BITLLET D'ANADA. Seguint les petjades de Feliciano Tona Bassas

Títol: BITLLET D'ANADA. Seguint les petjades de Feliciano Tona Bassas
Autor: Adrià Casas Tona
Centre: INST.MONTSACOPA
Premi: Premi ex aequo
Document: tdrsencer.pdf
El treball "BITLLET D'ANADA. Seguint les petjades de Feliciano Tona Bassas" té com a objectius conèixer qui era en Feliciano, per què va marxar de Vic, què va fer a França, com va anar a parar a Mauthausen-Gusen i entendre per què va morir.
A través d'una exhaustiva feina d'investigació per trobar diferents documents que permetessin seguir la pista d'en Feliciano, combinada amb les converses de persones anònimes que es van interessar pel treball i de lectures de testimonis que s'havien exiliat o havien sobreviscut als camps nazis, es va poder seguir el mateix camí que tants anys abans havia fet en Feliciano.
En Feliciano era un home amb unes idees utòpiques de llibertat i igualtat per als treballadors, que es va veure immers, com moltes altres persones, en uns esdeveniments històrics sense poder decidir el seu destí. Va viure i patir la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Nascut en una família amb pocs recursos, essent un camperol quasi analfabet, a causa de les seves idees i la seva relació amb el bàndol republicà, va haver d'abandonar la seva vida a Vic, la seva dona i fills i es va haver d'exiliar a França. Cada vegada que va entrar en un camp, va haver d'ajudar a la seva construcció, la qual cosa el debilitava, físicament i moralment, cada vegada més. La participació en la construcció de Mauthausen i Gusen li va costar la vida, just després d'haver perdut tota esperança de retrobar-se amb els seus. Una fi, que, malauradament, no només va patir en Feliciano, sinó que va representar una tragèdia col·lectiva.
Les conclusions són diverses i de diferent índole. En primer lloc, trencar idees preconcebudes, com per exemple, que seria molt complex trobar informació d'en Feliciano (difícil, però no impossible) o que ningú no coneixia els horrors dels camps nazis. En segon lloc, veure que continua sent un tema d'actualitat; lamentablement, en diferents països democràtics europeus la ideologia nazi continua guanyant adeptes. En tercer lloc, constatar, amb sorpresa, que el govern francès va reconèixer la seva implicació en el patiment de molts refugiats espanyols i que, finalment, els va ajudar no solament acollint-los al seu país sinó també amb una indemnització econòmica per a les seves famílies. Finalment, fer realitat el somni del fill d'en Feliciano, l'Àngel, per haver pogut conèixer realment què li va passar al seu pare, per deixar de ser només un de tants assassinats anònims als camps de concentració nazis i donar-li un bitllet de tornada. Costa d'entendre el perquè de tantes morts.
Serveixi de lliçó als vius, la sort dels morts.