Som iguals i som diferents. La síndrome d'Asperger
Autor: Júlia Aranda
Centre: GEM
Document:
Sempre m’ha agradat l'educació i em plantejava vincular el meu Treball de Recerca a aquest àmbit, cap al que vull orientar els meus futurs estudis. Com a filla de mestre, he passat moltes hores a l’escola i cada cop més sentia a parlar dels trastorns d’aprenentatge, alhora que iniciava petites tasques de reforç a infants amb dificultat. Dins dels transtorns que vaig explorar, la síndrome d’Asperger, em va cridar l’atenció. Vaig voler investigar com l’escola pot ajudar als infants amb el trastorn.
Els meus objectius principals han estat:
Conèixer el trastorn, les seves causes, les característiques, les necessitats…
Acostar-me a la tasca docent a través d’una adaptació metodològica
Comprovar el grau de coneixement de la societat en general i de la docència en particular per tal d’evitar el ris d’exclusió social i el que comporta
Fer una petita tasca divulgativa
Pel que fa a les preguntes a les que volia respondre, són le següents:
És possible facilitar l’etapa escolar d’un infant amb Asperger?
Podem aconseguir millorar les seves competències personals i habilitats socials?
Quin és el coneixement que té la població i els docents sobre aquest trastorn ?
Inicialment, vaig fer una petita recerca bibliogràfica sobre el trastorn. Vaig seguir amb unes entrevistes a una psicopedagoga i una psicòloga; també amb docents de l’escola on desenvoluparia la part pràctica.
A més a més, vaig parlar amb un adolescent, amb TEA, per conèixer la seva vivència i visió.
De les entrevistes vaig poder treure unes conclusions i vaig verificari corroborar tota la informació que havia trobat.
Paral·lelament, vaig dissenyar unes enquestes dirigides a la població general i una segona dirigida a mestres de primària. De les respostes obtingudes, vaig fer un buidat de les dades i vaig obtenir noves conclusions.
Finalment, vaig accedir a la programació de 3 projectes de 2n d’una escola de primària i vaig desenvolupar una proposta metodològica per a un nen de l’aula que pateix TEA. Em va semblar interessant fer una activitat a les aules de 2n de Primària on explicaria un contes i a partir d’aquesta lectura vam plantejar possibles situacions on aquests nens es poden sentir malament, frustrats, trobar-se sols, etc i vam rumiar les solucions.
Durant aquest treball, he adquirit coneixement sobre el trastorn. He pogut conèixer i compartir moments amb nens i adolescents que el pateixen aleshores que he conegut a professionals relacionats amb l’àmbit de la psicopatologia. De tots ells, he après a tenir una mirada més oberta cap a les persones amb dificultats. M'enduc noves experiències, nous coneixements i una actitud positiva vers a les dificultats. A més he après com són les programacions acadèmiques, con s’organitzen els seus continguts i he après a fer adaptacions i a crear materials propis sobre el treball que es fa a l'aula.
Destaco també que el meu treball és adaptable a les necessitats específiques d’altres alumnes amb algun tipus de dificultat de llenguatge, amb o sense trastorn Asperger, ja que es tracta d’una adaptació visual, manipulativa i molt vivencial. És per això que valoro la possibilitat d’aprofitar el disseny de les activitats programades amb altres alumnes.
Els meus objectius principals han estat:
Conèixer el trastorn, les seves causes, les característiques, les necessitats…
Acostar-me a la tasca docent a través d’una adaptació metodològica
Comprovar el grau de coneixement de la societat en general i de la docència en particular per tal d’evitar el ris d’exclusió social i el que comporta
Fer una petita tasca divulgativa
Pel que fa a les preguntes a les que volia respondre, són le següents:
És possible facilitar l’etapa escolar d’un infant amb Asperger?
Podem aconseguir millorar les seves competències personals i habilitats socials?
Quin és el coneixement que té la població i els docents sobre aquest trastorn ?
Inicialment, vaig fer una petita recerca bibliogràfica sobre el trastorn. Vaig seguir amb unes entrevistes a una psicopedagoga i una psicòloga; també amb docents de l’escola on desenvoluparia la part pràctica.
A més a més, vaig parlar amb un adolescent, amb TEA, per conèixer la seva vivència i visió.
De les entrevistes vaig poder treure unes conclusions i vaig verificari corroborar tota la informació que havia trobat.
Paral·lelament, vaig dissenyar unes enquestes dirigides a la població general i una segona dirigida a mestres de primària. De les respostes obtingudes, vaig fer un buidat de les dades i vaig obtenir noves conclusions.
Finalment, vaig accedir a la programació de 3 projectes de 2n d’una escola de primària i vaig desenvolupar una proposta metodològica per a un nen de l’aula que pateix TEA. Em va semblar interessant fer una activitat a les aules de 2n de Primària on explicaria un contes i a partir d’aquesta lectura vam plantejar possibles situacions on aquests nens es poden sentir malament, frustrats, trobar-se sols, etc i vam rumiar les solucions.
Durant aquest treball, he adquirit coneixement sobre el trastorn. He pogut conèixer i compartir moments amb nens i adolescents que el pateixen aleshores que he conegut a professionals relacionats amb l’àmbit de la psicopatologia. De tots ells, he après a tenir una mirada més oberta cap a les persones amb dificultats. M'enduc noves experiències, nous coneixements i una actitud positiva vers a les dificultats. A més he après com són les programacions acadèmiques, con s’organitzen els seus continguts i he après a fer adaptacions i a crear materials propis sobre el treball que es fa a l'aula.
Destaco també que el meu treball és adaptable a les necessitats específiques d’altres alumnes amb algun tipus de dificultat de llenguatge, amb o sense trastorn Asperger, ja que es tracta d’una adaptació visual, manipulativa i molt vivencial. És per això que valoro la possibilitat d’aprofitar el disseny de les activitats programades amb altres alumnes.