix moltíssim, fet que podem comprovar fàcilment atesa la diversitat de llibres per a nens que es produeixen i venen i que, concretament, a Catalunya, es valora moltíssim l'inici d'aquest aprenentatge i l'entrada dels nens al món de la lectura.
Així mateix, he considerat necessari afegir el paper de la Biblioteca d'Alcarràs, com a exemple d’una biblioteca municipal, a la lectura infantil i vaig descobrir que hi ha una amplíssima oferta cultural disponible per a tots els nens i, com una de les bases de les estructures socioculturals del poble, exerceix un paper impulsor de la lectura i creen projectes, de moment exitosos, que fomenten el gust per la lectura i intenten establir una estreta connexió amb l'alumnat infantil amb les seves propostes dinamitzadores.
Per acabar amb el meu treball, he de resumir dient que he aconseguit arribar al meu objectiu: fer un retrat de com s'aprèn a llegir i a escriure en les escoles d'Educació Infantil i Primària en el nostre territori. He comprovat que, tot i que hi ha certa diversitat en el mètode i el temps que dura el procés, la majoria de centres presenten escassa diversitat. No hi ha diferències més grans que la distància d'un curs pel que fa a l'inici o quan es considera que l'alumne ha adquirit l'habilitat de la lectoescriptura. Sabem que no és un procés tancat i que els quedaran encara molts anys de perfeccionament en els estudis de Primària i Secundària.
Així mateix, he constatat que el tema dels primers lectors és important i per això ocupa un lloc important en la programació de la biblioteca de la meva localitat i en la producció del sector editorial. De manera superficial, hem comparat el nostre sistema amb el de països amb cert prestigi pel que fa a l'adquisició de la comprensió lectora, a jutjar pels resultats de les proves PISA, necessitaríem un estudi més ampli sobre el tema per determinar les raons exactes que marquen la diferència entre els resultats en aquests països i el nostre. Hem identificat, per això, la diferent edat en la qual s'inicien en països com Finlàndia.
Probablement, una anàlisi del paper de la família en el contacte amb la lectura per part dels primers lectors ens aportaria més llum a l'hora de realitzar la comparació entre diferents països. Tot i que és cert que hem comentat el consum elevat de llibres infantils, no considerem en el nostre treball l'acompanyament real que les famílies porten a terme amb els seus fills.