Salvem els antibiòtics

Títol: Salvem els antibiòtics
Autor: Marta Ezquerra Condeminas
Centre: PIVE
Premi: 3r Premi ex aequo
Document: trdefinitiu2.pdf
L’elaboració d’aquest treball va néixer a partir del visionat, per part de l’autora, del reportat: La fi dels antibiòtics presentat per Televisió de Catalunya el passat dos de setembre de 2018.

La seva realització ha significat una primera aproximació consistent i especialitzada en la recerca bibliogràfica d’informació, llur comprensió, llur exposició i desenvolupament. De la mateixa forma, ha estat una bona estrena en el desenvolupament de bones pràctiques en un laboratori biotecnològic gràcies a la iniciativa i el programa de seguiment de Treballs de Recerca de la UVic – UCC.

L’autora ha efectuat tres tasques ben definides. En una primera part ha estat capaç de consultar, sintetitzar i redactar de forma amena, estructurada i pedagògica la biologia I les diverses dinàmiques dels bacteris. En una segona fase ha analitzat, classificat i descrit l’acció i les diverses tipologies antibiòtiques així com els mecanismes de resistència sorgits en aquesta dualitat bacteri/antibiòtic. Per poder finalitzar amb una fase pràctica en la que l’autora ha pogut estudiar l’efecte de diversos antibiòtics sobre diverses soques bacterianes.

Amb la realització d’aquest treball s’han conclòs diverses idees en forma de resultats i conclusió:

Sobre la resistència bacteriana

La resistència als antibiòtics és un problema molt preocupant en l'actualitat pel seu augment i la seva acceleració. Aquest problema afecta múltiples sectors, com ara la salut humana, el medi ambient i les produccions agroalimentàries.

La resistència bacteriana sempre ha existit, degut a les mutacions que pateixen els bacteris. Aquestes permeten a aquests microorganismes adoptar mecanismes de defensa contra els fàrmacs que els causen la mort. Tot i així, les mutacions no són l'únic factor que condiciona l'aparició de resistències.

Cada cop, hi ha més bacteris resistents a antibiòtics que anteriorment els hi feien efecte. Això és a causa de diversos factors: l'automedicació (només el 50% dels antibiòtics que es consumeixen s’utilitzen correctament), la utilització d’antibiòtics en el sector agrari, els conflictes armats, les deficiències de prevenció i control de les infeccions i la pressió selectiva (moren les soques sensibles i sobreviuen les resistents). Cal tenir en compte que són els microorganismes els que es fan resistents als antibiòtics i no les persones o els animals.

Això implica que cada cop hi hagin menys antibiòtics disponibles per a curar les infeccions i s'ha de recórrer als antibiòtics d'últim recurs, que tenen molts efectes negatius. D'aquí neix el terme superbacteri, que són aquells bacteris els quals són resistents a la majoria d'antibiòtics que s'usen comunament en l'actualitat. La majoria de superbacteris són gramnegatius. Aquests tenen la capacitat innata de trobar noves formes de resistir als tractaments i poden transmetre material genètic que permet a altres bacteris fer-se farmacoresistents.

L'única solució per aconseguir reduir el nombre de resistències bacterianes és fent un bon ús dels antibiòtics. Per això, la població ha de seguir una sèrie de mesures com per exemple: prendre antibiòtics únicament quan els prescrigui un professional sanitari certificat, no utilitzar els antibiòtics que li hagin sobrat a uns altres, prevenir les infeccions rentant-se freqüentment les mans i/o preparant els aliments en condicions higièniques.

Els polítics també poden ajudar a afeblir aquest problema, ja que són els personatges públics capaços de difondre la informació. Els professionals de la salut, també ho poden fer, per exemple, prescrivint i dispensant antibiòtics només quan siguin necessaris. Per últim, el sector agrícola també juga un paper molt important en la propagació de resistències. El que hauria de fer aquest grup de persones és no utilitzar antibiòtics per estimular el creixement ni per a prevenir malalties en animals sans.

Ara bé, si no s'actua per aturar aquest fenomen, s’estima que cap a l’any 2050 es produiran anualment a la Unió Europea 392.000 morts i 10 milions a escala mundial.

Aquestes són xifres més elevades que les que causa les morts del càncer, una de les malalties que més preocupació provoca entre les persones.

Per això, els governs i diferents organitzacions, realitzen tantes campanyes per a conscienciar la població. L'Organització Mundial de la Salut és la institució que més ha difós aquest tema. Aquesta va declarar la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l'Ús dels Antibiòtics. La campanya mundial plurianual que es celebra des de 2015 al mes novembre, té un volum cada vegada més gran d'activitats.

Sobre el treball experimental

Existeixen dos tipus d'antibiòtics, els naturals i els químics. Al laboratori, a partir de diferents mètodes, s'ha estudiat el seu efecte sobre determinades soques bacterianes.

Amb el mètode de la dilució en tub, s'ha pogut comprovar que hi ha bacteris resistents als antibiòtics químics estudiats i, amb el mètode de cultiu en gespa, s'ha pogut demostrar com els antibiòtics naturals utilitzats fan efecte sobre els bacteris estudiats, tot i que, molts són resistents a aquests fàrmacs.

En definitiva, la resistència antimicrobiana és una de les majors amenaces per a la salut pública, principalment per la reducció de l'efectivitat de les opcions de tractament. Aquest problema està en mans de tota la humanitat. Si la informació arriba a la població, podem acabar reduint el nombre de morts que causa aquest fenomen i intentar evitar que els fàrmacs que avui dia tenen eficàcia sobre determinats bacteris, com són els antibiòtics químics i els naturals, no siguin eficaços en un futur. Hem d'utilitzar els antibiòtics tan com sigui necessari i tan poc com sigui possible, per tal d'evitar que la majoria de microorganismes es converteixin en superbacteris.